Valor patrimonial torroellenc
Fa uns dies, remenant, ordenant i llençant papers, va caure a les meves mans el retall que havia guardat d’una notícia publicada al Diari de Girona el 14 de febrer de 2001, ara fa quinze anys. El titular de la notícia deia: “Els veïns s’oposen a reformar la Plaça de la Vila de Torroella”.
Feia pocs dies que havien començat les obres corresponents al projecte de la primera fase de rehabilitació i reforma del nucli antic de la vila que afectava la Plaça de la Vila, la Plaça Pere Rigau, els carrers Primitiu Artigues i Costa i Hugues i un tram del carrer de l’Hospital. L’obra consistia en el soterrament de serveis: aigua, electricitat, telefonia i gas natural i en la pavimentació a base de pedra calcària, eliminant voreres, per donar un sentit prioritàriament per a vianants a la zona, així com a crear petits espais enjardinats i amb una certa originalitat: l’entrada a la capella de Sant Antoni pel carrer Costa i Hugues, un monument ran de terra a la part central de la Plaça Pere Rigau, anomenat Les fases de la Lluna de Francesc Ruestes, que combina la ceràmica amb fosa de ferro, i algun altre raconet.
La notícia publicada donava a entendre, sense donar noms ni cognoms, que hi havia una forta reacció en contra d’aquestes obres per part del veïns. Deia que, segons els afectats, l’obra era innecessària perquè la pavimentació de la plaça estava encara en bon estat i els treballs de reforma impedirien el mercat setmanal durant un mínim de quatre mesos i això, segons els comerciants (no s’indica quins comerciants), provocaia una important pèrdua d’ingressos durant aquest temps (de gener a abril).
El principal partit de l’oposició s’afegia a criticar aquesta reforma qualificant-la d’una inversió innecessària. El seu cap afirmava, segons la notícia del Diari de Girona: “A Torroella hi ha mancances importants que haurien de tenir prioritat sobre la reforma d’aquesta plaça. L’asfaltat de carrers, la millora de l’enllumenat públic, un centre de dia i més inversions per L’Estartit”. I afegia: “La reforma del centre de la vila s’emmarca en la política d’aparador que està fent l’Ajuntament i és una nova demostració de la mala gestió dels responsables municipals que no tenen cura per reduir el deute públic del municipi”. També el cap del grup municipal l’Estartit independent (LEI) es sumava a la crítica i reclamava que hi havia zones cèntriques a l’Estartit que necessitaven una actuació urgent, com el carrer de les Illes”. La notícia es limitava a aquestes queixes i no especificava el contingut total del pla de reforma iniciat per l’Ajuntament en el qual també hi figurava la rehabilitació del carrer de les Illes de l’Estartit, les obres del qual començaren uns mesos després, cercant un període que no interferís massa en la temporada turística.
Tota aquesta actuació formava part d’un pla de l’equip de govern titulat Projecte Patrimoni, que pretenia catalogar, protegir, rehabilitar i donar difusió al patrimoni del municipi, catalogant monuments, edificis i elements singulars. Es creà el Llibre Blanc del Patrimoni amb unes 700 fitxes d’edificis i elements a protegir i l’Ordenança de
Protecció del Paisatge Urbà per tal de rehabilitar edificis, carrers i places, així com conservar i embellir façanes, concretant colors i regulant els rètols comercials. També s’establiren sistemes d’ajuts per als propietaris, una iniciativa que es titulà Fem Torroella Bella.
Ara, després de quinze anys, s’han pogut veure molts resultat favorables d’aquella, iniciativa, aleshores criticada per sectors, suposem minoritaris i partidistes. El nucli antic de Torroella és un dels nostres principals valors patrimonials d’identitat. La seva parcial rehabilitació ha propiciat una revitalització que l’ha transformat i que ha permès que continuï viu, i és el centre de l’activitat comercial, cultural i social de la vila. Hi ha poques poblacions que, com Torroella, puguin gaudir d’un patrimoni arquitectònic com el de la vila vella. Un patrimoni que aglutina els seus ciutadans i atreu visitants que els acompanyen al llarg de l’any. Les crítiques a aquella iniciativa poden merèixer els nostres respectes però esdevenen, a la vista dels anys, totalment equivocades. Els canvis en molt sentits que han aportat aquelles obres han transformat i revalorat el centre de la vila.
Llàstima que al llarg d’aquests quinze anys les actuacions de rehabilitació del nucli històric han estat minses. El mal moment econòmic que travessem serveix d’excusa, justificada o no, perquè no s’hagin proposat iniciatives per millorar carrers emblemàtics del centre de la vila com el carrer Major, el carrer i passeig de l’Església o d’altres. La rehabilitació del nucli històric resta encara pendent. Esperem que no resti en l’oblit.
