Les pel·lícules que s’han estrenat aquest primer trimestre han estat d’una qualitat extraordinària. Poques vegades coincideixen en tan curt espai de temps un seguit de títols tan interessants, alguns dels quals ja estan escrits amb lletres d’or a la llarga llista de pel·lícules memorables de la història del cinema. Ha estat un primer trimestre per gaudir del bon cinema amb pel·lícules d’aquelles que fan del cinema un art espectacle gran. Totes elles s’han pogut veure al Cinema Montgrí.
Podem començar per les dues obres del gran mestre Clint Eastwood: El intercambio i Gran Torino. Des de fa uns vint anys, el vell mestre que aquest mes compleix setanta- nou anys, quan va realitzar i interpretar Sense perdó,Els ponts de Madison (1995), Mitjanit en el jardí del bé i del mal (1997), Space Cowboys (2000), Mystic RiverMillion Dolar Baby (2004), Banderes dels nostres pares i Cartes des de Iwo Jima (2006).
Aquest any ha estrenat, en un curt espai de temps, dues magnífiques obres: El intercambio i Gran Torino. amb la qual va guanyar l’Oscar, va passar a ser, donant un tomb a la seva carrera, un dels autors prodigi en la tècnica narrativa clàssica que el situen a l’alçada de grans mestres com John Ford o Antony Mann. A partir d’aquí tota la seva obra segueix una línia de gran qualitat, i la majoria de les seves pel·lícules arriben a la categoria d’obra mestra: (2003),
El intercambio és una interessant pel·lícula en la qual Angelina Jolie fa una interpretació mereixedora d’Oscar. Narra una història basada en fets reals, una història que ens pot semblar inversemblant, però que en mans d’Eastwood, l’últim gran director de factura clàssica, es converteix en una obra impecable que manté l’espectador clavat a la butaca. El mateix podem dir de Gran Torino, que es projecta els dies 1, 2, 3 i 4 de maig. Aquesta, segons paraules de Clint Eastwood, serà la seva darrera interpretació.
A inicis de febrer, la pantalla del Cinema Montgrí es va omplir amb les espectaculars imatges d’una pel·lícula gran: Austràlia, de Baz Luhrmann. El director, que fa uns anys ja ens havia sorprès amb la seva particular versió de Moulin Rouge, ens torna a fascinar amb Austràlia, un espectacular drama d’aventures i amor fet amb un majestuós to èpic però amb un estil particular. Luhrmann ens acosta cap al cinema gran espectacle de sempre. No és Allò que el vent s’endugué, no és Lawrence de Arabia, no és Memòries d’Àfrica, però el gran llenç que crea amb aquesta obra ens proposa semblances cap aquests grans films.
Què hem de dir de la sorprenent obra de David Finger El curioso caso de Benjamin Button?, una excel·lent pel·lícula de 166 min de durada, que et passa volant. Amb un argument que d’entrada pot semblar difícil de creure: una persona que neix vella i la seva vida transcorre al revés, a mesura que passen els anys es va fent jove, fins que se’n va d’aquest món com si fos un infant acabat de néixer, Finger ens proposa una profunda reflexió sobre el temps que passa, sobre la vida, la mort i l’amor. Realment impressionant.
Revolucionary Road i The reader són dues excel·lents obres interpretades per Kate Winslet que va guanyar l’Oscar a la millor actriu per la segona. A Revolucionary Road, dirigida pel seu marit Sam Mendes, comparteix protagonisme amb Leonardo DiCaprio, amb qui havia format la parella protagonista de Titànic.
A The Reader, de Stephen Daldry, Kate Winslet interpreta el paper d’una dona que té un apassionat idil·li amb un noi molt més jove que ella. Durant les seves trobades ella li demana que li llegeixi tota mena de llibres. Vuit anys després tornen a trobar-se.
També és una obra de gran interès la darrera pel·lícula vista el mes de març, La duda, de John Patrick Shanley. Una pel·lícula que utilitza la força del dubte per crear interrogants sobre la culpabilitat o innocència. Però sobretot aquest film és una extraordinària demostració interpretativa de Meryl Streep i Philip Seymour Hoffman.
I finalment destacarem la pel·lícula gran guanyadora als premis Oscar d’aquest any, Slumdog millionaire. Se’n va endur vuit estatuetes entre elles la de millor pel·lícula i millor director. És una pel·lícula dirigida per un director anglès, Danny Boyle, però de temàtica i ambientació totalment índia. La història és la d’un jove orfe, d’un barri pobre de Bombai, que es presenta al famós concurs de televisió Vol ser milionari? Davant la sorpresa de tots, respon correctament totes les preguntes. Cada resposta serveix per explicar-nos un tros de la seva vida, del seu germà i una amiga, en un dels barris més populosos i conflictius de Bombai. Una idea narrativa insuperable, moguda per la intriga i una encertada elecció dels protagonistes.
Aquests propers dies veurem el ja esmentat film de Clint Eastwood, Gran Torino, la darrera producció amb el segell inconfusible de Pedro Almodóvar, Los abrazos rotos, una intel·ligent i divertida comèdia, Una pareja de tres, i un impactant thriller interpretat per Russell Crowe, El precio del poder.
