Us recordo que sóc fulacunda, l’ètnia que viu a la regió de Fuladu, al Senegal. Avui us parlaré de la poligàmia dels fulacunda, les seves causes i les seves conseqüències.
Causa social: a les zones rurals de Fuladu, la poligàmia es considera erròniament una demostració d’home treballador, amb capacitat de gestió humana i viril, i per tant, condueix a un estatus social més alt.
Causa econòmica: cada naixement és una nova mà d’obra més per a la família.
Aquestes causes, justifiquen la poligàmia? De cap manera!
La poligàmia té conseqüències? Moltes, i molt greus!
Creiem que, efectivament, la poligàmia té per als fulacunda nefastes conseqüències socials, i greus problemes econòmics i de salut.
Conseqüències socials disgregadores: Els fills d’un mateix pare es divideixen en diferents grups de nens de la mateixa mare. Aquests grups desunits poden ser 2, 3 o 4, ja que depèn del nombre de dones.
Conseqüències econòmiques greus: Econòmicament, un fulacunda només guanya 1,75 € per dia, i per això, avui dia un pare de família no pot mantenir més d’una dona i 3 nens, o sigui que no pot assegurar per a totes les dones i per a tots els nens el seu habitatge, la seva alimentació, el seu vestit, la seva salut i educació, que són alguns dels drets més fonamentals de l’home.
Conseqüències nefastes per a la salut: des del punt de vista científic, la poligàmia afavoreix determinades malalties hereditàries, provoca la transmissió de la SIDA i altres malalties de transmissió sexual, i és causa de naixements amb malformacions.
Si actualment entre els fulacunda ja es pot parlar malament de l’ablació, també hauria de ser possible criticar la poligàmia, amb les seves greus conseqüències.
Al pròxim número parlaré de l’economia.
