No havia arribat encara la tardor…, era setembre….però l’hivern de la vida era palès. 84 anys. Fins al final, parlant de la guitarra, no com un instrument, sino com un sentiment.
De petit, la guerra. A l’exili, a França, l’escola li obre les portes al món de la pintura, però no de la música.
El seu interès musical neix a Galícia, durant el servei militar a la Marina. Allà coneix l’afició pel cant. En les estones de descans i festa, la guitarra, a mans d’un company seu, anima les vetllades i omple de goig l’estona de lleure.
A la tornada a casa, enyora el so de l’instrument i les cançons de gresca i romàntiques dels seus companys de Marina. El seu germà, bessó, li ven la seva guitarra..
Comença l’aprenentatge amb unes quantes classes de solfeig i estudia, pel seu compte, els acords de la guitarra d’un mètode que es diu “Nuevo método para el Arte de acompañar en la guitarra” compuesta con música y cifra por G.Lluquet. Té bona oïda i és autodidacte.
Després de la voluntat i la paciència, vé l’afició. Primer amb una guitarra clàssica, després una guitarra elèctrica de marca KUSTON, que anava acoplada a un amplificador de la casa Neuphono i, finalment, una guitarra acústica.
Les 3 guitarres serveixen per acompanyar moments viscuts molt entranyables. Des de les cançons que canta a casa, amb la clàssica; les actuacions en èpoques de l’inici del turisme, a l’hotel Coral o el Català amb l’elèctrica, i les classes que imparteix al col.legi Sant Gabriel, amb l’acústica. A casa, gaudeix de poder transmetre l’aprenentatge dels acords de la guitarra a les persones que tenien afició per l’instrument i bona oïda.
De molt jove, forma duo amb el seu amic Nicolàs, amb el nom de LOS BRAVIOS, ell a la guitarra i el seu amic a les maraques. El tema, cançons romàntiques :”Dos Rosas”, “Flor de Pasión”, “El Reloj”….són els seus temes preferits.
Després, comparteix amb amics seus de Torroella diversos grups, de mica en mica decantant-se per l’ havanera i la cançó marinera, col.laborant molt puntualment amb els Cantaires del Montgri, sense deixar de banda el seu interès i passió per les notes de la guitarra.
Passen els anys…..Es comença a interessar més per la música clàssica i, per plaer seu, al seu aire i d’oïda, aprèn melodies breus de Ferran Sors (1778-1839) compositor romàntic nascut a Barcelona…..que l’apassiona. Combina la melodia clàssica amb l’havanera.
La vida avança……..i, paral.lelament a això, és quan li surt del cor La Barca Vella, que és la seva cançó marinera perquè el mar sempre l’ha acompanyat, per ser fill de costa, Llançà, i per haver fet el servei militar a Cartagena i Pontevedra.
La Barca Vella i les melodies breus de Ferran Sors, que toca amb la guitarra, són la cloenda de tota una vida, sentint la música, sempre amb l’enyorança que, d’haver viscut una altra època, hauria pogut estudiar al Conservatori i gaudir-ne molt més.
La Barca Vella reflecteix la nostàlgia del pas del temps i l’enyorança de vivències del passat. I és una cançó marinera de comiat. La va escriure, lletra i música, als 79 anys.
LA BARCA VELLA
Prop del mar hi ha una barqueta vella,
aniuada dins un barracó,
ella escolta en les nits molt tranquil.les,
les sirenes dels pescadors,
ella sent en les nits de tempesta,
la remor constant de la mar,
i la llum del far que il.lumina,
melangia del temps, ja passat.
Oh barca meva, vull amb tu tornar enrere,
i contemplar la lluna plena, lluny al mar,
mar que en la calma de ses aigües cristal.lines,
retrobaré l´amor que un dia vaig deixar.
Oh barca meva, vull amb tu tornar enrere,
i compartir en el teu camí el cel i el mar,
és aquest mar, és el meu mar,
del que jo espero,
amb tu, barqueta tota sa immensitat,
és el meu mar, el nostre mar, barqueta vella,
i lluny amb tu, jo ja mai més podré tornar.
PERE PONZ POUS.
Dedicat al meu pare, en el tercer aniversari de la seva mort.
(Aquesta cançó s’ha cedit als Cantaires del Montgri, per si la volen divulgar)
