Diaris, revistes, emissores de ràdio, televisió… ens parlen gairebé cada dia de la crisi, de la seva magnitud, de les seves manifestacions, de la seva gravetat, de la seva durada, etc. A títol d’exemple, ara mateix tinc sobre la taula aquests titulars de diaris i revistes:
- “Prop d’un milió d’aturats no cobren cap mena de prestació”
- “Només dos dels tres milions de desocupats registrats al novembre percebien el subsidi”
- “L’atur es desboca i registra l’increment més alt dels últims dotze anys”
- “Davant la crisi:esperança, solidaritat i acció comunitària”
- “¿Está por llegar lo peor de la crisis?
- “Otra agenda frente a la crisis”
- “Las verdaderas víctimas de la crisis”
- “Contra la crisis, estilo y sostenibilidad”
Esperem i desitgem que les respostes socials i polítiques a la crisi siguin les més adients i eficaces.
Personalment, m’atreveixo a suggerir una possible resposta.
Només és possible una resposta real a la crisi des de la POBRESA.
La Bíblia parla de dues formes de pobresa:
- a) Hi ha una pobresa conseqüència de la injustícia humana i de l’organització injusta del nostre món i de la societat. El capitalisme és una màquina de generar pobresa. Déu abomina d’aquesta pobresa i reclama als seus seguidors que lluitin contra la pobresa per fer-la desaparèixer.
- b) Hi ha la pobresa que ens dignifica, ens eleva, ens ennobleix, ens enriqueix i és la pobresa de compartir, de la solidaritat. Aquesta pobresa bíblica ens encamina cap a la igualtat i la fraternitat, i és la pobresa que Déu beneeix. És la pobresa que assenyala una de les benaurances: “Benaurats els pobres en l’esperit…”
En aquesta segona pobresa cal situar la resposta a la crisi. Només empobrint-nos farem camí cap a la solució de la crisi.
Hi ha dos camins per viure i fer realitat aquesta pobresa:
- Donar suport i ajudar les institucions que lluiten eficaçment contra la injustícia: Càritas, Intermón, etc. Són institucions amb una llarga trajectòria d’atenció als més necessitats. Donant-hi el nostre suport i ajut concret fem possible la solució. Empobrint-nos nosaltres, enriquim qui més ho necessita.
- Des de plataformes diverses (per actitud de fe, perquè som persones de bona voluntat i voldríem que les coses anessin més bé, per sentit de solidaritat, perquè volem un món més fraternal i just, etc.), donem un cop de mà a les víctimes de la crisi. No costarà gaire trobar aquestes víctimes. I caldrà portar-los un ajut concret. Ens fem pobres per tal que els més desfavorits ho siguin menys. Es tracta que nosaltres tinguem un xic menys per tal que les víctimes de la crisi tinguin un xic més.
Ser solidaris avui vol dir viure sòbriament per poder compartir el que som i el que tenim amb els més necessitats. Hem d’exercitar la virtut de la “compassió” ( que vol dir “patir amb els que pateixen). No és just que nosaltres tinguem tant i altres, tant poc. Ens hem d’igualar.
Respondre a l’actual crisi ens farà més dignes, més rics, més lliures i més feliços.
Aquest raonament no és “un sermó pietós”, sinó que voldria assenyalar pistes per fer front a la crisi, ajudar a prendre consciència que podem i potser devem aportar el nostre granet de sorra per millorar el nostre món i la nostra societat.
