Les bombes de fragmentació són bombes que estan compostes per recipients que tenen en seu interior, en alguns casos, fins a 600 artefactes explosius. Un cop llançades des d’avions, amb coets o mísils, o bases terrestres, s’obren i deixen anar de forma indiscriminada la totalitat de les submunicions que contenen. La munició de dispersió és imprecisa i actua indiscriminadament. Segons diu en un article, al núm. 412-413 de la revista Foc fou, Tica Font, “maten en el moment del bombardeig, però com que entre un 5 i un 30 per cent de les submunicions no exploten en l’impacte, queden disperses pel territori, i amb el temps causen el mateix efecte que les mines antipersona. Un 98 per cent de les víctimes són civils, especialment nens que les agafen pels seus colors brillants”. Diverses organitzacions socials fa anys que lluiten per a la seva eradicació total. Fruit d’aquestes accions, el passat 28 de maig 109 governs, a Dublín, arribaven a un acord per a un text d’un Tractat de prohibició de les bombes de fragmentació. Finalment es va acordar un tractat sense excepcions que es firmarà a Oslo el proper mes de desembre. Totes les bombes de fragmentació quedaran prohibides a partir de l’entrada en vigor d’aquest tractat. Fins i tot, en els apartats d’assistència a les víctimes i cooperació internacional, surten molt més reforçats que en el tractat de mines antipersones. Totes maneres, veig que en l’article suara esmentat, Tica Font diu ”entre els punts febles del tractat tenim que un tipus de bomba de fragmentació n’ha quedat exclosa, cosa que deixa la porta oberta a la generació de noves bombes. L’altre punt feble és que permet participar en accions militars a estats que han signat el tractat amb estats que no l’han signat. És a dir, permet que dintre de l’OTAN països europeus participin amb EUA en operacions conjuntes. Un altre punt feble és que ESTATS UNITS, RÚSSIA, XINA, ISRAEL i PAKISTAN no han signat el tractat. Esperem que la decisió internacional de prohibir les bombes de fragmentació influeixi sobre aquests països de manera que més aviat que tard s’adhereixin al tractat de la prohibició de les bombes de fragmentació.”armament
armamentLa campanya feta a Espanya per a la prohibició de bombes de fragmentació fou liderarada per GREENPEACE. Aquesta institució va investigar a fons la situació de les bombes de fragmentació a Espanya i, fruit d’això, descobriren que a Espanya hi ha dues empreses que produeixen aquest tipus d’armes. La revista Greenpeace del 2/08 en cita una de les dues que es diu: “EXPAL EXPLOSIVOS ALAVESES”. Assenyala també que el Govern espanyol volia continuar produint aquestes bombe i que fou per l’acció directa no-violenta i per la informació a la ciutadania de la hipocresia del govern que aquest finalment accedí a signar el tractat.
Per acabar: la prohibició de les bombes de fragmentació no ens estalvia de continuar lluitant a favor del desarmament ni de fer pressió per aconseguir que TOTS els estats signin i compleixin el tractat.
Nota: una part d’aquestes reflexions són tretes de la revista “GREENPEACE” 2/08” que diu textualment en la seva pàgina 3 . “s’autoritza la reproducció sense fins comercials dels continguts d’aquesta publicació citant-ne el seu origen”.
