Les Illes Medes durant la Guerra del Francès van tenir un lloc molt destacable en el desenvolupament de la guerra. Les illes eren un punt estratègic per malmetre la capacitat de l’exèrcit francès per trencar el corredor marítim de cabotatge (de port en port) a la costa catalana. Per aquest motiu el general Luis Lacy les anomenà Illes de la Restauració, a partir de la qual s’iniciaria la desfeta de l’exèrcit francès.
Els fets es remunten a final d’agost i principis de setembre de l’any 1811. Les Illes Medes eren en mans dels francesos i la guerra semblava que es decantava clarament a favor d’ells. A les Medes hi havia un fort o castell que es deia de Sant Miquel i estava situat a la Meda Petita. Andreu Sàbat, a la seva història de Santa Caterina, ja ens en parla en aquests termes «la (illa) del mitg hi ha una fortalesa del rey nostre Sr., dita de Sant Miquel de las Medas, la qual lo any 1552 se era la major part enderrocada, que la penya hont estava caygué en lo mar».
En un comunicat del 17 d’abril del 1810, consta que l’inspector de duanes A. Perez, en nom del govern francès a Espanya, demana al governador de les Illes Medes (encara en mans espanyoles) que entregui el castell, però el governador de les Illes, que es deia Agustin Cailleaux Scompremant, li contesta «asegurandole mi palabra de honor de mantenerme en ella hasta lo último de mi vida». Es dona la paradoxa que qui defensa les illes en nom del Principat té un nom ben francès, i qui demana que es rendeixi als francesos té un nom ben espanyol. («Diario Mercantil de Cádiz» (5-06-1810). Al cap de poc temps, però, ja era en mans dels francesos.
Al «Diario de Palma» de 12-09-1811 núm. 7, en un escrit del baró d’Eroles (un dels comandaments de l’assalt a les Medes) al General Lacy diu: «la bandera española tremola ya sobre las murallas del castillo de las Medas, cuya guarnición se ha rendido á discreción á las tres de esta tarde despues de una obstinada resistencia». S’hi comenta que les illes disposen d’un port resguardat de tots els vents menys del sud-est i que és gairebé impenetrable per la costa escarpada que l’envolta i que allà s’hi podria formar un segon Gibraltar com un lloc segur i com a dipòsit de mercaderies. Qui va dirigir l’atac fou el coronel anglès Edwin Green amb l’ajuda del vaixell S.M.B. Undaunted. Al mateix diari és el mateix Green qui, en un escrit al general Lacy, explica com va anar l’atac. «El castillo aunque pequeño por su ámbito, es por su localidad casi inexpugnable» i ressalta la constància dels soldats espanyols i anglesos i la seva valentia per superar els obstacles. El dia 29 desembarquen a l’illa gran, on hi formen una bateria de dos canons de 8, i dos obusos (és un tipus de canó), afegint-hi un altre canó de 24 per trencar el foc enemic que des de la costa de l’Estartit i des del Cap de la Barra els bombardejaven, amb 500 soldats d’infanteria i set peces d’artilleria. «Solo el amor de la gloria, y el cumplimienrto de sus deberes para con la patria podían haber vencido las inmensas dificultades que presentaba el desembarco de los cañones, teniendo en cuenta que subirlos a brazos por unas peñas escarpadas.». Van assaltar el castell amb la força de 35 homes comandades per Miguel Sala, el primer que varen fer va ser tallar la comunicació del castell amb la cisterna d’aigua que era a l’exterior del fort, «y haciendo desde el pie mismo del castillo un vivo fuego de fusileria.» Es van trobar al castell quatre peces d’artilleria de calibre gros amb les seves municions i queviures per a tres mesos.
L’operació militar estava recolzada per les fragates britànica S.M.B. Undaunted i la Blake, acompanyades d’un grup de petites embarcacions que el 27 d’agost del 1811 es van preparar a la costa d’Arenys. «El 28 del último mes de Agosto pasaron delante de la Rada de esta villa (badia de Sant Feliu de Guixols) seis embarcaciones escoltadas por dos Fragatas Inglesas, cuyo rumbo era por la parte de Lebante» (3). A la matinada del 29 d’agost, el vaixell Undaunted ancorà a menys de quatre milles a ponent de les illes, arrià els bots i donà suport amb l’artilleria als soldats que desembarcaven a l’illa gran on no hi havia resistència. A les 11 va començar a disparar amb canons des de la coberta principal d’estribord cap al fort de Sant Miquel. El vaixell també va rebre dos impactes des del castell sense causar-li danys materials. Després d’un dia de forta resistència, el destacament del 32è Regiment d’Infanteria Léger es va rendir, malgrat l’intent de recuperació de l’illa per part de l’exèrcit francès des de la platja de L’Estartit i del Cap de la Barra, on hi havia estacionada una bateria de canons. (1)
Al «Diario de Palma» núm. 22 de 27-09-1811, es comunica que les granades llançades des de la platja arriben a les illes i per aquest motiu, abans els francesos no reconquerissin les illes, es va decidir destruir del tot el castell de Sant Miquel i abandonar-lo. També es diu que el mateix General Lacy va anar a les illes «deseoso de sacar de la nueva adquisición de las Medas todas las ventajas posibles, fué en persona á reconocerlas.» Va ordenar que s’hi construïssin magatzems , es fortifiqués del tot l’illa i es muntessin diferents peces d’artilleria: dos obusos (canó mitjà), dos canons de 8 i dues culebrines (canó gros) i «hizo trasladar los buques que habia en Estardit á las calas de las islas» on hi deixa tropes, treballadors i queviures per una temporada.
A «El Conciso» núm. 11, de 11-10-1811, en un comunicat del General Lacy, diu el següent: «semejante operación promete grandes ventajas, y debe reputarse por el primer paso de la restauración del Principado; como que pienso mandar se llamen en adelante las Islas de la Restauración». En un comunicat del coronel Green a Lacy, li parla dels avantatges que tenen les illes i d’aquí els grans esforços que fan els francesos per reconquerir-les; tant, que els mateixos francesos publiquen que els és més important la seva pèrdua que la de la ciutat de Figueres. Es tanta la importància que hi dona el general Lacy, que diu «espero diga algun dia el principado debe su restauración al que las reconquistó».
A «El redactor General» núm. 167, de 28-11-1811, diu que els francesos tenen moltes baixes a tot l’Empordà, assegura que passen de 80 les baixes que cada dia arriben als hospitals. «Las islas de las Medas (de la restauración) se han guarnecido con 400 infantes, 120 minadores de Sarrià que hacen cuevas à prueba de bomba, 100 presidiarios, y 40 hombres de maestranza».
El dia 6 de setembre hi va haver un altre intent dels francesos d’apoderar-se de les illes amb dos peces d’artilleria des de terra, però des de la bateria de les Medes i amb el suport del vaixell Blake, que estava ancorat a prop, van disparar contra els francesos causant 45 víctimes i retirant-se cap a Torroella. El comunicat diu «A las 6 de esta mañana han rompido los enemigos sus fuegos con dos morteros de 14 pulgadas, un obús real, y un cañon de á 6, las dos primeras piezas en un parapeto del centro de su frente distante unas 1700 varas de nuestros fuegos; y las dos otras piezas en la bateria de su derecha sobre el Cabo de la Barra.» A les onze del matí havien rebut dels enemics uns 100 trets que no van ocasionar cap desgràcia «a no haber tenido algunos paisanos la imprudencia de redosarse en una choza de ninguna resistencia, en donde se ha caido una bomba y estropeado a 8 hombres». Continua dient que l’endemà, a les 7 del matí, havia tornat el foc enemic i havien rebut «60 bombas de 14 pulgadas, 110 granadas reales y 17 balas rasas del calibre de á 6» però que les bateries de les Medes havien respost amb encert «dirigiéndose algunas balas por las bocas de las troneras enemigas» causant-los grans desperfectes. («Diario de Palma» núm. 81, de 25-11-1811).
Al «Diario de Palma núm. 58, de 2-11-1811, el General Luís Lacy, general en cap de l’exèrcit i del Principat, fa unes reflexions sobre les Illes Medes i els avantatges que ofereixen. Entre moltes altres diu que s’hi poden establir dipòsits de quintos, on es poden instruir de 7 a 800 homes; s’hi pot establir l’escola del cos d’artilleria on hi hauria un planter d’artillers; fer-hi una fàbrica d’armes, bales, pólvora i altres; podria ser un lloc segur per a guardar el tresor i dipositar-hi l’or, plata, coure,…; magatzem de queviures; establir-hi hospitals; construir un port per la seguretat dels vaixells que venen d’Amèrica,…. però per a tot això calen diners, i publica un decret on es demana la col·laboració i contribució a la seva construcció, i diu «empleese una sola mitad del dinero que costó Tarragona (i que es va perdre en mans dels francesos) en las preciosas islas Medas y tendremos en el E. de España otra isla de León (Cadis) inexpugnable como ella, asilo de los catalanes guerreros como aquello lo es de los invencibles andaluces». Nomena el tinent coronel José Massanés governador de l’illa i li encarrega les obres de fortificació. Podeu veure els plànols adjunts.
El 4 d‘abril del 1812 hi ha constància d’una altra disputa amb un vaixell genovès de càrrega que havia sortit de Cette i es dirigia a Barcelona, amb l’ajuda de la fragata S.M. Elisa, amb un carregament de 400 quintars d’arròs i fesols, que va conduir cap a les illes. (Diario de Palma núm. 137, de 16-05-1812).
Al «Diario de Palma» núm. 182, de 30-06-1812, es comunica que el dia 19 de maig al matí l’enemic desocupà les bateries de canons del Cap de la Barra, i diu el Coronel Manuel Llauder, governador de les illes: «y el mismo dia salté en tierra con 12 hombres y destruí enteramente la primera bateria del cabo de la Barre». A la nit del mateix dia es torna a embarcar amb altres petites embarcacions i 26 homes, desembarquen en una cala, reconeixen que al terreny no hi hagi enemics i comencen a destruir la fortificació, les bateries de morters i es crema tot. L’endemà hi aparegué un grup de 20 soldats francesos i des de les illes s’obrí foc i es dispersaren per la muntanya. «En Torruella hay 150 enemigos, los que espero alarmar una noche y sorprehender las guardias que tengan exteriores».
La guerra s’acaba l’any 1814, i el dia 25 d’abril del 1820 es fa un acte de jura de la Constitució de la monarquia espanyola, amb la participació del capellà de L’Estartit D. Jaime Torner a les Medes. Les salves d’artilleria van a càrrec de la bateria Lacy «nombrada asi porque este ilustre General, digno de mejor suerte, dispuso en la última y gloriosa lucha de nuestra nación con los franceses, se construyese la primera en aquel fuerte». Tot seguit, el corresponal que signa com «El ciudadano afecto á Lacy», fa un record de les gestes del general.
El general Luis Lacy i Gautier va ser afusellat a Mallorca el 5 de juliol del 1817, al fossar del castell de Bellver, després que el 5 d’abril del mateix any preparés una revolta liberal de caràcter militar i civil, amb una marxa sobre Barcelona, contra el rei absolutista Fernando VII, amb l’objectiu de reinstaurar la Constitució liberal del 1812. Tres anys més tard, amb el pronunciament del General Riego, i restaurada la Constitució, es va disposar que li fossin restituïts tots els honors en tant que mort per la Constitució.
Podeu veure totes aquestes notícies ampliades clicant al següent enllaç
https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/illes-medes-son-les-illes-de-la.html
1- Les illes de la restauració: operacions navals britàniques a la costa baixempordanesa (1810-1811). Pablo de la Fuente. Institut d’Estudis del Baix Empordà. 2010, volum 29,
2- Imatge treta de: História crítica de la guerra de la independencia en Cataluña. Antonio de Bofarull i Brocá. Tomo segundo. 1887. Tret de Google llibres.
3- Torre y Monasterio de las Islas Medas. Joaquin Botet y Sisó. Revista de Gerona, núm. 2, febrer de 1891.
Plànols trets de : Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico. Guerra de la independencia.
https://bvpb.mcu.es/independencia/ca/consulta/resultados_ocr.do