Pluja de premis a Torroella-l’Estartit! En els darrers mesos diversos guardons internacionals han distingit la magnífica tasca de promoció turística del municipi, estructurada al voltant de l’etiqueta de sostenibilitat i un producte com és el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Al setembre, un organisme dependent de Nacions Unides distingia l’esforç fet al municipi i, en particular, a la zona de la Pletera, per reduir les emissions de diòxid de carboni. Per celebrar-ho, el consistori va facturar quatre persones cap a Etiòpia per recollir el premi. Tot molt coherent. A l’octubre es confirmava que la fundació Green Destinations no només reconeixia novament el nostre territori com una de les destinacions turístiques més sostenibles, sinó que li atorgava un certificat Gold Award. Desconec què implica, però sona com a quelcom molt important.
És pertinent felicitar les persones involucrades en aquestes iniciatives de dinamització turística, i ha de ser motiu d’orgull col·lectiu que tot això descansi sobre els valors naturals que ofereix el nostre territori. Però també és pertinent recordar que, més important que fomentar el turisme (o el turisme verd), la prioritat als espais naturals protegits és la conservació i millora del medi, els hàbitats, la flora i la fauna. On són els premis obtinguts en aquests apartats? Una senzilla visita al web del parc natural denota el poc interès de les administracions per atendre aquests aspectes: un trist sub-menú dedicat a patrimoni natural que ofereix dades bàsiques sobre aquesta dimensió i un parell d’enllaços per visitar catàlegs de valors geològics i el projecte europeu Life Pletera. La major part de l’esforç es destina, un cop més, a promocionar el parc, les activitats i el creixement econòmic. Convé recordar, també aquí, com la nova regulació de l’activitat comercial de submarinisme a les Medes ajuda a augmentar els ingressos econòmics generats per aquest santuari a partir de la relaxació dels límits d’accés a visitants.
Tant la utilització de les figures de protecció i restauració ambiental per a la promoció turística com la desregulació i aparent immobilisme a l’hora de gestionar activament la millora de la biodiversitat són evidències de la galopant mercantilització de la natura que pateix la nostra societat. La natura es converteix en un producte de consum més, que només val la pena de ser formalment reconegut i rebre inversió quan és capaç de generar dinàmiques econòmiques positives i, per tant, beneficis. Aquesta visió, fortament basada en la imperant doctrina econòmica neoliberal, nega el valor intrínsec dels hàbitats i les espècies. L’aplica, en primer lloc, el govern espanyol, quan, segons dades d’Europarc, entre 2010 i 2018 retallava en un 80% els recursos destinats a la gestió dels Parcs Nacionals, que són de la seva competència. Una reforma legislativa de la regulació d’aquests espais, de 2014, els obria per primera vegada al desenvolupament d’activitats econòmiques i comercials.
Des de llavors, molts s’han llançat a la promoció turística. En segon lloc, és l’estratègia que també adopta el govern de la Generalitat de Catalunya, quan a l’inici de la dècada de 2010, amb la coartada de la crisi, retallava fins un 60% del pressupost destinat a gestió d’espais protegits (i encara no revertit), com ha denunciat repetidament l’Institut d’Estudis Catalans. La pròpia administració afavoreix que siguin els mateixos espais, a través de la seva auto-explotació, els que generin els recursos propis per al seu manteniment. No és d’estranyar, doncs, que sovintegin perfils de promoció turística i escassegin els de biologia, ecologia o guàrdia entre el seu personal. En tercer lloc, els mateixos òrgans rectors i gestors del nostre parc participen d’aquest model mercantilista, amb una representació simbòlica de col·lectius de tall conservacionista a les taules de decisió i una direcció que admet obertament que ha de conjuminar protecció i activitat turística. El problema és que només un d’aquests objectius és rendible a curt termini i, a sobre, dona medalles.
El resultat d’aquestes polítiques? Aquest passat mes de desembre es publicaven els resultats de l’estudi de seguiment de la biodiversitat que la Generalitat de Catalunya està obligada a presentar a la Unió Europea cada sis anys. Els resultats indiquen que un 75% de les espècies més sensibles i un 58% dels hàbitats d’interès comunitari a casa nostra mostren un estat de conservació desfavorable. Alguns dels espais de valor identificats amb major risc de desaparèixer inclouen àmbits dels parcs naturals del Delta de l’Ebre, Aiguamolls de l’Empordà i Montgrí-Illes Medes-Baix Ter. Paradoxalment, aquesta deixadesa de funcions de les administracions i la seva complicitat amb els interessos privats es produeix en un moment en el qual el conjunt de la societat, esperonada per la crisi climàtica, demana amb més força que mai intervencions en matèria de conservació ambiental.
