Regla 1
Les vocals a/e
De vegades ens costa distingir si una paraula (casa, arbre, pensava, miren) porta una a o una e, perquè aquestes lletres, si no duen accent, es pronuncien igual. La regla de si acaba en a o en e és:
· Les paraules femenines acaben en –a, com ara casa, dona, pera, taula, xerrada, malalta…
Si bé hi ha excepcions com mare, classe, febre, fase, base…
· Les paraules masculines acaben en –e, com ara arbre, llibre, pare, teatre, moble, digne…
Si bé hi ha excepcions com patriarca, cronista, homicida, drama, enigma…
· Les terminacions verbals són en –a (mai–e):pensava, dormia, tancaria, mira!, canta!…
S’exceptuen només els quatre imperatius: obre!, corre!, vine!, omple!
S’exceptuen també els infinitius acabats en –re:moure, coure, viure, escriure…
I ara una indicació molt important:
· Els plurals de femenins acabats en -a passen sempre a –es:cases, dones, peres, taules…
· Naturalment, si acaben en -e només agafen una -s:arbres, llibres, bases, classes…
I finalment, per avui:
· Totes les formes verbals referides a tu, nosaltres, vosaltres i ells van amb –e, com ara: tu mires,miraves… nosaltres mirem,miràvem… vosaltres mireu,miràveu… ells miren,miraven…
Fixeu-vos que és diferent en cas de jo o ell: jo miro, jo mirava… ell mira, ell mirava…
