El mes passat parlàvem de pronoms personals forts i febles (Regla 14):

Recordem per exemple:
Jo canto      A mi m’agrada     I vós, quants anys teniu?      Lluitaven entre si

Vaig cansar-meEm vaig cansar  M’estimes?     Estima‘m

Avui parlarem de la resta de pronoms febles (no personals):

          -ne                  en                   n’                    ‘n

          ho

          hi

Els que parleu bé el català els distingireu amb uns exemples, i veureu com s’escriuen:

— Ahir vam trobar-ne molts, de bolets.

— I per fer el dinar d’avui, encara en tenim?

— Sí, n’he guardat ben bé tres dotzenes.

–Ja tinc ganes de cuinar, porta‘n per a cinc persones.

–Això de caçar bolets, ho fas des de fa molts anys?

–Sí, de petit ja hi anava.

També, com sabeu, es poden fer combinacions d’aquests pronoms, per exemple:

—Me’n vaig a caçar bolets. Saps si n’hi ha gaires?

–Si t’hi fixes i en saps, en trobaràs a cor què vols.

–Te’n vas endur molts?

–Dos cistells plens. N’hi havia tants!

–Doncs me n’aniré aviat, a veure si en trobo tants com tu.

Fixeu-vos com s’escriuen:

Si el verb comença en consonant:  me’n vaig…   te’n vas… (no m’en vaig… t’en vas…)

    Però quan el verb comença en vocal:     me n’aniré       (no me’n aniré)

En castellà no és fàcil ser tan precís, perquè no hi ha aquests pronoms:

–Me voy a coger setas. Sabes si hay muchas?

—Si te fijas y sabes, las encontrarás a placer.

–Te llevaste muchas?

–Dos cestos llenos. Había tantas!

—Pues iré pronto, a ver si encuentro tantas como tu.

Apronòmia

Precisament el fet que el castellà no tingui aquests pronoms en, i hi (en francès i italià sí que hi són) ha fet degenerar el llenguatge de molts catalans, sobretot a les ciutats, que adopten involuntàriament formes forasteres, per haver estat més sotmesos a la influència d’immigració d’origen peninsular, o per un empatx de televisió en castellà.

Quantes entrades tens? Tinc cinc …………… à  En tinc cinc

Quants homes hi ha? Hi ha sis ……………….  à  N’hi ha sis

He sentit fressa al pou, què has tirat?  ……. à  He sentit fressa al pou, què hi has tirat?

Al pou?, he tirat una pedra ……………………  à  Al pou?, hi he tirat una pedra

T’he vist a Girona, què feies?………………….  à  T’he vist a Girona, què hi feies?

Ja en tinc prou, em vaig ……….……………….. à  Ja en tinc prou, me’n vaig

D’aquest fenomen alguns en diuen apronòmia (sense pronoms).  Hem de procurar que les noves generacions no hi caiguin.

Que els nostres fills i els nostres néts mantinguin el bon català dels nostres avis.