Regla 18  –  A  i  EN

L’ús de les dues preposicions a i en es confon sovint.

La preposició a s’usa:

1 – En les determinacions de lloc, per indicar l’indret cap al qual s’efectua un moviment:

vaig a Barcelona, arriben a la casa, anirem a l’ermita, es veuran a la plaça

2 – Per indicar l’indret on és o es produeix una cosa:

visc a París, ens trobem a Lisboa, seuen a les cadires, a quina plaça eren?

3 – Davant un verb en infinitiu complement d’un altre verb:

posa’t a treballar, ella insisteix a negar-ho tot, pensa a fer-ho, ves a cantar

4 – Per indicar un complement directe pronom personal:

et miro a tu, l’estimava a ella, ens ho deia a nosaltres, es dirigeix a mi

Atenció, molt important:

Si no es refereix a pronoms personals (cas 4 anterior)

davant del complement directe mai no es posa a:

espero el tren, miro la teva cara, heu d’obeir els pares, creu la mare

Fixeu-vos que si digués espero al tren voldria dir que espero situat a dalt del tren.

L’error és freqüent per influència del castellà:

¿A quién esperas? Espero al maestro.

En canvi en català diem:

Qui esperes? Espero el mestre.  (no: A qui esperes? Espero al mestre!)

——————————————————————————————-

La preposició en s’usa:

1 – Per indicar l’indret on és o es produeix una cosa, però només davant d’un adjectiu demostratiu (aquest, allò, etc.) un numeral (un, dos, etc.), un indefinit (algun, uns, etc.):

visc en un poble, són en aquell cafè, he estat en tres ciutats, en algun lloc

2 – Davant d’un infinitiu per indicar una circumstància (sovint de temps):

va marxar en fer-se fosc, en entrar ell s’aixecaren, en veure’l ja tremolo

Aquí també hi pot haver errors per influència del castellà:

Al verlo se puso nervioso        

(No hem de dir ni escriure: Al veure’l … Hem de dir i escriure: En veure’l…)

————————————————————————————————–

Ja he dit moltes vegades que els que de petits parleu bé el català trobareu senzilles aquestes regles.

No cal memòria sinó costum i, si pot ser, lectura freqüent.

———————————————————————————————-