Regla 23 (3) – Lletres i grups de lletres
Consonants (continuació)
D – T (De – Te)
Al principi o enmig d’una paraula, l’ús escrit d’aquestes dues consonants no presenta cap dificultat per als qui parlen normalment el català.
dau deure dijous dofí dur perdíem codificàveu …
tou teula timó turmell atenció estiu estuari …
Igualment cap problema quan van seguides de la R:
dreta cocodril dropo triangle altre trompa trucar …
Al final de paraula sí que hi ha dificultat per distingir entre D i T.
Regla general: el final s’escriu amb T
salut virtut malvat rebut perdut mut …
Excepcions: la paraula només s’escriu amb D final:
1 – Si acaba amb dues consonants, i el femení o derivats són amb D:
exemple: sord (el femení és sorda) verd (verda) absurd, …
en canvi: fart (el femení és farta) tort (torta) difunt, …
2 – Si és paraula “plana”, i el femení o derivats són amb D:
exemples: ràpid (el femení és ràpida) àcid (àcida) lúcid, …
(en aquests casos el mot sempre porta accent gràfic)
3 – Si són paraules femenines acabades amb –etud, o amb –itud:
exemples: quietud solitud actitud multitud …
4 – Altres paraules, sense regla fixa, que convé saber:
exemples: fred sud anhídrid bòlid fluid
F (Efa)
L’ús escrit d’aquesta consonant, tant al principi, com enmig, com al final d’una paraula, no presenta dificultat per als que parlen normalment en català.
exemples: facultat femení física foscor fum …
afanyar-se tarifes capficat confondre refús …
rebuf pitof Calaf aiguanaf …
cafre fratern flabiol refrigeri conflicte …
(CONTINUARÀ)
RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT
