Recordem (EMPORION, números anteriors)
— REGLA 1 (agost 2010): Paraules acabades amb a, plural amb es (casa, cases)
— REGLA 2 (set. 2010): Consonants s, ss, c, ç, z (casa, passa, caça, cirera, calze )
— REGLA 3 (oct. 2010): Articles i apòstrof (l’home,l’única, la unió, les hores)
— REGLA 4 (nov. 2010): Apòstrof amb de (d’humor, d’àngel), no amb que (que ara, que un)
— REGLA 5 (des. 2010): Contraccions: al barri, del pare, pel carrer, can Sidro
Miscel·lània
Avui no ens detindrem a considerar cap regla en particular. Farem un petit recés, i aprofitaré per assenyalar faltes que he trobat en un missatge rebut fa uns dies d’un amic. Un amic que, per cert, sempre es lamenta de no saber escriure en català per no haver-lo estudiat a l’escola del seu temps. En primer lloc, el felicito: el primer pas per escriure català és no tenir vergonya i llançar-s’hi. Vejam un tros de l’escrit, del qual em sembla que traurem algunes lliçons. Remarco en negreta les faltes d’ortografia:
“Hem sap greu però la setmana entrant nosaltres hem de ser a Barcelona i no podrem venir a celebrar el teu complanys. Aprofitarem el dissapte per anar al teatre que ens vares recomanar. Ens va dir el net que ell hi havia anat i havia rigut molt. Ja em convé de riure, entre una cosa i l’altre em canso molt, i estic ven atabalat. Tinc ganes de plegar un tems, i de no comprometrem em mes coses”.
- Quan em va sense hac és un pronom: em sap greu… em canso… em penso…
Quan hem va amb hac (h) és un verb: hem fet… hem dit… hem de pensar… - El complanys en català no existeix, es diu … l’aniversari.
- Eldissapte s’escriu dissabte.
- net vol dir “que no és brut”. Quan es vol dir el fill del fill s’accentua: nét (falta petita!).
- Entreuna cosa i l’altre … havia de ser … una cosa il’altra … perquè cosa és femení.
- ven(ambv baixa) del verb vendre: el botiguer ven,,, el pagès ven… la casa es ven…
ben (amb b alta) és un adverbi: ben atabalat… ben cansat… ben tip… - tems no està bé, ha de ser temps.
- comprometremha de ser comprometre’m (comprometre + apòstrof + pronom).
- Ja he dit que em ésun pronom: em penso… em canso… em sap greu…
Quan es vol dir “acompanyat de” ha de ser amb: … amb més coses … amb en Joan. - mes sense accent vol dir “les meves” … són mes filles… (falta petita, poc usat!).
Quan es refereix a quantitat més s’accentua: … amb més coses … té més filles.
Fixeu-vos com s’escriuen: m’amago, em penso, vestir-me, comprometre’m
