CATALUNYA
Un impuls particular
Que els astres et siguin generosos,
que el record de la mirada que hem compartit
et porti sort.
Ha estat el nostre, un impuls particular
on he après a desprendre’m del meu secret,
de la força que m’empenyia fins al mar.
Però diu I’estrella del teu univers
que has tingut la por
de sentir-te sol en la foscor.
I por del sol de primavera,
que pinta les roques de color daurat
al so de la melodia dels gemecs de les ones.
Diu que has volgut crear una frontera estúpida
quan el cor se’t desbordava
de mirades seductores.
M’has mostrat un port que el meu vaixell no coneixia,
on les aigües del teu i el meu mar
secundaren el nostre navegar.
Que els astres et siguin generosos,
que el record de la mirada que hem compartit
et porti sort.
Recita: Marta Vilella
Autora: Maria Mercè Alabau
