Emporion comença avui aquesta nova secció, i difícilment trobaríem un motiu millor per inaugurar-la que la publicació d’un poema d’Albert de Quintana i Combis, el poeta de la Renaixença, premiat als jocs florals, de qui aquest any commemorem el centenari de la seva mort.
Al Castell de Montgrí
Diaes irae…
Castell, castell que guaitas la plana Ampurdanesa,
tu, qu’en despit dels segles, pregonas sa grandesa,
tu que les armonies ascoltas de la mar
y llams y tramuntanes seré los veus passar,
al trovador que canta esmilura en tes muralles;
selvatges cantarelles seran les presentalles,
los laïs de amor, que t’ donga, rugits enmatzmats,…
Jo canto les absoltes de nostres llibertats!!…
A cada cambra teva jo hi gravaré una história,
a cada pedra rónega un ram de nostre glória,
a cada trist marlet la sombra de un gran rey,
y en mitg de tots del poble la sábia, antiga lley.
Desprès ab mars de llágrimes jo tornaré a esborrarles;
la forsa y lo mal dret, un jorn, vingué a cremarles…
sens elles que es la pátria?… Oh! fills degenerats,
jo us canto les absoltes de vostres llibertats!!…
Veniu, sombres magnánimes dels Berenguers, d’En Jaume!
De vostres márbrees tombes alsarvos avuy plaume;
aixecat tu n’Anfos y Pere l de Muret,
portan entre les mans lo llam del cel per fuet,
cridan dels ávis morts la múltitut immensa,
veniu! y a vostres nets, pagesos de remensa,
fuetejan com l’aire les negres tempestats…
Jo’ls canto les absoltes de nostres llibertats!!…
Oh! fuig viventa crónica que guardo en la memória;
vergonya sols y oprobi tè la moderna história,
sa llum enlluernadora no vull en mon record…
plagués a Dèu, per sempre, que l’ pensament fos mort.
Lo amor de pátria apaga lo cant de la sirena,
la mare de tants héroes rossega vil cadena,
les féres famolenques rosegantli l’ costat…
Cantem, cantem absoltes a nostres llibertats!!…
Butxins de nostre pátria! de vostre honor en mengua,
deixan la cambra lúbrica y ens tallareu la llengua.
Dels ávis rovellada la espasa en terra jau;
la escombra y la filosa donaunosla si us plau…
de tímida donsella durem la vestimenta,
lo llit de la ramera sepultará la afrenta,
que los bordells no tenen ni pátria, ni passat!…
Jo canto les absoltes de nostre llibertat!!…
Castell, castell que guaitas la plana Ampurdanesa,
jo vull cremar la fábrica padró de ta grandesa;
en mitg tes flamarades jo vull també cremar…
les cendres escampades pels’ aires, per la mar,
lluires per sempre mès durá la tramuntana…
que’l Dèu del cel m’ascolti, oh! rassa catalana,
poble, si no t’ despertas, oh! poble renegat,
eternament la tomba guarde ta llibertat!
Albert de Quintana i Combis
Torroella de Montgrí, agost de 1868
