Lluís Llach, referent per a l’Empordà, per a Catalunya i per a Europa

Com a torroellenc i empordanès i, per tant, com a veí de Verges, vaig sentir una especial satisfacció aquells divendres i dissabte en què el cantautor català més reconegut va fer els seus concerts de comiat en el seu poble, a Verges. Amb aquesta decisió, Llach va fer un reconeixement i un homenatge a la seva terra, al seu Empordà, al seu país petit, al seu poble, fet que l’honra com a persona que estima i està al costat del seus. És normal doncs, que en Lluis Llach sigui un referent a tot l’Empordà.

D’aquells concerts se n’ha parlat molt, de manera que no en descobriré res de nou pel que representa en l’àmbit català, tota una lliçó d’una  trajectòria vital, la d’en Lluis Llach, en la qual ha defensat la llibertat, la identitat i la llengua del seu poble, del nostre poble. Gràcies, Lluís, per tot el que has fet, pel que ens has fet gaudir i vibrar i pel que representes pel país i la seva gent. És evident que en Lluís també és un referent a tot Catalunya.

Voldria, però, ressaltar la importància que té també en l’àmbit Europeu, a la Unió Europea, que té com a lema units en la diversitat i que resulta que la identitat del país i la llengua que ha defensat el cantautor durant la tota la seva carrera musical no hi és reconeguda, i no hi ha cap dubte que Catalunya i el català són una nació i una llengua europees. L’única limitació que tenen és que Catalunya no és un estat i, per això, la Unió Europea, que és una unió d’estats, no reconeix Catalunya ni el català amb tota la seva plenitud.

És per tot això, que la trajectòria d’en Lluís Llach és una mostra més i molt significativa de la lluita per al reconeixement del català arreu. De fet, és una mostra de com es pot viure amb normalitat usant el propi idioma, fet que hauria de ser del tot habitual, però la realitat política de Catalunya ens demostra que encara és una reivindicació. El nombre de seguidors que té en Lluís també demostra, a part de la seva indubtable qualitat musical, un interès i una voluntat de defensa de la llibertat, la identitat i la llengua d?un poble, del poble català, que és un poble europeu.

I és en aquest escenari on veig el lligam de la trajectòria del cantant i del seu concert de comiat amb Europa, en el sentit que tot el que reivindiquen el cantant i els seus seguidors forma part de la diversitat europea, diversitat, per altre part, que la Unió Europea no recull, ja que l’entén en clau estatal. Seria una bona ocasió perquè els polítics que varen assistir al ja emblemàtic concert de comiat fessin servir la seva influència per fer saber als governants de l’estat i als de les institucions comunitàries la força i vitalitat que destil·la la llengua catalana i, per tant, demanar-ne l’oficialitat