Primera part: Conceptes generals

Abans de res hauríem de convenir què volem dir quan fem servir la paraula humanisme. Què és? Un corrent filosòfic? Un model d’orientació ètica? Un moviment de renovació cultural dels segles XIV, XV i XVI que podem anomenar “humanisme del renaixement”? Una cosa dels segles passats, inclòs el segle XX tal com “humanisme contemporani”?

Definició d’Humanisme

Tot i que el terme s’aplica al fenomen sociocultural de diferents moments històrics, en general podem dir que l’Humanisme és tota doctrina que s’interessa bàsicament pel sentit i el valor de l’home i de l’humà, prenent-lo com a punt de partida dels seus plantejaments.

Aquest moviment cultural va sorgir a finals del segle XIV a Itàlia, des d’on s’estengué a tot Europa. Propugna un retorn als clàssics i una filosofia antropocèntrica. El canvi de mentalitat que suposa ve marcat pel desig desinteressat de saber i per la valoració de la intel·ligència, de la bellesa i dels llibres com a forma material de transmetre-la.

L’Humanisme del Renaixement

El primer humanisme es caracteritza no només pel renaixement i el cultiu dels “studia humanitatis”, és a dir, dels estudis de gramàtica, dialèctica, retòrica, història, poètica i filosofia moral, sinó també per un nou concepte d’home, més d’acord amb els nous ideals cívico-humans de l’aristocràcia comercial en l’ambient de la qual neix, allunyat dels models eclesiàstics i nobles o cavallerescos d’home i del model medieval de món, i que pretén inspirar-se en l’antiguitat clàssica. Aquest humanisme renaixentista recorda i renova els antics ideals clàssics culturals de l’antiga “Humanitas” romana* o de la “Paideia” grega**.

*La Humanitas romana fa referència a un ideal cultural i moral de la República romana que valorava l’educació, la compassió, la civilització i les qualitats humanes en oposició a la brutalitat. Aquest concepte s’estenia des dels filòsofs com Cícero (Marcus Tullius Cícero) o fins a dramaturgs com Plaute (Titus Maccius Plautus) o Terenci (Publius Terentius Afer).

**La Paideia grega es refereix a la formació i l’educació del membre ideal de la polis. Incorporava matèries teòriques i pràctiques i estava enfocada a la socialització dels individus dins de l’ordre aristocràtic de la polis. Incloïen matèries avui denominades arts liberals (retòrica, gramàtica i filosofia), i disciplines científiques com l’aritmètica i la medicina.

Com a humanistes destaquen, a Itàlia, bressol de l’Humanisme, Francesco Petrarca (1304 –1374), considerat el primer dels humanistes i, sobretot, Marsilio Ficino i Pico della Mirandola. Fora d’Itàlia, són humanistes notables Nicolau de Cusa, John Colet, Thomas More, Erasme de Rotterdam, Lluís Vives i Pierre de la Ramée.

La “tornada al clàssic”, amb els seus nous valors d’interès per la naturalesa i el naturalisme, l’individualisme, el rebuig de l’autoritat, la valoració de la història, l’interès per la cultura i el saber, es repeteix una segona vegada quan, després de la Il·lustració, i com a reacció a aquesta, sorgeix un nou Humanisme impulsat pel neoclassicisme romàntic alemany dels segles XVIII i XIX, i que troba la seva expressió sobretot en Johann Winckelmann (1717 – 1768), Friedrich Schlegel, Johann Gottfried Herder, Friedrich Schiller, Johann Wolfgang von Goethe*** i Wilhelm von Humboldt. D’aquesta època és el terme “humanisme” encunyat per Friedrich Immanuel Niethammer cap a 1808.

***L’humanisme de Johann Wolfgang von Goethe es basa en el desenvolupament integral de l’individu, combinant ciència, art i natura. Caracteritzat per un equilibri entre el classicisme i l’autocultiu, promou l’harmonia interior, el compromís amb el tot i l’aprenentatge constant per assolir la maduresa personal.

L’Humanisme contemporani

En el darrer terç del segle XIX, sorgí en el món catòlic la neoescolàstica, i particularment el neotomisme, impulsat pel papa Lleó XIII amb l’encíclica Aeterni Patris, de 1879: és un moviment de renovació filosòfica i teològica que actualitza el pensament dels autors escolàstics, particularment de Tomàs d’Aquino.

L’Humanisme cristià a partir del segle XIX s’enfila com un corrent que fusiona els valors humanistes —dignitat humana, llibertat individual i cerca de la felicitat— amb la doctrina cristiana. Aquesta adaptació respon a un procés de revisió del Cristianisme en clau moderna, especialment influenciat per moviments com el liberalisme i el pensament il·luminista.

Tanmateix, el segell distintiu de l’Humanisme contemporani en política és la demanda de laïcisme. El filòsof Alan Haworth (1944) va dir que el laïcisme ofereix un tracte just a tots els ciutadans d’un estat nació, ja que tots són tractats sense discriminació. La religió és una qüestió privada i l’estat no hauria de tenir cap poder sobre això. També defensa que el laïcisme ajuda a la pluralitat i la diversitat, que són aspectes fonamentals del nostre món modern. Tot i que la barbàrie i la violència es poden trobar a la majoria de civilitzacions, Haworth assenyala que la religió normalment alimenta la retòrica i permet aquestes accions. També va dir que els valors del treball dur, l’honestedat i la caritat es troben en altres civilitzacions. Segons Haworth, l’Humanisme s’oposa a la irracionalitat del nacionalisme i el totalitarisme, tant si aquests formen part del feixisme com del comunisme marxista-leninista.

Segons el professor Joseph O. Baker, en teoria política, l’Humanisme contemporani està format per dues tendències principals: el primer és individualista i el segon s’inclina cap al col·lectivisme. La trajectòria de cada tendència pot conduir al llibertarisme**** i al socialisme respectivament.

Els humanistes individualistes sovint tenen una perspectiva filosòfica de l’Humanisme i en l’ètica tendeixen a seguir un enfocament científic.

Els col·lectivistes tenen una visió més aplicada de l’Humanisme, s’inclinen cap al socialisme i tenen un enfocament humanitari de l’ètica. Aquest grup té connexions amb el pensament del jove Marx, especialment les seves opinions antropològiques que rebutgen les seves pràctiques polítiques.

****El llibertarisme (de l’anglès libertarianism) o liberalisme llibertari és una filosofia política antiautoritària o llibertària que, partint de les mateixes bases del liberalisme, afirma la vigència suprema de la llibertat individual, és a dir, el dret natural de l’individu sobre si mateix, el límit del qual no és altre que el dret aliè.

L’humanisme secular

“Des de la perspectiva de l’humanisme secular, les conviccions atees aporten diversos elements fonamentals a la construcció d’una cultura de pau: una ètica sustentada en la dignitat humana universal i sense dogmes, un compromís amb els drets universals, la laïcitat com a marc de convivència, el pensament crític i la capacitat dels éssers humans per deliberar i corregir-se mútuament i la confiança en la raó i l’empatia com a mitjans per superar conflictes”. Victor Gustà. Ateus de Catalunya.

Un nou humanisme

“És prou sensat pensar que, després que l’atomització del saber expulsi els poetes de la polis –al mateix moment que ho faci la ultradreta– ressorgeixi la necessitat d’un nou humanisme. Un d’integrador, reconciliat amb la natura i amb les persones i creador de ponts entre cultures, que fabriqui paraules i no armes i sigui capaç de posar nom al que ens està passant, que no té nom”. Aina Vega i Rofes (1984) a “L’humanisme del demà” article d’opinió al Punt Avui del 17/10/2025.

“Davant el nihilisme i l’apatia, un nou humanisme és l’única sortida”[…] L’únic que podem fer és una resistència neohumanista. Que sigui capaç de tenir com a centre la defensa de la llibertat i la dignitat, però que incorpori elements de la nostra època com la revolució de les dones, una nova relació amb els animals que no som nosaltres, una altra relació amb el planeta i també amb el cosmos. L’humanisme occidental també hauria d’entrar en diàleg amb els humanismes d’altres tradicions espirituals i culturals, com l’hinduista, el xinès o l’islàmic […]”. Rafael Argullol Murgades (1949) a Naciodigital.cat del 06/01/2026.

L’humanisme en temps digitals

Al llarg del llibre «L’humanisme en temps digitals», Jaume Funes i Artiaga (1947) explora l’impacte que el món digital té a la societat contemporània, centrant-se en com les eines tecnològiques transformen la nostra manera de viure, de pensar i de relacionar-nos.

Un dels aspectes més valuosos del llibre és la seva capacitat per plantejar preguntes més que no pas proporcionar respostes definitives. Funes convida a reflexionar sobre la relació entre la tecnologia i la nostra naturalesa humana, suggerint que, si bé el progrés digital ha portat enormes beneficis, també ha contribuït a una sensació de desconcert i deshumanització. En aquest context, l’autor advoca per recuperar una visió humanista, tot recordant que, en última instància, hem de prioritzar la dignitat i el benestar de les persones davant de les exigències de la tecnologia.

«No és que l’univers digital ens estigui deshumanitzant; en realitat, tot aquest dinamisme accelerat ens agafa ja deshumanitzats i, de manera majoritària, sense excessiu interès a posar com a preocupació col·lectiva prioritària protegir la condició humana».

Funes no es limita a criticar el món digital, sinó que s’esforça per trobar un equilibri. Reconeix els beneficis de la digitalització, però insisteix en la necessitat de recuperar la reflexió crítica, el diàleg i el sentit de comunitat que sovint la tecnologia dilueix.

“La «digitalitat» general ens posa davant d’un mirall i ens descobrim despullats d’humanisme, o amb bona part del que podem considerar humanisme, a les golfes dels trastos inútils. Caldrà veure en què ens deshumanitza i en què no, però abans caldrà considerar si no havíem oblidat i perdut bona part d’allò que ens pot definir com a éssers humans”.

Bibliografia

• https://www.ateus.org/la-nit-de-les-religions-2025/https://www.ateus.org/la-nit-de-les-religions-2025/
• https://www.mercaba.org/Rialp/H/humanismo_filosofia.htm
• https://www.wikisofia.cat/wiki/Humanisme
• https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2584752-l-humanisme-del-dema.html
• https://naciodigital.cat/cultura-i-mitjans/rafael-argullol-filosof-davant-el-nihilisme-i-lapatia-un-nou-humanisme-es-lunica-sortida.html
• https://quintanapetrus.com/2025/08/10/salvar-el-mon-amb-lhumanisme/
• https://www.pantallasamigas.net/el-humanismo-en-tiempos-digitales-recuperar-condicion-humana-cuando-mundo-digital-desconcierta-jaume-funes/