Els responsables d’aquest periòdic digital han manifestat des del principi que, a part d’informar els nostres conciutadans i d’establir i facilitar el contacte amb ells, i entre ells, els mou una altra motivació. El desig profund d’ajudar que, en la mesura que sigui possible, la gent de Torroella i del seu entorn es faci seus uns valors difícils de concretar i de trobar, no solament aquí, sinó arreu, que podem resumir en uns pocs mots: civisme, educació, cultura…
En la terminologia moderna, aquests valors són els que conformen una societat sòlida. Una societat estable, segura, on tothom troba el seu lloc, com la dels països industrialitzats de molts anys enrere, si deixem de banda en aquest moment que fos una societat més o menys justa o injusta, que hi hagués més o menys hipocresia a l’hora de la veritat. M’agradaria destacar dos d’aquests valors, dos que en una tal societat, tindrien una alta consideració: la lleialtat i l’orgull de la feina ben feta. Penso en un Luthier que en cada violí hi posava l’ànima, o en el marxant, que ni li calien papers quan havia fet un tracte.
Avui, la feina ben feta té uns enemics terribles. En destacaré només un: des de l’artesà fins a les grans corporacions, passant per les empreses mitjanes i petites, des dels accionistes fins als obrers més humils, allò que sol interessar són els beneficis immediats o a curt termini. No hi ha lloc per a l’aprenentatge lent, repetitiu. No interessa ni als uns ni als altres.
Pel que fa al valor de la lleialtat, esgarrifa veure fins a quin punt ha fet fallida el vell valor de la paraula donada. Quan veiem que els polítics poden enviar soldats a la guerra perquè en un país hi ha armes de destrucció massiva, i desdir-se’n tranquil·lament mesos més tard, sense que la cara els caigui de vergonya, o que s’aprovarà una redacció d’un Estatut i després ni es donen raons de per què no es va fer, o que si aquella redacció no és aprovada es plantarà cara, o que…, en fi, que n’hi ha per donar i per vendre. On és la lleialtat?
És clar que la societat ja no és tan sòlida com volíem, que se’ns ha tornat líquida, com se sol dir ara.
I en una societat líquida, què és el que fa tothom? Doncs viure al dia; fer la feina de pressa, i, si passa, passa; mentir, si cal, i, sobretot, mantenir el sistema. Que es manté consumint quant més, millor. Però, del consumisme, ja en parlarem en una altra reflexió.
És clar que no tothom cau en el parany; que són multitud els que donen valor a les actituds sòlides de l’austeritat, de la solidaritat, de l’amistat, de l’amor…
Com són Torroella i les poblacions del Baix Ter? Més aviat sòlides, més aviat líquides?
