“Aquests autors antics ho han dit tot, ho han escrit tot, ho han expressat tot.”
Joan Estelrich, primer director de la Bernat Metge (1896-1958)
“El que més falta al nostre país és precisament la lectura dels antics.”
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
La importància dels autors grecs i llatins en la nostra tradició cultural és indiscutible. La Fundació Bernat Metge va ser l’encarregada de coordinar l’ambiciós repte cultural de traduir sistemàticament al català els clàssics grecollatins. Aquesta tasca no tenia precedents al nostre país i ha estat un dels projectes editorials catalans de més abast de tots els temps. La Fundació Bernat Metge va ser creada amb el mecenatge i el capital privat de Francesc Cambó i tenia, per damunt de tot, una significativa vessant filantròpica.
La professora i traductora Montserrat Franquesa Gòdia publica una excel·lent monografia en la qual ens apropa, de forma didàctica i entenedora, al naixement de la mítica fundació i al període clau dels seus difícils inicis i la seva consolidació entre els anys 1923 i 1938.
Ens recorda l’autora que les publicacions de la Fundació Bernat Metge van anar lligades a una doble voluntat. Per una banda, recuperar i normalitzar la llengua catalana, i per una altra banda, redescobrir el pòsit cultural de Grècia i Roma. Ambdós objectius eren referents clarament “noucentistes”, ja que aquest moviment de renovació política, social i cultural els va fer seus, al coincidir plenament la seva ideologia amb la necessitat de recuperar el català i amb la fascinació i l’interès pel redescobriment de la cultura grecollatina clàssica.
Un altre objectiu de la fundació era el retorn del valor de les humanitats a partir de la lectura directa dels clàssics, ja que ells transmeten “valors eterns”, perquè tal com deia Carles Riba: “L’ànima humana és sempre la mateixa.”
La col·lecció es caracteritza per ser bilingüe amb el text català sempre a la dreta i la versió original (grega o llatina) a l’esquerra del lector, amb notes brevíssimes sobre els passatges que calgui interpretar o remarcar.
El primer director de la Bernat Metge fou Joan Estelrich i Artigues. Hi varen destacar a l’inici les figures de Joaquim Balcells, que fou el professor de tota una generació de llatinistes, i Carles Riba, el gran expert hel·lenista, juntament amb Nicolau d’Olwer, encarregat de divulgar les publicacions amb ressenyes i articles a la premsa. Excel·liren també, entre d’altres, Cebrià Montserrat, Marçal Olivar, Anna M. de Saavedra, Adela M. Trepat i Joan Crexells. La seva tasca inicial, remarca Montserrat Franquesa, fou titànica, i molt sovint abnegada i silenciosa.
La col·lecció de la Bernat Metge s’emmarca dins un moviment classicista que va recórrer tot Europa les dues primeres dècades del segle XX i del qual la resta de l’Estat espanyol va quedar fora. Va néixer i es va consolidar al costat d’altres prestigioses col·leccions europees com ara l’alemanya de Teubner, les angleses d’Oxford Classical Texts i de la Loeb Classical Library, o la francesa de l’Associació Guillaume Baudé.
Estelrich considerava que una edició dels clàssics en català era necessària a Catalunya per completar l’edifici de la Renaixença literària. Volent remarcar que l’interès primordial de l’obra radicava en les traduccions, triaren per posar el nom de la col·lecció, el principal traductor de l’època d’or medieval catalana: Bernat Metge, autor considerat també com l’introductor del primer Renaixement a Catalunya.
La Fundació Bernat Metge volia posar els clàssics a l’abast de tothom, de tots els catalans, en la forma més viva i més exacta. No s’adreçava a especialistes i per això es va donar la recomanació que s’havia de prescindir de notes erudites.
Cal recordar que la creació de la Mancomunitat, el 1914, va fer realitat a Catalunya alguns serveis públics que l’Estat no cobria incidint en l’aspecte educatiu i cultural. A partir de 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, les institucions noucentistes foren desmantellades. Justament llavors és quan entrà en l’escena cultural Francesc Cambó amb la seva sensibilitat per l’art i la cultura. El primer volum de la Fundació Bernat Metge fou la traducció de Joaquim Balcells del De la natura, de Lucreci, que va sortir publicat el dia 11 d’abril de 1923.
L’empresa filantròpica “camboniana” va viure una eufòria inicial i uns primers anys de màxima producció on es publicaren 84 volums des de 1923 fins a 1938, amb una mitjana de sis volums l’any, moment en què la guerra civil i la dictadura van interrompre tota la producció editorial del país. A partir de 1947 hi va haver una represa molt parcial de les publicacions. Posteriorment, es va crear l’Institut Cambó, que seria l’organisme que aplegaria les noves publicacions de la Fundació Bernat Metge. Actualment, hi ha un total de 393 volums que configuren la prestigiosa col·lecció literària.
La professora Franquesa conclou que la Bernat Metge va ser el projecte editorial més ambiciós del segle XX a Catalunya. Hi ha qui fomenta la creença que la lectura dels clàssics només és apta per a una minoria selecta. Contra aquesta opinió, inexacta i equívoca, tenim l’exemple de la Fundació Bernat Metge, que mai ha perseguit l’erudició filològica, sinó una tasca humanisticopedagògica i d’estabilització de la llengua; fets que la fan assequible al públic no especialitzat que, lògicament, haurà de fer un esforç inicial d’adaptació i d’aprenentatge, però que veurà compensat amb escreix el repte assumit. Perquè la lectura dels clàssics mai passa de moda, és gratificant, sempre és benvinguda i és una cura d’humilitat perquè malgrat els insultants avenços tecnològics actuals, la seva lectura ens ensenya –tal com deia el filòsof bretó del segle XII Bernard de Chartres– que només som “nans a les espatlles de gegants”.
Agraïments: a Isidre Ferrer i a Roser Savall i Lopez-Reinals, bons amics i coneixedors de la Bernat Metge.
Referències bibliogràfiques
FRANQUESA, M. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2013.
ABRAMS, S. “Descobrir la Bernat Metge”. A: Avui, “Cultura”, pàg. 13, 24 de gener de 2014.
ARBOIX, A. “Lectura dels clàssics: una bona recepta contra la dictadura del relativisme”. A: Emporion, número 33, 2009.
https://emporion.org/index.php/2013-03-07-16-56-18/2009/item/324-lectura-dels-cl%C3%A0ssics-una-bona-recepta-contra-la-dictadura-del-relativisme
