Rehabilitar per revitalitzar el nucli històric

Ara fa set anys vaig assistir a unes jornades que es van celebrar a Vic, organitzades per l’Institut de Promoció i Economia d’aquesta ciutat, sobre “Estratègia de rehabilitació dels centres urbans”. En una de les ponències presentades, el periodista Vicente Verdú deia: “El segle vint-i-u serà el segle de la qualitat de vida i dins d’ella, la reivindicació del petit comerç de proximitat és equivalent a la demanda d’una interrelació simbiòtica on ens juguem la intensitat, la pluralitat i l’afabilitat com un ampli i important aspecte de la nostra vida urbana.” I en aquest aspecte hi orientava la revitalització dels nuclis antics de les poblacions.
Històricament el comerç s’ha situat a la zona central de la vila i és constatable que el carrer ha funcionat com a lloc de trobada i de relació entre les persones, i que l’activitat comercial ha estat un element fonamental de dinamisme i atracció. El nucli històric de Torroella, tenint com a centre la plaça de la Vila i els  carrers del seu voltant, ha estat un espai que ha complert sempre aquesta funció.

L’aparició de noves formes de vida i de nous formats d’equipaments comercials ha amenaçat i posat en perill aquesta funció comercial i social del nucli antic. La pèrdua del petit comerç al centre de la població faria perillar la dotació de vida d’aquest espai.

Previsor amb aquests canvis, des de l’Ajuntament, fa uns vuit anys es va posar en marxa un pla de rehabilitació del nucli antic per dotar-lo dels elements que el fessin atractiu per al públic. Fou l’anomenat Projecte Patrimoni.

Amb aquest projecte es va aconseguir identificar i catalogar el nostre patrimoni (Llibre Blanc del Patrimoni) i preservar-lo (Ordenança de protecció del paisatge urbà) amb més de 800 fitxes de protecció. Es va iniciar una campanya de rehabilitació de façanes durant la qual es van rehabilitar les façanes de la plaça de la Vila i de molts altres edificis públics i privats, i es va iniciar la rehabilitació de carrers i places fent-los més adequats i agradables per passejar i comprar, que són dues activitats complementàries que cal poder fer amb comoditat.

Al cap de cinc anys d’haver-se iniciat aquesta rehabilitació els resultats que es poden evidenciar són, fins aquest moment, satisfactoris. No hi ha dubte que la transformació del centre del nucli històric de la vila ha propiciat el passeig i el desenvolupament comercial que ha atret torroellencs i gent de les rodalies a comprar, passejar i gaudir de les propostes culturals que es fan en aquest nucli.

És una llàstima que aquest pla de restauració i rehabilitació s’hagi aturat. Durant quatre anys no s’ha fet cap més carrer i aquesta és una tasca que no s’hauria d’aturar. Sense presses, però sense pauses.

Si el nucli antic, el que ens dóna identitat, el moll de l’os de la vila, funciona, el negoci dels comerços pot funcionar i la via de relacions socials, la convivència més humana i la qualitat per sobre de la quantitat pot ser una norma de conducta que ens beneficiï a tots.