L’agost invita a pensar, a reflexionar com van les coses, què ens ha passat i què ens pot passar. Mentre observava el cel per si veia alguna llàgrima de Sant Llorenç, anava pensant i, de cop, apareix una llàgrima. Espectacular. Que gran és la natura. Després, cap més. La ment, però, seguia revisant què ens ha passat i obrint possibilitats i dubtes sobre el futur que ens espera.
[bs-quote quote=”Caldria gestionar de manera eficaç el què és més proper a les persones” style=”style-6″ align=”left”][/bs-quote]
Així, els darrers mesos, hem tingut i viscut moments complexos pel que fa a la política catalana, amb els efectes del procés plenament vigents i amb incidències en l’àmbit judicial, institucional i social. També la Covid-19, que ha afectat a tothom, amb forta incidència en l’economia i empitjorant encara més les desigualtats ja existents. També l’increment demogràfic, amb la immigració cada vegada més present. La sostenibilitat del planeta. I també l’evolució de la governança en general, especialment les tensions que pateix la democràcia amb el ressorgiment de l’autoritarisme en estats importants del món, entre d’altres. I després, pensant en com ens en sortirem de tots aquests reptes, alhora em passaven pel cap possibles escenaris i també dubtes de com aniran les coses. De com les podríem organitzar perquè anessin millor, perquè generessin confiança i estabilitat. I, en un intent d’aclarir i concretar les propostes, se’m fa evident que el camí per sortir-ne amb èxit és la combinació de la gestió des de la proximitat, pels temes propers a la ciutadania. Alhora, des de la cooperació internacional en les qüestions que afecten el planeta, combinant la gestió local amb la global. D’una banda, hi hauria d’haver més connexió de la política amb la ciutadania, amb els municipis i les entitats nacionals o regionals petites i properes a les persones per als temes relacionats amb el seu benestar, com ara la sanitat, l’educació, la seguretat i l’habitatge. I s’haurien d’aprofitar entitats grans, com ara la Unió Europea, i donar més poder a les organitzacions internacionals, que s’haurien d’adaptar al segle XXI. Caldria que es democratitzessin per gestionar els reptes que sobrepassen la dimensió d’un estat, com ara la sostenibilitat del planeta, el canvi climàtic, la gestió de la demografia, la immigració, la gestió de l’energia o, fins i tot, alguns aspectes de les relacions internacionals i d’escenaris de seguretat global. I tot això gestionar-ho des dels valors de la solidaritat, la tolerància, la llibertat individual i col·lectiva i el respecte als drets humans, amb la finalitat d’evitar les desigualtats econòmiques i fer un món més just. De fet, es tractaria de gestionar d’una manera eficaç el que s’entén com a proper a les persones amb el que afecta tot el món. Amb un estil de governança que prioritzi la coordinació dels dos àmbits. Segur que si ho sabem fer gaudirem de quotes de llibertat, seguretat i benestar acceptables per a la ciutadania.
