Dolors,

Avui dimecres 19 d’agost de 2020 arribem als 912 dies d’injustícia, nou-cents dotze dies que segueixes patint aquest malson que sembla que no té fi.

La teva família, els teus amics i totes i tots els que esperem que arribi el gir a favor de la llibertat, dia a dia desitgem que tornis a casa per quedar-t’hi.

És cert que t’hem vist pels carrers del nostre estimat poble, asseguda en alguna terrassa i fent un cafetó com una torroellenca més, però també és cert que la realitat és ben diferent de la que puc tenir jo, i que aquesta llibertat aparent, que sembla que tens, alleugereix el teu dia a dia, però de cap manera fa que puguis gaudir de cada moment de la vida, de la teva vida. I això m’entristeix profundament.

Vull que sàpigues, Dolors, que això fa que la llibertat que jo tinc, la vida que jo visc, el meu dia a dia amb la família, amb els amics i amb tota la gent que m’envolta, no la visqui amb plenitud, ja que sovint penso que aquesta injustícia que estàs vivint repercuteix a la gent que t’estimem i que voldríem una altra realitat, un poder gaudir de cada segon del dia i de tots els petits i grans detalls que ens trobem a cada pas.

Aquesta situació d’incertesa no ens deixa indiferents, i no parlo de política, ja que en aquest sentit t’he de dir que la decepció l’escric en majúscules. Parlo de sentiments d’amistat, de sentiments de país, d’emocions que s’han vist envoltades de tot aquest mal rotllo que patim i que patiu molt especialment tu i tota la teva família.

Quan dic amb veu alta o amb veu baixa (tan se val), com tota la gent que t’estima, que et volem a casa, ho dic no com una frase feta sinó més aviat amb ràbia continguda, essent molt conscient que els qui ho poden fer possible demostren ser insensibles i no cal esperar-ne res de bo.

Entre la infantesa i la vellesa existeix un instant màgic anomenat vida i em pots ben creure quan et dic que el meu gran desig és que aquesta vida que ara ens toca viure, la puguem gaudir al màxim amb la llibertat i l’estima que ens mereixem.

Petons, abraçades i somriures.

Ja saps que sempre et desitjo el millor per avui, per demà i per sempre.

 

Margarita Massot Kleiner.
Torroella de Montgrí, 19 d’agost de 2020

Los comentarios están cerrados.