Amb aquest títol, El Punt Avui del dia 10 de febrer obria la seva portada i hi afegia:
“TAXATIU. Artur Mas es mostra inflexible i es desvincula de tota corrupció en la seva compareixença en la comissió del cas Pujol. ESTÈRIL. L’oposició no se’l creu ni aporta res en contra del president.”
Un judici al president. Hem de recordar que el president Artur Mas ha concorregut davant la comissió d’investigació del Parlament català, a petició d’una majoria dels diputats. I crec que aquesta petició, per ser aprovada amb aquesta majoria, hauria d’haver reunit, prèviament, certes evidències que no varen aflorar en una compareixença llarga i feixuga, que tingué una durada de més de cinc hores.
La seguí atentament i, fora d’algunes intervencions més o menys ben formulades, en varen destacar d’altres que no deien res a favor seu.
I em refereixo, entre d’altres, a Oriol Amorós: “Cal fer neteja, deixar de patrimonialitzar les institucions i posar fi als silencis polítics a canvi de determinats favors.”
A Albert Rivera (per cert, no n’era membre de la comissió), preguntant: “S’ha sentit traït per l’expresident i per Oriol Pujol?”
O la de Miquel Iceta sobre els diners del pare del president a Luxemburg: “Mantenir comptes a l’estranger sense declarar és incompatible.”
La de Joan Herrera sobre els negocis dels Pujol: “Un cas familiar? De la seva tesi política se’n desprèn una actitud intolerable.”
La d’Isabel Vallet: “Si no sap quin és l’origen del diners dels Pujol, com està segur que provenen de l’àmbit privat.”
I en lloc destacat, l’actuació d’Alicia Sánchez-Camacho (en castellà, amb alguns errors lexicals, per evitar qualsevol possible error en la traducció de les seves paraules, de l’hipotètic català, per la informació dels membres del PP a Madrid): “Vostè pretén que ens creiem que passava per allà, però no es va assabentar de res. I ha vingut a salvar-se i no a respondre per la seva responsabilitat com a president de la Generalitat. Vostè és el vuitè fill de Jordi Pujol!”
De les respostes del president n’hauríem de recordar:
Sobre la confessió de Jordi Pujol: “Ho reitero passats més de set mesos: la confessió que va fer l’expresident Jordi Pujol era i és un tema personal seu i de la seva família i no va més enllà.” “No té a veure ni amb el partit, ni amb el govern, ni amb mi.” “El més perjudicat sóc jo.” “Només he estat una sola vegada a casa de Jordi Pujol Ferrusola. No sé si això és la gran relació d’intimitat que vostès volen veure.” “I si aquest fos el cas d’algun dels fills de l’expresident Pujol, s’hauria de jutjar amb tota claredat.”
Sobre diners del seu pare a l’estranger: “No he tingut mai cap compte fora de Catalunya, ni tampoc la meva dona.” Altra cosa és el fet d’haver-hi figurat com a possible beneficiari de l’herència del seu pare, cosa que no es va materialitzar. No en va percebre res.
Sobre les ITV: “Si algú va intentar influir sobre el govern, no se’n va sortir.” “En els darrers quatre anys que he presidit el govern, la seva actuació en el tema de les ITV ha estat absolutament pulcra i correcta.”
I sobre l’assistència o no a una petició de compareixença de la senyora Sánchez-Camacho, que no es presenta quan la citen: ” Jo ja sóc aquí. Com el president Tarradellas no ho sé, però com vostè segur que no.” “O se’m creuen o no se’m creuen.”
Sobre el cas Palau, va expressar la seva convicció que CDC no va incórrer en il·legalitats, en cas contrari es tornarien els diners, com ha fet CatDem, tot i que la provinença dels 600.000 € fos legal.
Em pregunto quines conclusions, si se’n poden treure, d’aquesta compareixença, la primera, d’un president de la Generalitat a una comissió parlamentària sobre el frau. Llastimosament cap de positiva, en unes circumstàncies i uns temps en què es dirimeix el futur de Catalunya.
Com deia a l’inici, “Res de res” fora de l’interès dels grups de l’oposició per posar en evidència i afeblir el president Mas, amb la possibilitat d’atacar, insinuar, burxar pel compte del seu pare i poder acusar el president, amb sospites basades en rumors i conjectures, amb informacions i capçaleres de diaris, no contrastades.
No he llegit els diaris de Madrid (Rajoy diu que no hi ha la tranquil·litat necessària per canviar la Constitució), però la compareixença d’Artur Mas podrà ser fàcilment utilitzada en contra seva i de Catalunya: per preparar els discursos dels possibles acusadors en un any que està ben replè d’eleccions que, d’alguna d’elles, en pot dependre el nostre futur. Quan els polítics facin càlculs sobre el seu percentatge de poder i la resta de ciutadans de Catalunya hàgim pogut contestar aquella pregunta que ens feien quan érem infants: “I tu què vols ser quan siguis gran?”
