Residu Zero: Un estil de vida

Reportatge realitzat a partir d’una entrevista a Esther Peñarrubia.

El Residu Zero és una filosofia de vida estesa per tot el món que consisteix a viure intentant generar els mínims residus. L’any 2013, Bea Johnson, activista i fundadora del moviment, va escriure el llibre Zero Waste Home amb l’objectiu d’oferir consells a les famílies per adoptar aquest estil de vida. Dos anys més tard, Esther Peñarrubia, doctora⁰ Enginyera Agrònoma i activista ambiental des dels anys 90, va conèixer el llibre a través d’un vídeo de Johnson per internet, i va considerar que calia traduir-lo perquè tothom el conegués. Actualment es dedica a fer conferències i tallers sobre Residu Zero per entitats públiques i privades, n’ha realitzat un total de 115. Ella i la seva família ja fa 14 anys que fan passos per reduir els seus residus i explica que va ser arran del vídeo que es va adonar que el que feien s’anomenava “Estil de vida Residu Zero”.

Tradicionalment, quan parlem de residus parlem de les 3R: reduir, reciclar i reutilitzar. En el cas del Residu Zero, entren en joc dues R més. I com apunta Peñarrubia, “l’ordre d’aplicació de les 5R del Residu Zero és de gran importància”. “Quan citàvem les 3R, reciclar era la segona, però en el cas del Residu Zero, aquesta ocupa un lloc a la cua. A més, tenint en compte la piràmide invertida en què normalment es mostren les 5R, aquesta s’hauria d’aplicar en menor mesura, ja que es tracta de generar tan pocs residus que només una petita fracció requerirà ser reciclada. La primera és la de Rebutjar el que no necessitem. La segona, la de Reduir el que necessitem i no podem rebutjar. La tercera és la de Reutilitzar el que consumim i no podem rebutjar ni reduir. La quarta la de Reciclar allò que no podem rebutjar, reduir o reutilitzar, i la darrera, és la de Retornar a la terra o Compostar la Resta”, explica. A més, afegeix que encara que es parli de 5R, cal tenir-ne altres en compte, com reparar o repensar. 

Canviar d’hàbits

“Arribar a produir un residu zero absolut és impossible” admet Peñarrubia, però afegeix que “és possible fer molts passos per acostar-s’hi. Som nosaltres els que escollim anar al supermercat, on segurament tot estarà envasat amb plàstics, o buscar alternatives en el petit comerç, que treballa més a granel, o directament als productors”. Ella i la seva família escullen les dues darreres opcions. I és que comprar els productes a  granel és un dels primers passos per reduir envasos de plàstic, que són el principal residu que s’acumula a les llars. I per fer-ho, no cal anar a botigues especialitzades, es pot fer al mercat, a la peixateria, la carnisseria, etc. I segons Peñarrubia, tant li fa si vivim a poble o a ciutat, ja que podem trobar-hi les mateixes facilitats. “Per exemple, si parlem sobre la compra d’aliments a granel, a una ciutat l’oferta d’establiments on adquirir-los és molt més àmplia. Però sovint a un poble és més fàcil contactar directament amb l’entitat productora, i així evitem intermediaris”, explica.

En aquest sentit, per alguns productes en concret, ha parlat directament amb els proveïdors per tal que li subministrin els productes a granel. És el cas de la mel, que la compra directament a l’apicultor; o la llet, que ha aconseguit que li subministrin a casa i en vidre. A més, explica que al Baix Empordà unes quantes famílies s’han organitzat i “fa anys que comprem productes bàsics com ara el paper de vàter reciclat, produït a Catalunya, o certs fruits secs directament de la cooperativa productora, també catalana”. 

Pel que fa als productes d’higiene personal i neteja, també hi ha opcions ecològiques  que no generen residus. Un exemple és el fregall de luffa, un invent 100% vegetal que Peñarrubia va conèixer a partir del llibre de Johnson. La luffa és una planta enfiladissa de la família dels cogombres, es deixa assecar, se li treuen les llavors i se’n fan fregalls o esponges. Explica que “la pots comprar a cooperatives de consumidors que la tenen ja seca. A casa fa 5 anys que la comprem directament a una pagesa. No és gens cara, per quatre euros pots tenir una peça que dura uns quants mesos i no porta embalatge”.

Un altre exemple són els raspalls de dents de fusta o bambú amb el mànec compostable. I els bolquers de roba reutilitzables. “El bolquer està format per varies peces i totes són rentables a la rentadora. Només n’hi ha una, la primera, que és feta de cel·lulosa biodegradable, que si el nadó ha fet caca, l’has de llençar. Però si només ha fet pipí, la pots rentar fins a tres vegades”, explica Peñarrubia.

Viatjar: el cicloturisme

El Residu Zero, però, no implica només un canvi en els hàbits de consum, és una filosofia de vida i per tant s’estén a totes les àrees. Així, a l’hora de viatjar, Peñarrubia i la seva família intenten seguir les mateixes pautes que durant la resta de l’any. Tot i que afirma que “depenent de la destinació serà més o menys fàcil aconseguir generar molt poca brossa”, per això, assenyala que sempre s’enduen “els elements imprescindibles del Residu Zero, com ara bosses de cotó de diferents mides per comprar aliments a granel, sabó de cos i xampú sòlids, ampolles metàl·liques per evitar l’aigua embotellada, etc.”. 

Ells aposten pel cicloturisme, una activitat que consisteix a viatjar en bicicleta portant tot l’equipatge necessari a les alforges. Peñarrubia apunta que “a casa ens encanta viure en bicicleta durant tot l’any, així que a l’hora de viatjar normalment no fem una excepció”, i assenyala que els principals avantatges del cicloturisme són el fet que “es tracta d’un mitjà de transport totalment net, ens ajuda a mantenir-nos en forma i gaudim visitant els llocs per on passem”. A més, explica que “aporta llibertat de moviment, contacte directe i constant amb la natura i ens apropa als habitants locals de cada indret d’una manera molt més enriquidora”.

L’estil de vida del futur

Tot i que els darrers anys hi ha hagut un major interès per conèixer alternatives per reduir residus, Peñarrubia assenyala que encara hi ha feina a fer i que “tothom té la seva part de responsabilitat”. “La població general ha de començar a prendre consciència de la gravetat del problema derivat de la generació de residus i començar a actuar en el seu dia a dia”, apunta. I en aquest sentit, perquè això sigui possible, considera que “el personal docent ha de disposar del màxim d’eines per poder treballar la problemàtica dels residus en profunditat”. Tot i que és conscient que moltes Escoles Verdes de Catalunya ja ho estan duent a terme fa anys, creu que “hauria de ser molt més generalitzat”.

En el sector empresarial, considera que ben aviat “les empreses productores hauran de tenir en compte tot el cicle pel qual passaran els seus articles, incloent-hi la gestió del residu final”. A més, Peñarrubia assenyala que “actualment a Europa s’estan instaurant noves lleis, com ara la nova Llei de Residus de les Illes Balears, bons exemples de què hi ha una motivació per canviar hàbits poc sostenibles”.

Si voleu més informació sobre el Residu Zero podeu consultar la pàgina web d’Esther Peñarrubia: https://residu-zero-esther.business.site/