La pel·lícula sorpresa de l’any 2012 va ser Lo imposible, una producció catalana, dirigida per un jove realitzador barceloní, Juan Antonio Bayona, que ha donat la volta al món. Guanyadora de Premis Gaudí, de Goyes i nominada a l’Oscar als millors efectes especials, és sens dubte la pel·lícula més transcendent que ha sortit de casa nostra.
El film Lo imposible, del director Juan Antonio Bayona, fou la guanyadora en la cinquena edició dels Premis Gaudí, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català a les millors produccions cinematogràfiques catalanes de l’any. La pel·lícula, que tracta sobre la tràgica història real d’una família que va patir en pròpia carn el tsunami de l’any 2004 a Indonèsia, va ser el film més premiat. De fet, va aconseguir les sis estatuetes a què aspirava, entre les quals hi havia la de millor pel·lícula europea i la de millor direcció, concedida a J. A. Bayona, format a les aules de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la UB, on ara exerceix de professor. Precisament en el seu discurs d’agraïment, Bayona va destacar el treball de les escoles de cinema catalanes. I va afegir: «Aquesta pel·lícula l’hem feta nosaltres i vosaltres. Aquesta pel·lícula és europea, però també és catalana.»
En un programa conjunt al Cinema Montgrí amb Les aventures d’en Tadeu Jones, hi varen assistir 1.414 persones, que suposa el programa de cinema més vist de l’any.
L’assistència total a les sessions de cinema durant l’any 2012 va ser de 23.223 espectadors, 1.121 espectadors més que l’any passat (un increment del 5,07%). L’assistència mitjana a les sessions va ser similar a la de l’any anterior, però les sessions de Lo impossible, que varen suposar un increment d’uns mil espectadors sobre la mitjana, varen augmentar aquest nombre d’espectadors total.
En segon i tercer lloc, es col·loquen dues pel·lícules franceses. En aquests moments, França és un país amb una producció cinematogràfica variada i de gran qualitat, a més de saber trobar originalitat en alguna de les seves produccions. En la segona i la tercera pel·lícula de més assistència hi trobem dues obres franceses de gran qualitat i que surten de la normalitat: Intocable i The artist.
Intocable és una comèdia dramàtica amb un paraplègic de protagonista que, fugint de la compassió que poden cercar aquest tipus d’històries, sap treure suc d’una situació extrema i dotar-la d’un gran sentit de l’humor. L’originalitat rau per una banda en la història, un guió extraordinari que s’allunya de dramatismes, sense oblidar-los, però que aporta unes situacions realment divertides; i per l’altra, en els seus personatges principals, magistralment interpretats per François Clouxet i Omar Sy, dos sers antagònics i especials: un home paraplègic de vida acomodada i un immigrant de raça negra sortit de la presó que inesperadament passarà a ser el seu cuidador. Pel·lícula de gran èxit, sobretot en el seu país d’origen, on la varen visionar més de 20 milions de persones i que el públic del Cinema Montgrí va poder-la gaudir en la seva estrena en versió doblada i en la seva reposició a l’estiu en versió original.
The artist, de Michel Hazanavicius, la tercera classificada, fou una agradable sorpresa. Muda i en blanc i negre, no es pot negar que suposava un gran atreviment que fou apreciat per cinèfils i públic en general. Va guanyar cinc Oscars i per la seva originalitat, i sens dubte el seu atreviment, ha quedat emmarcada com una d’aquelles obres que t’obliguen a estimar el cinema.
Les dotze pel·lícules més vistes projectades al Cinema Montgrí durant l’any 2012 varen ser:
- Lo imposible 1052 espectadors
- Intocable 791
- The artist 790
- Madagascar 3 624
- El exótico Hotel Marigold 613
- Ice Age 4 551
- Los descendientes 495
- Piratas 482
- La Dama de Hierro 440
- La pesca del salmón en Yemen 438
A les sessions de tarda dedicades al públic infantil hi varen assistir un total de 6.386 espectadors, 582 espectadors menys que l’any anterior. Les pel·lícules infantils de més èxit han estat: Madagascar, Pirates i Les aventures d’en Tadeu Jones, les tres projectades en la versió catalana.
En sessió de cine club, es varen projectar 27 pel·lícules, una cada quinze dies. Les tres pel·lícules amb més assistència foren: Las nieves del Kilimajaro, Katmandú i Café de Flore. L’assistència total a les sessions de cine club ha estat de 1.801 espectadors, 179 espectadors menys que l’any 2011 (-16 %).
Es pot considerar que els resultats, tant d’assistència com de qualitat, de l’activitat de cinema al Cinema Montgrí portada a cap per l’entitat Cine Club Torroellenc durant l’any 2012, es manté en uns nivells semblants als darrers dos anys, fins i tot millor que el 2011, ja que s’ha incrementat en 1.121 el nombre d’espectadors total.
La projecció cinematogràfica està en un moment de canvi molt important. La projecció de la pel·lícula en 35 mm, introduïda en el món de la fotografia per William Dickson i Thomas Edison l’any 1892, ha estat utilitzada en el món del cinema relativament sense canvis fins avui dia. Ara això està canviant. El cinema digital s’imposa i les còpies fotogràfiques van desapareixent de tal forma que es calcula que en un termini de no gaire més d’un any, hauran desaparegut del mercat. Això vol dir que les sales d’exhibició cinematogràfica, que no ho hagin fet, hauran d’adaptar el seu utillatge amb el sistema adequat per projectar en pantalla gran les obres cinematogràfiques que, en lloc de ser fotogrames plasmats en una cinta de polièster de 35 mm, vindran gravades en un disc dur i reproduïdes mitjançant un projector digital. Si, com intuïm, es manté la voluntat que el Cinema Montgrí, cinema municipal, continuï amb les seves sessions de cinema que suposen una activitat social, cultural i també de promoció econòmica per al municipi, s’haurà de fer una inversió adequada a aquests canvis. Una inversió que pot estar al voltant dels 70.000 €.
