mestra i feminista torroellenca
El músic torroellenc Joaquim Vallespí, notable instrumentista i compositor, va tenir tres filles. Rita, la gran, va estudiar la carrera de mestra a la Normal de Girona i anà a Barcelona a exercir la seva professió; la mitjana, Joaquima, es va casar a l’Escala; i la petita, Anneta, soltera, es quedà a la casa de Torroella. Al Llibre de la Festa Major de Torroella de l’any 1985, en un article dedicat a la memòria del seu pare, Rita Vallespí descrivia així l’ambient familiar: “En el nostre record, l’avi Enric i els seus tres fills eren liberals, i a casa es respirava un gran desig de saber. Tothom, grans i petits, érem aficionats a la lectura. A la sobretaula es comentaven les noves polítiques i socials d’actualitat. Per això, les meves germanes i jo ens sentíem formant part d’un món que no s’acabava a casa ni al poble”.
L’any 1931, el nom de Rita Vallespí va sortir publicat a “La Vanguardia”, dins d’una llarga llista de concursants de mestra aprovades i convocades per a una segona prova. Però, de fet, no deixà Torroella fins l’any 1934. Abans, va tenir ocasió d’exposar públicament, des de les pàgines d’EMPORION, la seva forma de pensar i la seva disposició a actuar en conseqüència.
El seu primer escrit al periòdic quinzenal torroellenc va aparèixer al núm. 196, de 10 de gener de 1932. Era el primer de la segona època, ja que la publicació havia estat prohibida l’any 1923, arran de la proclamació de la Dictadura de Primo de Rivera, i és per això que a les primeres pàgines destacaven els escrits eufòrics, celebrant la represa del periòdic, dels fundadors, Pere Blasi, mossèn Viver i Josep Castells. Però també cridava l’atenció, a la pàgina 5, una “Col·laboració femenina”, signada per Rita Vallespí, que duia per títol “Els nostres drets i els nostres deures”.
Hi deia –resumint molt- que, des de temps remots, la dona a la societat havia estat considerada bèstia d’escarràs a les classes humils, o objecte vistós a les classes enlairades; que a tots els països liberals, en pocs anys, la causa feminista havia aconseguit que les dones tinguessin els mateixos drets de l’home, i que l’adveniment de la República també ho havia propiciat a Espanya; que, en conseqüència, tenien un deure a complir: cultura!, per educar els fills, i treballar per al millorament del món; finalment, que les dones torroellenques no podien desoir el deure de fer-se dignes de la responsabilitat que havien contret en conquerir els seus drets.
L’article no passà pas desapercebut, ja que EMPORION va publicar, al número següent, de 31 de gener, una rèplica, a càrrec de Joan Sitjas (un comerciant de Palafrugell, marit de Mercè Viñas, filla d’Eduard Viñas). L’escrit, publicat com a “Secció femenina”, reflectia una certa displicència paternalista de l’autor envers l’escrit de Rita Vallespí, i considerava prematur el dret de participar en eleccions, que les dones acabaven d’aconseguir a Espanya.
Ben aviat, el 13 de març, Rita Vallespí tornà a publicar un escrit, aquest cop a primera plana, com a article més destacat de la revista, sota el títol “Les coses al seu lloc”. Comentava l’actitud d’alguns homes, que es deixen dominar pel conservadorisme fins al punt de pretendre que les dones sols han nascut per rentar els plats, planxar la roba, fregar a terra, criar (no educar) els fills i que amb això han complert la seva missió; i d’altres homes, tenen por que el compliment dels deures socials i polítics allunyi la dona de la llar, en perjudici de la família. Responia a uns i altres que les actituds de les dones, que tenen les mateixes capacitats dels homes, dependran de la formació cultural que tinguin, i que si la majoria de dones tenen una educació migrada i estan carregades de prejudicis, no es troben en nivell gaire superior els homes que les volten; que elles faran atzagaiades si no tenen una bona preparació, però que també la necessiten els homes, ja que molts no tenen tampoc idea de llurs responsabilitats.
Poc després, el 10 d’abril, sense citar l’article de Rita Vallespí, va sortir a EMPORION l’article “Concepte de personalitat”. Un escrit favorable al reconeixement de la capacitat política de les dones, signat per P. Vicens (sens dubte, Pere Vicenç, que l’any 1934 esdevindria alcalde de Torroella per ERC).
Les idees i les paraules de Rita Vallespí anaven acompanyades d’actuacions concretes, i aquells mateixos dies va ajudar a crear a Torroella una societat femenina. El 24 d’abril, Maria M. publicà un article a EMPORION, “Volem comprensió”, on es presentava com a presidenta de l’associació de dones (no en deia el nom) i explicava que els seus objectius eren la millora cultural i social de les dones torroellenques, que no es vincularia amb cap partit polític, i que esperaven ajut econòmic del F.C.M. (suposo Futbol Club Montgrí), oferint a canvi cooperació esportiva.
Donant suport a aquesta associació, Rita Vallespí va publicar el 22 de maig un tercer article, de títol “Un pas més”. Era un escrit optimista i exultant, que comentava la transcendència del moment, en fer-se realitat el somni d’haver creat un Centre Femení de Cultura, que podria ser independent per mitjà de l’esport, gràcies a la protecció del F.C.M. Ho considerava un fet important per a la història torroellenca, tot remarcant que l’únic objectiu que perseguien era donar instrucció i cultura a totes les dones, cosa que cap d’elles no podria assolir aïllada, que per això calia l’associació, moralment independent, lluny de tendències o partidismes.
L’any 1934, Rita Vallespí va deixar Torroella i anà a Barcelona a exercir la carrera. A “La Vanguardia” de 30 de novembre de 1933 sortia la llista d’aspirants aprovades, i Rita era la primera classificada d’un total de 50; el 28 de gener de 1934, EMPORION, secció Notícies, informava que Rita Vallespí havia estat nomenada mestra interina a Badalona; el 14 de març de 1934, “La Vanguardia” publicava el nomenament de mestres interines, i Rita tornava a ser la primera de la llista, amb destí a Cornellà. El 15 de novembre de 1934, el mateix diari publicava la relació de mestres, entre elles Rita Vallespí, amb dret a plaça a la província. I ja no tornà a viure a Torroella, es casà i va tenir fills a Barcelona.
Mentrestant, les coses no devien anar gaire bé a l’associació de dones de Torroella, ja que EMPORION de 10 de juny de 1934, secció Notícies, informava que la societat “Centre Femení de Cultura i Esports” havia acordat la dissolució.
El juliol de 1936, el pensament obert, l’actitud decidida i l’optimisme cara al futur de Rita Vallespí van patir la immensa sotragada de l’alçament militar i la guerra civil. La caiguda de Catalunya va anar seguida de la repressió contra tots els defensors o propagadors de les idees progressistes que havia propiciat la República, i això afectà en gran manera els mestres. El 30 de juliol de 1939, “La Vanguardia” publicava una llista inacabable de noms de mestres de tots dos sexes, entre els quals el de Rita Vallespí i Torrent, sota l’epígraf: “Los señores comprendidos en la siguiente relación deberán comparecer ante esta Comisión (Universidad), con la mayor urgencia, de diez a una, para manifestar sus domicilios, advirtiéndoles que el incumplimiento o demora les parará perjuicio”.
Rita Vallespí va ser acusada de separatista, actituds contràries a la Causa nacional, propera a Esquerra Republicana i mancada de religiositat, i la proposta de càstig fou la separació del servei i baixa en l’escalafó. La resolució, publicada al BOP el 24 de desembre del 1940, va ser: suspensió temporal, trasllat forçós fora de la província i inhabilitació per a càrrecs de direcció. Va fixar el seu domicili a L’Escala, on residia la seva germana, i allí, finalment, va poder exercir la seva professió des de setembre de 1944 fins a l’estiu de 1952.
Articles de Rita Vallespí
- “Els nostres drets i els nostres deures”, EMPORION núm. 196, 10 gener 1932, pàg. 5.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1203435 - “Les coses al seu lloc”, EMPORION núm. 200, 13 març 1932, pàg. 1.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1203443 - “Un pas més”, EMPORION núm. 205, 22 maig 1932, pàg. 2.
- https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1203453
- “El nostre record és viu”, Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1985.
https://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/200354/281431
