“La seducció de Venus”
Des del 14 de gener i fins al 23 d’abril, al Museu d’Empúries, al cor de l’antiga ciutat grega d’Emporion, sota el títol general de “La seducció de Venus”, Guillem Rocas presenta, amb mirada retrospectiva, una col·lecció molt completa i variada de les seves composicions simbòliques. Si sempre les referències al món clàssic han acompanyat les pintures de l’artista torroellenc, en aquest cas les obres escollides hi fan esment de forma molt principal. Seduït per l’encant d’una Mediterrània omnipresent, amb les seves cales serenes i els seus penya-segats esfereïdors, Rocas incorpora en aquestes seves obres un enèrgic toc de classicisme, una columna, un temple, un guerrer, una deessa.
Com es va remarcar a l’acte de la inauguració, Guillem Rocas trasllada als seus quadres, de dibuix magistral i color vigorós, un profund sentiment de pertinença, uns paisatges i una llum que li són propers des de la infància. Amarat d’amor a la terra, la seva obra trasllueix una palpable admiració per la solidesa de l’entorn empordanès, sintetitzat fins a l’abstracció, reconvertit en visions oníriques de traços surrealistes. Les platges assolellades d’Empúries, els terrenys fèrtils del Baix Ter, els aiguamolls, els rocams a flor d’aigua, tot apareix sota una mirada simbòlico-arqueològica.
La historiadora i crítica d’art barcelonesa Maria Lluïsa Borràs, doctora en Història de l’Art i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, escrivia amb motiu d’una exposició del nostre artista: “El fil conductor de les obres que presenta Guillem Rocas és un diàleg feliç entre naturalesa i símbol. Si és capaç de pintar paisatges amb una tècnica virtuosa perfectament entenedora, la contraposa a una sèrie de signes i símbols enigmàtics que ha anat elaborant al llarg dels anys de treball”.
Sabem prou bé quins són aquests símbols enigmàtics. Entre ells, de forma destacada, com a motiu sempre present, el Montgrí. El triangle agressiu, masculí, soldadesc, provocador, de la muntanya d’Ullà; la rodona amorosida de la muntanya de Santa Caterina, suau i femenina, maternal; i el rectangle estès del Mont Pla, senyal de mort, de nínxol i de més enllà.
Un segon element inevitable, la becada, l’au alliberadora dels turments de joventut, que -sola o en estols- voleia pels aires empordanesos, solca firmaments enlluernadors i travessa celatges ennuvolats. Una visió onírica de la natura modesta i senzilla, víctima de l’afany conqueridor i depredador de l’home. Una proposta de contemplació amable, plena d’intenció reivindicativa a favor dels humils, dels perseguits, dels refugiats.
Emmarcant-ho tot, s’ha cercat en aquesta ocasió d’incidir de forma particular en la proposta evocadora del món clàssic, amb la presència de filòsofs, divinitats i, per sobre de totes, la Venus emporitana. La fotografia que en forma de reclam obre l’exposició ho diu tot: Zeus i Rocas cara a cara semblen contemplar les romanalles d’un passat gloriós i els anhels d’un futur prometedor.
Com va dir el director del Museu d’Arqueologia d’Empúries a la presentació de l’exposició i de l’artista: “Amb aquests components, les pintures de Guillem Rocas, a l’abric de la muntanya llegendària, reflecteixen un microcosmos personal, al qual la composició surrealista transmet un impuls i un sentiment enigmàtic i inquietant”.
