i la seva novel·la “Garbo parla”
Escric en català perquè me’l van robar dues vegades: a l’escola franquista i després en l’emigració als EUA.
Roser Caminals (1956)
La neutralitat és potser el més eixorc dels egoismes.
Jaume Serra Hunter (1878-1943)
Ets el que tu ets i el que fas veure que ets, però acabes sent el que fas veure que ets.
John le Carré (1931-2020)
Fer la revolució és també posar de nou al seu lloc coses molt antigues però oblidades.
Charles Péguy (1873-1914)
Roser Caminals (Barcelona, 1956) viu a Frederick, Maryland (Estats Units), on ha treballat de professora de literatura. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Ateneu Barcelonès. És una incansable activista del català als Estats Units i una convençuda militant catalanista. El 1983 es va casar amb l’escriptor nord-americà William Heath i va ser aleshores quan se’n va anar a viure a Amèrica.
Caminals va ser la guanyadora del 41a edició del prestigiós premi de literatura catalana BBVA Sant Joan, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb la seva vuitena novel·la titulada Garbo parla, publicada per Edicions 62. A remarcar que s’havien presentat cent vuit obres al premi, un rècord de participació.
Els experts destaquen la solidesa estructural de la novel·la amb un estil que ens acosta a la complexitat del protagonista i ens el fa proper i assequible, i també les seves contradiccions, el conflicte entre l’activitat pública i la seva vida personal amb les dues dones que va estimar.
“La figura de Garbo em va agradar perquè és un personatge molt potent però alhora molt comú. No és un espia típic”, diu textualment Caminals. La novel·la tracta de l’agent secret barceloní Joan Pujol i Garcia (1912-1988) àlies Garbo –malnom inspirat en Greta Garbo-, un burgès barceloní afable i corrent que tenia una doble vida i que va jugar un paper decisiu durant la Segona Guerra Mundial enganyant els nazis. Per alguns ha estat el millor espia de la història.
Durant els anys més foscos de la dictadura franquista, va col·laborar amb els serveis secrets anglesos, tot convertint-se així mateix en l’home de confiança del servei secret alemany a Espanya, però sempre en defensa dels aliats.
Va ser capaç de muntar una xarxa falsa d’espies que li va permetre enviar informació errònia als serveis d’intel·ligència nazis, un fet transcendental que va afavorir el desembarcament de Normandia, esdeveniment militar que seria l’inici del final de la II Guerra Mundial. La seva feina era fabular amb art i ofici, i en sabia molt.
Caminals ens diu que era necessari novel·lar un personatge com Garbo, el de les múltiples duplicitats. “Em va atreure, em va seduir. Perquè era ordinari i extraordinari a l’hora, un home d’aspecte insignificant, pare i tiet entranyable. Desertor durant la batalla de l’Ebre i membre de la petita burgesia, difereix absolutament de l’espia de pel·lícula. Era l’anti James Bond”, remarca. Vaig pensar que seria fascinant penetrar la personalitat de Joan Pujol i de Garbo, comenta Caminals i novel·lar tant les seves gestes mítiques com la seva personalitat i contradiccions. La seva doble vida. Les llums i ombres d’un personatge enigmàtic.
Cal remarcar que va ser condecorat tant pels alemanys com pels anglesos. Se li va concedir inicialment la prestigiosa Creu de Ferro nazi –encara que no se li va atorgar oficialment perquè només es podia concedir a un nadiu d’Alemanya-, i finalment li va ser entregada l’emblemàtica Medalla de la Divisió Blava. Per part dels anglesos va ser condecorat i el feren membre de la Most Excellent Order of the British Empire, reconeixent-lo com el gran agent del Dia-D. El Duc d’Edimburg, en el seu reconeixement, se’n feia creus que un espanyol hagués estat disposat a arriscar tant per una causa que no era seva. Però Joan Pujol volia treballar per la democràcia i la pau, i fer alguna cosa per apagar “l’esplendor satànica” del nazisme, deia.
L’autora també ens il·lumina quan l’agent, passada la II Guerra Mundial, va intentar refer la seva vida de manera anònima en el seu refugi de Veneçuela, després de fer-se passar per mort a causa de la malària, per qüestions de supervivència i seguretat. L’escriptora ocasionalment hi té un diàleg fictici amb comentaris irònics que agilitzen la narració tot remarcant el vessant més humà del personatge i les seves contradiccions.
Personatge profusament biografiat, del qual s’han fet documentals i pel·lícules i fins i tot una entrevista televisiva de Josep M Espinàs a TV3, remarca David Castillo. Luís del Olmo també el va entrevistar per la ràdio presentant-lo com “l’espia que va enganyar els alemanys”. L’escriptora es va documentar en assajos sobre la figura de Garbo, i tot el material escrit fins ara referit a la seva figura. En un moment en què Catalunya necessita més herois que mai i els escriptors necessitem herois imperfectes, diu l’autora, conèixer la biografia i la història de Joan Pujol, àlies Garbo, és un luxe que colpeix i esborrona.
Joan Pujol està enterrat al cementiri veneçolà de Choroní per voluntat seva. La novel·la de Roser Caminals és agraïda perquè ens instrueix, ens diverteix i ens dona informació sobre aquest català universal i ho fa d’una manera amena, didàctica i planera, i sempre amb ritme, passió i intriga. En definitiva, amb un saludable, imprescindible, agraït i personal ofici literari. És la novel·la que no saps que volies llegir.
Agraïment: A Montserrat Blai per la revisió crítica al manuscrit.
Referències bibliogràfiques
- CAMINALS, Roser. Garbo parla. Edicions 62, Barcelona 2021.
- LLORT, Lluís. “Premi a la insistència”. El PuntAvui, 30 de juny de 2021, pàg. 22-23.
- CASTILLO. David. “El contrari de Bond”. El PuntAvui, 11 de setembre de 2021, pàg. 40.
- SERRA, Montserrat. “Roser Caminals guanya el Premi Sant Joan amb una novel·la sobre l’espia Garbo”. VilaWeb, 29-6-2021. https://www.vilaweb.cat/noticies/roser-caminals-guanya-el-premi-sant-joan-amb-una-novella-sobre-lespia-garbo/
