Emporion
Divendres, 13 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2011 núm. 55 -juliol- 2011

Salaris y beneficis empresarials a Espanya

Jordi BellapartperJordi Bellapart
20 de juny de 2011
a núm. 55 -juliol- 2011, Opinió
Temps de lectura: 4 minuts
Salaris y beneficis empresarials a Espanya

El passat mes de juny, la revista Le Monde Diplomatique, publicava un article* que analitzava els salaris i els beneficis empresarials a Espanya, en el qual s’arribava a la conclusió que, en aquest país, s’estava produint una evolució que portava a una polarització cada cop més accentuada de les rendes.

Segons aquest estudi, la mitjana salarial l’any 2007 a Espanya va ser de 27.348 €, a Grècia 24.485 i a Portugal 20.072, les més baixes d’Europa. La mitjana salarial a Dinamarca va ser de 36.184 €, la de Gran Bretanya 38.145 i la de Luxemburg 44.602, les tres més altes. Cal tenir en compte que aquestes xifres mesuren el salari de la gent que treballa, és a dir, que si es fes incloent-hi el salari dels aturats, encara serien més baixes als països on el nivell d’aturats és més alt, com és el cas d’Espanya.

Una altra dada important és que la mitjana salarial no ens diu res del grau de dispersió salarial que existeix entre les persones que treballen. Un sistema per calcular aquesta dispersió és mirar el percentatge de gent que treballa amb salaris que només són dues terceres parts de la mitjana salarial. El que és conegut com a salaris baixos. A Espanya aquest percentatge va ser, el 2007, d’un 17%, en canvi crida l’atenció d’entrada que el percentatge alemany va ser d’un 20% igual que el del Regne Unit. Això té diverses explicacions. Una d’elles és que, en ser la mitjana salarial espanyola molt baixa, el percentatge de salaris baixos respecte a la mitjana és menor que el d’altres països com Alemanya o la Gran Bretanya. Una altra explicació d’aquest diferencial és que molta gent que a Espanya està aturada, a aquests països estaria ocupada amb salaris baixos. En realitat, Alemanya ha intentat mantenir els treballadors als seus llocs de treball (situació fins i tot accentuada durant aquests anys de crisi) en lloc de d’acomiadar-los i això, en molts cassos, com a conseqüència de la generalització del sistema de cogestió de les empreses, un assoliment dels sindicats i la socialdemocràcia.

L’estudi ressaltava també el fet que si bé no hi havia molta distància entre la mitjana salarial i els salaris baixos, sí que a Espanya hi havia una major diferència entre els salaris baixos i els salaris alts. Així, segons un sistema de càlcul general establert, en tant que a Suècia aquest coeficient és de 2,57, a Dinamarca de 2,73, a Finlàndia de 2,57, a França de 2,91,  a Espanya és de 3,46.

Com es pot veure per aquestes dades, els països nòrdics tenen salaris més alts, amb menors desigualtats salarials, i són els que tenen major eficiència econòmica. A Espanya, economistes conservadors i neoliberals s’han oposat a la puja dels salaris mínims. Argumenten que això destruiria ocupació. La realitat és una altra, els països amb els salaris més baixos són els que tenen major percentatge d’aturats. En canvi França, Bèlgica, Holanda o la Gran Bretanya, amb salaris mínims que doblen l’espanyol, tenen un nivell de desocupació molt més baix.

En realitat, el creixement del salari mínim té impacte en el nivell salarial de la majoria de la població activa, i augmenta la capacitat adquisitiva d’aquesta, l’estímul econòmic, i la creació de llocs de treball.

L’estudi continua fent una anàlisi de les rendes, és a dir, els beneficis empresarials, inclosos els anys de la crisi. Els estaments supranacionals han promogut que el govern apliqui mesures (retallades) que la majoria de vegades han afectat l’estat del benestar i, conseqüentment, les classes més desfavorides, sense exigir grans sacrificis a les grans empreses. En realitat aquests sacrificis de la població laboral han repercutit

favorablement en els beneficis dels grans grups empresarials més importants d’Espanya. Durant el període de la crisi  2007-2010, el nombre de desocupats ha passat de 1.800.000 el 2007 a més de 4.000.000 el 2010, en canvi només hi ha hagut 3 empreses que componen l’IBEX-35 que hagin tingut pèrdues, de les quals dues només les van tenir el primer any i la tercera (Acerinox) les va tenir dos anys seguits, però al tercer any va aconseguir 123 milions d’euros de benefici (any 2010).

Citem textualment de l’article: “El centre del món empresarial no ha tingut pèrdues durant aquests anys de crisi. En realitat no han estat en crisi. Els treballadors, en canvi, sí que ho han estat i continuen estant-ho. Per simple exigència de justícia, s’hauria d’impedir que una empresa amb beneficis pogués disminuir la plantilla i qualsevol avantatge fiscal que pogués rebre, estigués condicionat a la creació de llocs de treball, al millorament salarial dels seus empleats o a la creació d’un fons a l’empresa, gestionat conjuntament pels treballadors d’aquesta i la direcció, amb la finalitat de crear llocs de treball.

”Aquesta legislació existeix a molts països europeus i hauria d’aplicar-se també a Espanya, on el món de les grans empreses té un excessiu poder a costa del món del treball. Aquestes dades mostren clarament que la crisi no ha afectat per igual les rendes del treball  i les rendes del capital.”

I nosaltres ens preguntem: però qui ho ha de fer això? Al carrer, els indignats reclamen, amb molta dosi de raó, però desestructuradament, i amb greus errors en la seva actuació, canvis en el sistema econòmic. En la darrera negociació col·lectiva entre empresaris i sindicats, els primers s’han plantat, i les negociacions s’han aturat. Esperen les properes eleccions perquè un canvi de govern els sigui encara més favorable.

*Le Monde Diplomatic (en espanyol), n. 188,  juny 2011. “Salarios laborables y beneficios empresariales. ¿Porqué tanta desigualdad en España?”
Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Econòmiques, Universitat Pompeu Fabra i director de l’Observatori Social d’Espanya.
Marta Tur, directora tècnica de l’Observatori Social d’Espanya.

miitjana-salaris-europa

Tags: economiasalaris
Article anterior

Any Joan Maragall

Següent article

Hàbits saludables

Jordi Bellapart

Jordi Bellapart

Articles Relacionats

Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
Una altra transició energètica és possible, el cas de l’Empordà
Medi Ambient

Una altra transició energètica és possible, el cas de l’Empordà

7 de juny de 2025
Jordi Solà Coll i el seu dietari aforístic La mirada perifèrica.
Opinió

Jordi Solà Coll i el seu dietari aforístic La mirada perifèrica.

5 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies