Emporion
Dimarts, 24 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2018 núm 141 -setembre- 2018

L’Economia Xinesa

Jaume Sató i GeliperJaume Sató i Geli
24 d'agost de 2018
a núm 141 -setembre- 2018
Temps de lectura: 4 minuts
L’Economia Xinesa

Fotografia nocturna de Shanghái. S’hi poden veure alguns dels edificis més alts de la Xina. Font: Jaume Sató i Geli.

Hem tingut oportunitat de viatjar recentment a aquest gran país i volem compartir amb tots vosaltres les nostres impressions, especialment les relacionades amb l’economia, els mercats i els diners.

Cóm creix la Xina!
En 28 dies hem recorregut una bona part de l’est del país. Un conjunt de ciutats, entre les quals: Beijing, Datong, Pingyao, Xi’an, Chengdú, Guilin, Yangshuo, Zhangjiajie, Hangzhou i Shanghai. En totes elles i al seus voltants, en barris reconstruïts o en ciutats noves, es poden veure grues aixecant blocs d’habitatges de 20 o 30 pisos com si fossin bolets i excavadores tirant a terra cases velles d’una sola planta o dues, sobretot en els centres de les ciutats (si no són patrimoni a conservar!).

Les dades indiquen que en el primer trimestre de 2018 la Xina ha crescut un 6,8%. Des de 1980, el PIB xinès ha crescut entre el 6% i el 15% anual. Ja fa quatre anys que l’Economia Xinesa és la més gran del món, per sobre dels EEUU.

TAVs
Per moure’ns amunt i avall hem anat quasi sempre en uns magnífics trens d’alta velocitat (TAV) en els que hem viatjat a 300 Km/h i una mica més i sobre els que hem de dir que han estat un exemple de puntualitat, tanta o més que els països tradicionalment més puntuals, com Suïssa, els Països Baixos o Japó. La xarxa de TAV de Xina té més de 22.000 kilòmetres, la més gran del món, a gran distància del segon país: Espanya, amb més de 2.600 km. Els TAVs xinesos van sempre plens…

Mòbils
Als xinesos no els agraden les monedes, prefereixen els bitllets, i molt més encara, comprar i pagar amb el mòbil. Vàrem quedar parats de com tothom, fins i tot la gent gran, pagava en qualsevol lloc, en botigues grans i en petites parades al carrer, llegint els codis QR de les botigues, enganxats amb cinta adhesiva a la paret, a la taula, o a la nevera de l’establiment.

Els xinesos encapçalen el rànquing mundial d’implantació de pagaments amb el mòbil (China UnionPay). Amb el mòbil a la mà hom pot baixar al metro o pujar a l’autobús, comprar en un supermercat o en una botiga de queviures, pagar subministres mentre ets al campus d’una universitat o pagar una multa de trànsit amb la funció QuickPass.

Trànsit
Al metro o a l’autobús, tothom està mirant el seu mòbil, parlant, escoltant música o jugant, com a casa nostra o més encara…

Quins cotxes circulen pels carrers! Cóm més grans i luxosos, millor. Hi ha molts 4×4 de totes les marques del món: Porsche, Land Rover, Audi, BMW, Lexus, Mercedes Benz, Volvo, Infinity, Lamborghini, Cadillac, Tesla… i també molts de marques xineses.

Els cotxes conviuen amb motos i tricicles i microcotxes de totes les formes i mides imaginables, la majoria dels quals elèctrics. Si no toquen el timbre no els sents arribar.

Centres comercials
A les principals avingudes els millors espais els ocupen franquícies internacionals: McDonalds, KFC, Starbucks… i al seu costat grans centres comercials, que també aglutinen restaurants tradicionals de tot tipus, sovint amb espais comuns per menjar. Tries el menjar del restaurador que vols i seus en taules compartides.

Riquesa i pobresa
Amb tot aquest creixement, del 1988 al 2018 les xifres indiquen que més de 800 milions de persones han sortit de la pobresa a la Xina (veieu el nostre article sobre l’Economia de l’abundància o de la post-escassetat), però a la vegada, també ha augmentat la desigualtat.

Xina és avui el país amb més multimilionaris (persones que tenen més de 1.000 milions de patrimoni) del món. Comptant Hong Kong, Macao i Taiwan, a la Xina hi ha 568 multimilionaris, uns quants més que a EEUU. A gran distància el tercer país és la Índia i el quart Rússia. Espanya ocupa el lloc 18é amb 21 multimilionaris.

Les farmàcies
Quasi totes les farmàcies tenen una secció de Medicina Xinesa i una de Medicina “Occidental”, tot i que en estudis d’observació directa recollits en l’informe “Right Care” s’estima que el 57% dels antibiòtics que es consumeixen a la Xina no haurien d’haver estat prescrits.

La guerra comercial
Estem davant d’una América proteccionista que considera la UE com a “enemiga”, una Rússia autoritària amb interessos geoestratègics en la fragmentació de la Unió, una Xina digitalitzada i disciplinada que vol liderar tecnològicament el món, i una Àfrica que mira cap al Nord i somia travessar el Mediterrani per a iniciar una nova vida en una terra, fins ara, pròspera.

Àfrica
La Xina ha invertit 34,8 bilions de dòlars en estructures energètiques a l’Àfrica des de l’any 2000. Segons la “London School of Economics” la Xina està tractant de replicar el seu model de desenvolupament econòmic a l’Àfrica. Segons “The Economist” allà es deslocalitzaran 80 milions de llocs de treball de Xina. El model de manufactura xinesa de baix cost busca noves destinacions a mesura que a la Xina el cost de la mà d’obra augmenta, creix la fiscalitat i els controls mediambientals s’intensifiquen.

Turisme interior
A la Xina la jubilació és als 60 anys els homes i les dones als 50 si venen de fàbriques o tallers o als 55 si són funcionàries. Vagis a visitar temples, monuments o jardins, trobes sempre excursions de jubilats que no paguen o tenen una tarifa reduïda. Ho fan extensiu als estrangers (com jo) que tenen més de 60 anys.

 

Tags: economiaopinió
Article anterior

Exercicis de català 48

Següent article

Una visita al Monestir de Sant Feliu de Guíxols

Jaume Sató i Geli

Jaume Sató i Geli

Economista, Màster en D.O., Consultor Docent

Articles Relacionats

Editorial

Alguna cosa es mou per millorar les nostres carreteres

26 d'agost de 2018
“Carta a la Dolors Bassa”
Local

“Carta a la Dolors Bassa”

26 d'agost de 2018
L’Empordà, amb perspectiva (II)
Medi Ambient

L’Empordà, amb perspectiva (II)

26 d'agost de 2018
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies