L’Economia Xinesa

Hem tingut oportunitat de viatjar recentment a aquest gran país i volem compartir amb tots vosaltres les nostres impressions, especialment les relacionades amb l’economia, els mercats i els diners.

Cóm creix la Xina!
En 28 dies hem recorregut una bona part de l’est del país. Un conjunt de ciutats, entre les quals: Beijing, Datong, Pingyao, Xi’an, Chengdú, Guilin, Yangshuo, Zhangjiajie, Hangzhou i Shanghai. En totes elles i al seus voltants, en barris reconstruïts o en ciutats noves, es poden veure grues aixecant blocs d’habitatges de 20 o 30 pisos com si fossin bolets i excavadores tirant a terra cases velles d’una sola planta o dues, sobretot en els centres de les ciutats (si no són patrimoni a conservar!).

Les dades indiquen que en el primer trimestre de 2018 la Xina ha crescut un 6,8%. Des de 1980, el PIB xinès ha crescut entre el 6% i el 15% anual. Ja fa quatre anys que l’Economia Xinesa és la més gran del món, per sobre dels EEUU.

TAVs
Per moure’ns amunt i avall hem anat quasi sempre en uns magnífics trens d’alta velocitat (TAV) en els que hem viatjat a 300 Km/h i una mica més i sobre els que hem de dir que han estat un exemple de puntualitat, tanta o més que els països tradicionalment més puntuals, com Suïssa, els Països Baixos o Japó. La xarxa de TAV de Xina té més de 22.000 kilòmetres, la més gran del món, a gran distància del segon país: Espanya, amb més de 2.600 km. Els TAVs xinesos van sempre plens…

Mòbils
Als xinesos no els agraden les monedes, prefereixen els bitllets, i molt més encara, comprar i pagar amb el mòbil. Vàrem quedar parats de com tothom, fins i tot la gent gran, pagava en qualsevol lloc, en botigues grans i en petites parades al carrer, llegint els codis QR de les botigues, enganxats amb cinta adhesiva a la paret, a la taula, o a la nevera de l’establiment.

Els xinesos encapçalen el rànquing mundial d’implantació de pagaments amb el mòbil (China UnionPay). Amb el mòbil a la mà hom pot baixar al metro o pujar a l’autobús, comprar en un supermercat o en una botiga de queviures, pagar subministres mentre ets al campus d’una universitat o pagar una multa de trànsit amb la funció QuickPass.

Trànsit
Al metro o a l’autobús, tothom està mirant el seu mòbil, parlant, escoltant música o jugant, com a casa nostra o més encara…

Quins cotxes circulen pels carrers! Cóm més grans i luxosos, millor. Hi ha molts 4×4 de totes les marques del món: Porsche, Land Rover, Audi, BMW, Lexus, Mercedes Benz, Volvo, Infinity, Lamborghini, Cadillac, Tesla… i també molts de marques xineses.

Els cotxes conviuen amb motos i tricicles i microcotxes de totes les formes i mides imaginables, la majoria dels quals elèctrics. Si no toquen el timbre no els sents arribar.

Centres comercials
A les principals avingudes els millors espais els ocupen franquícies internacionals: McDonalds, KFC, Starbucks… i al seu costat grans centres comercials, que també aglutinen restaurants tradicionals de tot tipus, sovint amb espais comuns per menjar. Tries el menjar del restaurador que vols i seus en taules compartides.

Riquesa i pobresa
Amb tot aquest creixement, del 1988 al 2018 les xifres indiquen que més de 800 milions de persones han sortit de la pobresa a la Xina (veieu el nostre article sobre l’Economia de l’abundància o de la post-escassetat), però a la vegada, també ha augmentat la desigualtat.

Xina és avui el país amb més multimilionaris (persones que tenen més de 1.000 milions de patrimoni) del món. Comptant Hong Kong, Macao i Taiwan, a la Xina hi ha 568 multimilionaris, uns quants més que a EEUU. A gran distància el tercer país és la Índia i el quart Rússia. Espanya ocupa el lloc 18é amb 21 multimilionaris.

Les farmàcies
Quasi totes les farmàcies tenen una secció de Medicina Xinesa i una de Medicina “Occidental”, tot i que en estudis d’observació directa recollits en l’informe “Right Care” s’estima que el 57% dels antibiòtics que es consumeixen a la Xina no haurien d’haver estat prescrits.

La guerra comercial
Estem davant d’una América proteccionista que considera la UE com a “enemiga”, una Rússia autoritària amb interessos geoestratègics en la fragmentació de la Unió, una Xina digitalitzada i disciplinada que vol liderar tecnològicament el món, i una Àfrica que mira cap al Nord i somia travessar el Mediterrani per a iniciar una nova vida en una terra, fins ara, pròspera.

Àfrica
La Xina ha invertit 34,8 bilions de dòlars en estructures energètiques a l’Àfrica des de l’any 2000. Segons la “London School of Economics” la Xina està tractant de replicar el seu model de desenvolupament econòmic a l’Àfrica. Segons “The Economist” allà es deslocalitzaran 80 milions de llocs de treball de Xina. El model de manufactura xinesa de baix cost busca noves destinacions a mesura que a la Xina el cost de la mà d’obra augmenta, creix la fiscalitat i els controls mediambientals s’intensifiquen.

Turisme interior
A la Xina la jubilació és als 60 anys els homes i les dones als 50 si venen de fàbriques o tallers o als 55 si són funcionàries. Vagis a visitar temples, monuments o jardins, trobes sempre excursions de jubilats que no paguen o tenen una tarifa reduïda. Ho fan extensiu als estrangers (com jo) que tenen més de 60 anys.