Una vegada més, a l’Espai Carmen Thyssen, ubicat a l’antic monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, podem gaudir d’una interessant mostra de la col·lecció de la Baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza. I una vegada més, també, se`ns mostra en aquesta exposició el que representa i ha representat el “paisatgisme” en la pintura del món occidental en els darrers quatre segles.
Hi trobem, primerament, alguns dels pintors que iniciaren aquest nou gènere a principis del segle XVI. Autors tan representatius com Van Goyen (Leiden 1596 – La Haya 1656) o els italians Andrea Locatelli (Roma 1695-1741) i Salvatore Rosa (Nàpols 1615 – Roma 1673), amb representacions paisatgístiques del món clàssic que idealitzen i mitifiquen la natura o s’emparen en les ruïnes del monuments antics.
L’exposició ensenya de manera didàctica la importància del paisatge en la percepció humana i científica que es començava a tenir de la descoberta del “nou món”. Un planter de pintors europeus com Agostino Brunias (Roma 1730 – Dominica 1796), Ambroise Louis de Garneray (París 1783 – 1857), Adolphe Ludovic Hastrel (Neuviller-les-Saverne,Bas-Rhin 1820 – Nantes 1874) o americans com Martin Johnson Heade (Lumberville 1819 – Saint Augustine 1904) i Frederic Edwin Church (Hartford 1826 – Nova York 1900). Aquest últim en el seu quadre “Paisatge Tropical” (1855) (fig. 3) exemplifica, en una pintura de delicada atmosfera, la bellesa naturalista i romàntica del nou món. El món intrèpid i desconegut que molts escriptors també ens referien en aquells temps en les seves novel·les i relats, tal com ho feren Melville o Stevenson.
Els pintors francesos ens mostren les peculiaritats de les seves escoles, com veiem en les obres de Camille Pissarro (Carlota Amalia, Santo Tomás 1830 – París 1903) i Raoul Dufy (Le Havre 1877 – Forcalquier 1953)
La riquesa de la pintura paisatgística dels segles XIX i XX a casa nostra també s’hi veu representada. Hi destaquen, entre d’altres, els autors andalusos com Guillermo Gómez Gil (Málaga 1862 – Cadis 1946) amb un excel·lent quadre del “Port de Màlaga”, Manuel Barrón y Carrillo (Sevilla 1814 – 1884) amb una deliciosa pintura costumista a la ribera del Guadalquivir, o el madrileny Angel Cortellini Sánchez (Madrid 1858-1912) que ens fa present el “Port d’Algeciras”.
A l’exposició s’hi troben un gran nombre d’obres de pintors catalans, des dels seus iniciadors i màxims representants del segle XIX, Lluís Rigalt (Barcelona 1814 – 1894) i Ramon Martí i Alsina (Barcelona 1826 – 1894), fins a pintors que realitzen la seva obra en ple segle XX, ja sota la influència de moderns corrents artístics com l’impressionisme, el fauvisme o l’expressionisme. Hi veiem pintures d’Eliseu Meifrèn (Barcelona 1858-1940), Pere Gussinyé (Olot 1890-1980), Pere Creixams (Barcelona 1893 – 1965), Emili Bosch Roger (Barcelona 1899 – 1980), Casimir Martínez Tarrassó (Barcelona 1898 – 1980), Josep Amat (Barcelona 1901 – 1991) o Josep Puigdollers (Barcelona 1906 – 1987), entre molts altres de reconeguda vàlua. No podem deixar de mencionar la presència de l’obra d’Olga Sacharoff (Tiflis, Georgia, 1899 – Barcelona 1967) a qui es rendeix un merescut homenatge per la seva rica aportació al món cultural i artístic català.
En conjunt podem gaudir novament del ric panorama pictòric d’aquesta col·lecció, copsat des de diferents moments històrics i amb una gran variació d’escoles i tendències artístiques. La comissària de l’exposició, Pilar Giró (1), ens interpel·la amb tres suggeriments que emmarquen el conjunt d’aquestes obres: primerament ens planteja el concepte, que aniria “De l’aparició a la consolidació del gènere del paisatge” (fig. 1,2,3); en segon lloc considera el que seria “La percepció i transfiguració en la representació de la natura” (fig. 4,5,6), i finalment senyala el que anomena “El sentit de pertinença en el paisatge” (fig. 7) per englobar tota aquesta gran varietat de paisatges sota la idea de “Natura en evolució”, que es el lema de l’exposició.
Fig. 6 Pere Créixams, Paisatge. Toledo núm. 2 (c.1930).En aquest gran volum arquitectònic que serà el Museu-Monestir de Sant Feliu de Guíxols, a més, en aquesta ocasió hi podem admirar la interessant obra de tipus expressionista del pintor guixolenc Josep Albertí i a l’ “Atelier” del quart pis, la magnífica exposició de ceràmica i pintura de Pepa Poch.
Fig. 4 Eliseu Meifrèn, “Paisatge amb poble i riu”
Bibliografia:
- Pilar Giró, “Natura en evolució” p.p.15-23 a Natura en evolució. De Van Goyen a Pisarro i Sacharoff. Col·lecció Carmen Thyssen. Fundació Privada Centre d’Art Col·lecció Catalana de Sant Feliu de Guíxols. 2018.
