Com es feia el batre els anys quaranta? Ja hem dit que avui la feina de recol·lectar el gra és ràpida i senzilla, i que els anys quaranta del segle passat la cosa anava diferent. Si el juny era el mes de la sega, el juliol solia ser el del batre. Normalment és el mes més calorós, i això és el que es necessita per batre i per fer una bona feina: molt de sol perquè surtin fàcilment els grans de blat, de civada, d?ordi… de les seves tiges. La palla.
Per fer aquesta feina es feien servir les màquines de batre, que era l?eina més moderna. Les primeres màquines de batre que vam veure a Torroella eren americanes ?les Mc Cormick. Més endavant, es van fabricar a Torroella mateix les BATLLE, la qual cosa va significar un gran esdeveniment, i més tenint en compte la molt bona acollida que van tenir. Aquestes màquines es llogaven. Hi havia qui les tenia precisament per llogar-les, i calia respectar el torn perquè estaven molt sol·licitades. Tots els pagesos de les contrades havien de batre durant aquest mes, i malgrat que hi havia més d?un propietari que en llogava, era més elevada la demanda que l?oferta. A més, aquestes màquines eren cares i s?utilitzaven durant poc temps. Aquí a Torroella només recordo les de can Coll, a can Tòfol, en deien, on, a més, podies llogar el lloc per batre, ja que tenien una era molt gran (lloc on es podia batre), i deixar-hi la palla fent pallers o palleres en un lloc prèviament indicat.
El dia de batre, a les cases de pagès hi havia molt d?enrenou; era una feina important, ja que el blat que es recol·lectava era un ajut remarcable per a l?economia d?una casa. Una part de la collita servia per fer-ne farina i assegurar el pa de tot l?any, i la resta es venia al preu que hi havia al mercat.
La feina del batre requeria una preparació prèvia. Es necessitava molta gent per ajudar la màquina: dos homes a la garbera, per donar les garbes, que eren introduïdes a la boca de la màquina per un altre home, el qual havia de ser hàbil i prudent per no deixar-se agafar els dits per les ganivetes que les tallaven; dos homes a la pallera per anar posant bé la palla que sortia d?un tub amb gran pressió (aquesta era la feina més pesada, ja que calia suportar tota la pols de la palla, però també era la més remunerada, i la solien fer homes llogats que sabien com s?havia de fer un bon paller); un altre home al tub de la palla per orientar-lo cap a on calia; dos homes més per recollir el gra i ensacar-lo, i finalment, l?encarregat de la màquina, que vigilava atentament que tot funcionés bé, tant la màquina com el tractor que la conduïa.
Llavors, quan la feina ja s?havia acabat, els treballadors feien una bona capbussada al riu que hi havia més a prop o, amb la mànega de regar, s?obsequiaven amb una bona dutxa. La mestressa de la casa ja els tenia preparat un bon i abundant àpat, fos dinar o fos sopar, segons a l?hora que s?hagués fet i acabat la feina, que era molt pesada. Llavors, tots contents, amb la feina feta i el gra al graner, assaborien amb plaer l?àpat que els servien acompanyats de franca i animada conversa al voltant de la taula.
Hem d?estar agraïts als avenços i a les noves tècniques que ens han arribat. Ens ofereixen molts avantatges: comoditat, estalvi de feina, de temps, de personal, de diners… Però no hem d?oblidar aquella comunicació que es generava entre les famílies, les amistats, els treballadors, els amics… Hem de buscar altres maneres de conrear aquesta relació amb les persones que abans teníem de manera tan natural. Segur que la podem trobar.
