Molt de tant en tant, el Centro de Investigaciones Sociológicas d’Espanya (el CIS) complementa les seves enquestes relacionades amb intencions de vot o preocupacions dels espanyols i espanyoles preguntant per la relació de la ciutadania amb el medi ambient, a través dels seus hàbits i percepcions.
El treball més recent, publicat aquest mes de gener passat, demostra que, pel que fa a suport a la protecció ambiental, els ciutadans i ciutadanes estem per davant de les institucions i dels mitjans de comunicació. Cada cop més.
Gairebé la meitat de les 2.495 persones enquestades considera que “la defensa i conservació del medi ambient és absolutament necessària, encara que la seva protecció comporti alts costos”. L’altra meitat de la mostra es reparteix entre partidaris de la defensa ambiental només si el preu fos baix i aquells que només ho prioritzarien si el cost fos nul per a la seva butxaca. Ara fa 5 anys tot just el 35% de participants donava suport a assumir el cost de cuidar el medi ambient. La investigació no aborda les causes que han provocat aquesta major inquietud ambiental, però és possible que tingui a veure amb els episodis recents de contaminació atmosfèrica, una major difusió dels greus efectes que tenen sobre la salut i amb la projecció que es va donar a la lluita contra el canvi climàtic amb la recent cimera de París. Sigui com sigui, aquesta major sensibilitat es tradueix en unes xifres creixents d’usuaris dels serveis de separació i reciclatge, una major cura a l’hora de comprar electrodomèstics i vehicles més eficients energèticament i una creixent demanda de més i millor informació en temes de medi ambient.
De fet, pel que fa a mitjans de comunicació, l’enquesta del CIS revela que tres quartes parts de la població està interessada o molt interessada a rebre notícies sobre temes d’ecologia i medi ambient, però que, per contra, només el 6% es considera molt informat i poc més d’un 40% es manifesta bastant informat sobre aquestes qüestions. És evident, doncs, que existeix una demanda ciutadana que els mitjans de comunicació farien bé de satisfer amb més atenció i rigor.
Vistos els resultats de l’estudi en relació amb la voluntat d’una gran majoria de la ciutadania a destinar recursos a la protecció del medi ambient, les administracions també tenen força feina a fer. I no només per les molt minvades estructures, equips humans i finances dels organismes de protecció ambiental a l’estat i a Catalunya, que contrasten amb les subvencions a fonts brutes d’energia com ara el carbó. Pocs dies després de la presentació del treball del CIS, l’institut d’estadística de la Unió Europea, l’Eurostat, publicava les conclusions d’un altre estudi segons el qual l’estat espanyol és a la cua d’Europa en aplicació de fiscalitat verda, superant només Lituània i Eslovàquia. Aquest tipus de fiscalitat proposa l’adopció d’impostos per tal de finançar plans, programes i mesures destinats a millorar la qualitat ambiental de la qual gaudim els habitants, com ara plans de reducció d’emissions contaminants, sorolls, la conservació de la biodiversitat o la protecció dels recursos hídrics. En essència, la fiscalitat verda permet aplicar el principi de “qui contamina paga”, i s’assegura que els diners recaptats es destinin a compensar o minimitzar el dany causat sobre el patrimoni natural comú a través de la prevenció d’altres impactes o de la restauració del medi.
Finalment, convé recordar que, tot i els evidents progressos, la ciutadania tenim i exercim un paper clau en la degradació, però també en la protecció, del medi on fem vida. L’enquesta del CIS demostra que encara hi ha marge de millora per a la conscienciació d’algunes persones i, sobretot, que cal una major coherència entre les opinions i les accions. Ens ho recorda, per exemple, l’incisiu article que publicava en Joan Surroca a l’EMPORION del mes passat, denunciant l’ús abusiu que fem del cotxe particular molts torroellencs i torroellenques per desplaçar-nos en una vila on tot són avantatges per fer-ho a peu o en bicicleta. La seva és una observació que, certament, enutja certa gent, però indicadors com els del CIS, Eurostat i tants d’altres demostren que, per sort, la consciència ambiental de la nostra societat és notable, i segueix creixent. De fet, l’enquesta del CIS indica que 8 de cada 10 som vianants o ciclistes per desplaçar-nos pel municipi propi, mentre que menys d’un terç fa servir el cotxe habitualment. De la minoria que constitueixen conductors i conductores respecte del total, les veus “dogmàtiques i integristes” de l’actual “déu de quatre rodes” en són, per més que cridin, un grupuscle cada cop més residual i que no hauria d’intimidar la majoria a l’hora d’impulsar millores en l’àmbit de la mobilitat que facin (o restitueixin) pobles, viles i ciutats més amables amb les persones.
