Acaba de sortir una monografia trilingüe que és el treball d’una traducció directa de l’original hebreu i arameu al català, d’un dels textos fonamentals del judaisme no bíblic, l’anomenat .
Es tracta d’un llibre de caire sapiencial, un text considerat extremament ric en possibilitats de desvetllament espiritual, de saviesa i de reflexió pràctica, que ofereix consells i normes per a la vida. L’Abot (Abot, vol dir pare) és un dels textos més difosos i celebrats del món hebreu. Forma part d’un codi de lleis anomenat la Misnà, que recull per escrit la tradició oral d’Israel que finalment va ser escrita en el segle III de l’era cristiana. La traducció del llibre l’ha realitzada en Joan Ferrer (Calella, 1960) que és doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història. En la introducció de la monografia en Jordi Sirera, doctor en filosofia per la UAB, ens recorda també que l’Abot, és una guia per a la vida individual i col·lectiva plasmada en forma de sentències breus que conviden a reflexionar sobre temes universals. Serviria per donar criteris, per interpretar el món. Son sentències sàvies de tots els temps, reflexions que defineixen la condició humana. Ens recorden els dos autors que el judaisme és en el nostre món modern un pilar tan important com la mateixa civilització clàssica grecollatina.
A tall d’exemple he seleccionat algunes de les màximes o sentències que podem gaudir llegint aquesta traducció del tractat Abot.
“No jutgis el teu company fins que et trobis en la seva situació,
i no diguis res que no pugui ser sentit,
que a la fi serà sentit,
i no diguis “Quan tingui temps, estudiaré”,
perquè potser mai no tindràs temps”
“Molta carn, molts de cucs; molts de béns, moltes preocupacions;…”
“Considera tres coses
i no cauràs en les urpes de la transgressió.
Sàpigues d’on véns, on vas i davant de qui aniràs a passar comptes.
¿D’on véns?–D’una gota pudent.
¿On vas?—A un lloc de pols, cucs i verms.
¿Davant de qui aniràs a passar comptes?—Davant del Rei dels reis dels reis, el Sant, que beneït, sigui”
“¿Qui és savi?
El qui aprèn de tothom,
ja que es diu: De tots els meus mestres
he obtingut enteniment. (Salm 119,99)”
¿Qui és fort?
El qui domina la seva passió.
¿Qui és ric?
El qui és feliç amb la seva part.
¿Qui és honorat?
El qui honora la gent”
“Sigues molt humil d’esperit, ja que l’esperança de l’home és el cuc”
“Anell d’or en morro de porc és la dona bella però mancada de seny” (Proverbis II, 22)
“Sigueu prudents amb els poderosos,
ja que no acosten a ells una persona
si no és per a la pròpia necessitat.
Es mostren com a amics a l’hora dels seu profit,
però no estan amb l’home a l’hora del destret”
“Estima el treball, odia l’autoritat i no et facis amic del poder”
“Digues poc i fes molt;
rep tota persona amb
una bella expressió de la cara”
Bibliografia
- La saviesa dels pares d’Israel. El tractat Abot de la Misnà. Traducció del text hebreu i arameu de Joan Ferrer (edició bilingüe). Fragmenta Editorial, 2010.
- Rourera M. La saviesa serveix per interpretar el món. AVUI 10 d’abril de 2011, pàg 36.
