Tot va començar cap a finals del mes de maig d’aquest 2022, veient un partit entre el Barça Legends i el Manchester United Legends. Hi havia Ronaldinho, Van der Sar, Rivaldo, Andy Cole,… i de sobte un pensament inoït dins del meu cap: seria possible reunir 22 exjugadors de la UE Torroella per disputar un partit de Llegendes per la Festa Major?
Quan els hi vaig suggerir als membres de la Junta Directiva em van prendre per foll, però no els va semblar una mala idea. Ara, el repte d’aconseguir-ne 22 suficientment en forma per poder organitzar els dos equips semblava complicat. Us anticipo un spoiler o filtració, que m’agrada dir a mi: al final vam ser 83.
83 llegendes
Cal dir que les 83 llegendes que hi van participar, ja ho seran per sempre. Els més vells, l’Anton Quer i l’Eduard Font, que havien format part dels Coreanos (1949-1951) i de l’anterior club abans de la fundació oficial de la UE Torroella al 1963, l’Educación y Descanso Montgrí, van ser els encarregats de fer l’emocionant sacada d’honor abans del derbi entre la UE Torroella i el Verges CF, partit de la Festa Major. La resta de la convocatòria era d’autèntic luxe. Amb l’himne de la Unió sonant de fons, van saltar al camp varis membres de les diferents generacions que han marcat un abans i un després als annals del nostre club: els de l’històric ascens a 1a Regional del 1971-72, els del SúperTorroella del 1989, els de l’ascens del 1997-98, els del 2013-14 i algun de l’últim ascens a 2aCatalana del 2018.
Una festa per recordar
La convocatòria era a les 17:15h però tots van arribar deu o quinze minuts abans d’hora. Hi havia nervis i ganes de tornar-se a calçar les botes. Per sort, poques lesions, moltes fotografies de retrobament i bon futbol. Perquè a Torroella sempre s’ha jugat bon futbol. El partit, molt amistós cal dir, entre blancs (color simbòlic homenatjant la primera samarreta que va lluir el Club Deportivo Montgrí) i vermells (color principal de l’actual samarreta) va acabar amb victòria 2-0 pels blancs amb gols de Josep Ramon Garganta i d’un servidor, però el resultat va ser el de menys. El més important era celebrar aquests primers 100. Una de les llegendes, en Xavier Ferrer recordava que pels 50 anys del futbol a Torroella, a la temporada 1971-72, que va coincidir amb l’ascens a 1aRegional, no es varen fer actes de celebració, només un article al llibre de la Festa Major recordant l’onomàstica. Mig segle després, tota Torroella ha rebut el merescut reconeixement.
S’encén una guspira
Les bones sensacions després del partit i el retrobament amb excompanys ha provocat que una colla s’estigui organitzant per muntar un entrenament setmanal de llegendes al camp de futbol. Veurem com evoluciona però, per ara, ja son una vintena de valents amb la idea de posar-se en forma i, si es pot, jugar algun amistós de tant en tant.
De cares al 200 aniversari
Ara em dirigeixo a tu, a algú que encara no ha nascut i que, com jo he fet durant els darrers mesos, estàs preparant els actes de celebració dels 200 anys de futbol a Torroella. Deus haver consultat l’Emporion, els llibres de les Festa Major, el registre i l’arxiu, recopilant fotos i escoltant el que t’explica la gent gran del poble. N’estic segur també que el que expliquen els articles és molt diferent de com ho recorda i ho explica la gent. No et preocupis, a mi també m’ha passat constantment. Però pren paciència.
Quan acabis veuràs que això és el més bell, bonic i brillant d’aquesta història, i és que tothom la posseeix, l’explica, la defensa i la recorda com vol. Segur que tu també t’has fet un fart d’escoltar que “la millor temporada, partit, època o generació de la història de la UE Torroella és la que va viure la persona que te l’explica”.
La grandesa de tot plegat és aquest sentit de pertinença compartit, aquesta “unió que fa la força” que ens caracteritza als tarruellencs i tarruellenques i que segurament és el que tenen també als pobles del voltant, encara que no ens ho sembli. Ja ho vaig dir en un altre article, però crec fermament que els de Torroella som molt més de Torroella que els de la Bisbal son de la Bisbal, encara que allà pensin el contrari.
Per molts i molts anys més de futbol al nostre poble, i escolta, si quan organitzis el Partit de les Llegendes del 2122 encara soc viu, compta amb mi per jugar uns minuts!
