(molt a favor i altres llibres que ens poden ajudar)

D’un temps ençà s’han disparat totes les alarmes pel que fa al descens de l’ús social de la llengua, especialment entre els parlants més joves. Filòlegs i lingüistes s’han abocat a treballar-hi i han anat sortint diferents novetats editorials, algunes amb propostes per millorar-ne l’ús social i d’altres per millorar la qualitat de la parla.

Filòlegs i lingüistes analitzen la situació i proposen accions molt clares amb la finalitat d’ajudar a redreçar aquest retrocés que ha sofert la llengua i aquests llibres en són un exemple:

-Salvem els mots. BADIA, Jordi. Analitza les interferències del castellà i la pèrdua d’expressivitat a conseqüència de l’estandardització del català, a partir de 200 parelles de paraules. I ens diu clarament que per enfortir la llengua s’han de conservar els trets dialectals.

–Nivell Ç: del català esporuguit al parlant empoderat. VIDAL, Pau. Insisteix a deixar enrere el “catalanoparlant traumatitzat” i a prendre consciència del poder que tenim cadascun de nosaltres. Aquest empoderament passa per “una reivindicació de la llengua no normativa i transgressora, per la “defensa dels trets orals i per estendre’ls també a les xarxes”. 

-Decàleg irreverent per a la defensa del català. FUREST, Gerard.  Recull una sèrie d’articles del digital Núvol (Diari digital de cultura en català), en els quals dona pistes per redreçar el retrocés que pateix la llengua.

-Parla bé, collons! LA INCORRECTA. Diuen a la contraportada: “és una guia incorrecta del català, feta amb humor i amb amor per la nostra llengua. Aquí hi trobaràs nocions ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques del català perquè puguis anar pel món parlant-lo i escrivint-lo millor que Pompeu Fabra”.

– El futur del català depèn de tu. JUNYENT, M.Carme. Comentat en un article d’Emporion del 2 de març de 2021 per Adrià Arboix. 

-CURSET. Mètode de català per a tothom. MARTIN LLORET, Míriam. El curs definitiu de català, il·lustrat i ple d’humor. Per aprendre català, per aprendre sobre els catalans i per fer-ho de manera divertida. El català no pot ser una llengua ofegada per la normativa, també és una llengua col·loquial, una llengua de bar. 

El llibre que en aquest article vull comentar una mica més es titula: Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua. EUMO Editorial, on participen 7 lingüistes, coordinats per Enric Gomà.

Com es pot veure en el títol, aquests set professionals de la llengua han intentat traçar unes propostes específiques i molt detallades per afavorir la difusió i l’ús del català des de diferents àmbits. Algunes d’aquestes accions es poden portar a terme sense necessitat de cap o amb poca inversió econòmica i pel que fa a les que necessiten més pressupost, també proposen la manera d’obtenir-lo.  En posaré alguns exemples:

• Es demana als polítics que facin les seves declaracions només en una de les llengües oficials. A les rodes de premsa, quan un polític fa les seves declaracions en català, tot seguit se li demana que repeteixi en castellà el que ha dit, de manera que els mitjans d’abast estatal, els mitjans de l’Espanya monolingüe, només passaran les declaracions en castellà i això no fa altra cosa que amagar la llengua catalana.
• Quan anem al metge, segons la Llei de política lingüística tenim dret a ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials, però no sempre passa així. Quan t’assignen un metge t’haurien de dir si entén i parla el català. Quan ens trobem malament i en moments de màxima vulnerabilitat, volem tenir a prop algú que parli la nostra llengua. 
• És molt important que hi hagi col·laboració entre els tres canals de televisió pública que emeten en català (TV3, IB3 i À Punt). Mostrar la varietat dialectal catalana amb naturalitat contribuiria a combatre prejudicis lingüístics i ideològics. Tenim un precedent que podria servir de guia La mort de Guillem que es va emetre per À Punt, TV3 i IB3. I tant de bo s’hi pogués incloure un canal per a la Catalunya Nord. 
• I anant una mica més enllà, una altra proposta és la de fer una plataforma conjunta d’aquestes tres televisions públiques. Podrien compartir programes i així augmentaria el nombre de programes que es poden veure en català, especialment en l’àmbit infantil i juvenil,  que n’hi ha molt pocs. 
• Separar el màster que capacita per ser professor de secundària de català dels de castellà i que per cursar-lo s’exigeixi de veritat formació lingüística.
• Seguir les classes en català hauria de ser la norma per als universitaris que venen a Catalunya a fer un Erasmus. La llengua catalana és apta a tots els nivells, per tant els professors universitaris no hi haurien de renunciar d’entrada. A més als plans d’estudi de cada assignatura s’hi especifica quina és la llengua de docència i l’estudiant ja ho sap.  Com va dir el professor universitari Jordi Juanico, “cada vegada s’està menystenint més la nostra llengua amb l’excusa de la internacionalitat.”
• Aprendre a conduir en català. A Catalunya hi ha un manual en català i un en castellà, però com que la majoria de professors d’autoescola són castellanoparlants (no és el cas de la província de Girona), el manual en castellà els és més còmode. La comoditat de l’alumne els és indiferent. Això vol dir que aprenem una terminologia en castellà que costa molt de canviar-la i dir-la en català. Per això ens costa fer servir: ressalt, estretall, gual, vedat de pesca…
• Exigir a l’Administració pública que demani productes en català, com és el cas de la llengua en què ens parlen els assistents de veu com ara els GPS. Cada any la  Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes i Andorra deuen comprar uns quants vehicles per la policia, per protecció civil, pels bombers…, a més dels cotxes oficials. Si es posessin d’acord segurament que es podrien tenir en català els assistents de veu dels vehicles. D’aquesta manera la resta de ciutadans podrien beneficiar-se d’una demanda que és col·lectiva. 

Aquests exemples són un petit tast de les 57 interessantíssimes propostes que fan aquests professionals de la llengua i que les desenvolupen amb tot detall.  Acaben fent una crida a la classe política i a la societat civil per tal de mobilitzar tot l’esforç col·lectiu a través d’un gran acord, d’un gran pacte per la llengua que “impliqui tots els agents polítics, econòmics i socials en un projecte compartit basat en la subscripció de compromisos”. Cal que tots aquests sectors “es comprometin a incrementar la presència del català amb terminis assumibles i percentatges verificables”.  

Mentre escric aquestes ratlles, llegeixo la nova estocada del Tribunal Suprem que obliga a fer el 25% de les classes en castellà en els centres d’ensenyament de Catalunya. Ara  és hora, més que mai, de treure’s la son de les orelles i posar en pràctica alguna de les propostes que ens suggereixen aquestes novetats editorials. 

I per acabar, una última recomanació. Acabo de llegir Proses reposades del begurenc Miquel MARTÍN SERRA, un recull de proses, carregades de moments poètics; molt ben escrit i d’una gran riquesa lèxica catalana i empordanesa. Molt recomanable. 

Bibliografia complementària

NOPCA, Jordi. “La fórmula que tenim per salvar el català: llibertat, humor i empoderament”. Diari ARA,  llegim. 21 de novembre de 2021