Al número de juny vam publicar un dels dos poemes premiats ex aequo, modalitat de poesia, en el concurs convocat per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Avui ens plau de publicar l’altre poema premiat ex aequo. El mes vinent oferirem el treball premiat en la modalitat de prosa.
Premi modalitat poesia (ex aequo)
La tramuntana esperruca, entremaliada,
les sofertes oliveres que, refulgents,
llueixen una cabellera embullada,
d’un preciós verd gris amb reflexos argents.
Arrecerat rere una soca
m’ha vingut una galvana,
m’he endormiscat bressolat
per l’udol de la tramuntana.
Cabòries que van i venen,
mimètiques es difuminen, s’integren,
com les oliveres amb el gris verd del Montgrí.
El bisbe i la dona nua s’acoblen. Fan esclatar la primavera!
A la tardor donen fruit la figuera, l’ametller, el cep, l’olivera.
Les imatges oníriques es precipiten,
de l’anell del bisbe, del mugró de la dona,
brollen olives formant un pedrigolet,
amb els salts i les trompades van perdent el color verd.
Ragen falda avall forjant un torrent que ressona,
d’un color verd groc daurat,
i, si troben algú despistat,
li fan practicar l’oli-surf una estona.
El riu, se’n riu d’aquest afluent,
sap que no és pas permanent.
A la gola, neden els banyistes conills,
untant-se els pits i la panxa,
suren confiats, sense perills,
a la platja esterrossats
semblen gambes a la planxa.
Ni tan sols la mallerenga
d’aquest somni em desvetlla,
fulles d’olivera al cap
un pit-roig a l’espatlla.
Em sento tan amarat,
de sol, d’airet i de calma,
que immòbil i esperrucat,
les cames s’han arrelat,
Se’m confondria amb un arbre.
Pere Llos Puig
