Molts sentim la necessitat de fer la transició a un model econòmic més just, sostenible i resilient, però sembla inaccessible posicionar-se si no som experts en la matèria.
Amb aquest article proposo un conjunt d’eines perquè cadascú pugui formar-se una opinió sobre el futur conjunt en l’àmbit energètic, agrícola, turístic o economicosocial en general. Això sí, sense perdre’s en els detalls i tecnicismes que moltes vegades no milloren la decisió final i creen resultats poc comprensibles per a la societat. El cas macroparc eòlic a Roses n’és un exemple clar que tractaré com a cas d’estudi.
Ja hem vist prou cops com la delegació total a governs centrals, sigui a Catalunya o l’Estat Espanyol, sobre grans projectes crea un monocultiu econòmic feble, insostenible i de poc calat social.
Amb l’objectiu de democratitzar la presa de decisions, suggereixo tenir en compte quatre dimensions en una brúixola de fàcil ús per a tots els ciutadans comuns i compromesos.
Aquesta síntesi es basa en la investigació puntera del centre de recerca de la UAB en l’àmbit conegut com a postcreixement, que fa recerca de com podem aconseguir més justícia, benestar i democràcia dintre dels límits planetaris.
Els vessants del vent escollits no tenen un significat en si mateixos, només representen simbòlicament una aproximació al ciutadà amb una eina centenària com és el cas de la brúixola, essencial per la navegació al Mediterrani, i símbol de seny i sentit comú.
La seva finalitat és teixir un futur en el qual hi hagi esperança i prosperitat per a tothom. El més important és, doncs, que els conceptes que incloc a tramuntana, migjorn, llevant i ponent no caiguin en l’oblit, ja que normalment les úniques consideracions solen ser la promesa (normalment mai satisfeta) de llocs de treball abundants i de qualitat, així com el benefici econòmic de les empreses involucrades.
Com veurem en els propers paràgrafs, hi ha més consideracions que ens ajuden a avaluar el nostre futur econòmic en coherència amb objectius socials, ambientals i de resiliència. Comencem!
• Tramuntana – Contribucions a la resiliència social i econòmica local: cal avaluar si el projecte en qüestió contribueix a una economia diversificada, resilient i prou eficaç per millorar les condicions de vida dels ciutadans afectats pel projecte en qüestió.
L’espai, encara que gestionat de forma privada, és un bé comú, i la seva explotació i ús han de suposar el benefici més gran possible per a la majoria de la població local en el curt i llarg termini.
Això també implica varietat suficient de les fonts de riquesa i activitat, ja que això redueix la dependència de capital estranger (com en el cas del turisme o construcció finançada pels fons voltor) o a sectors no estratègics o d’alt valor social.
• Llevant- Suport dels agents socials i econòmics locals: la democratització total de la nostra economia considera el suport local essencial per aprovar una iniciativa o projecte, assumint que s’ha donat la transparència necessària i que el projecte en qüestió és legal.
Considerem la democràcia com la participació activa en les decisions clau de la comunitat i l’assoliment de la sobirania econòmica de les regions per decidir què fer i com fer-ho, sense estar sotmesos a interessos supranacionals o a grans corporacions.
• Migjorn – Coherència ambiental, protecció del patrimoni natural i cultural: sigui un projecte de renovables o una urbanització, l’impacte ecològic i cultural va més enllà de les emissions de CO₂, o afectacions paisatgístiques.
S’ha d’assegurar que els pocs reservoris de biodiversitat que queden no subjuguen una activitat econòmica que ens porta a un clima impossible per viure. El nostre futur i el de la nostra societat depèn de la salut dels ecosistemes locals i globals. No hi ha tecnologies o fórmules màgiques per assegurar la prosperitat en una terra no fèrtil, desertificada, malmesa pel ciment i l’activitat industrial.
És per això que una societat i una economia fortes necessiten operar dintre dels límits ambientals, ampliant i no reduint els espais protegits verds (boscos madurs) i blaus (oceans i litoral), dintre d’una convivència respectuosa entre humans i les altres formes de vida sobre les quals depenem més del que els mitjans de comunicació solen transmetre.
• Ponent – Models de propietat i gestió disponibles: contràriament al que es diu a vegades, hi ha moltes formes d’organitzar i proveir béns i serveis de forma més participativa (cooperatives, associacions, federacions) o pública (sigui per inversió pública o per concurs).
També s’ha de tenir en compte que algunes formes de subministrar aliments, energia, oci… són molt més sostenibles, genuïnes o socials que no d’altres. Cal avaluar i considerar opcions, més enllà del benefici econòmic i de la iniciativa privada a gran escala.
És important separar el que és bé o servei bàsic (aigua, energia, menjar, habitatge) del que no ho és (viatges, oci, moda, vehicles privats). Un model que només utilitza l’especulació i la competència per a proveir de béns i serveis està condemnat a viure tant en l’escassetat (energia i habitatge a preus desorbitats) com en la despesa excessiva (moda, vehicles de gran mida i motor, múltiples habitatges buits tot l’any).
La forma d’organitzar aquesta provisió de béns i serveis condicionarà el seu preu, la seva qualitat i el seu impacte social i ambiental. En termes generals, models privats més horitzontals de mida petita o mitjana, i una regulació simple però garant dels drets bàsics, ajuda a l’economia sense perdre dinamisme ni innovació. Cal considerar més opcions que els grans capitals especulatius o l’assignació publica ‘a dit’.
Per mostrar la utilitat d’aquesta brúixola, a tall de cas d’estudi, en faré ús per a mostrar quines conclusions trec del projecte de macroparc eòlic marí, però podria emprar-se per una nova autopista, aeroport, urbanització o altres projectes:
El Cas del macroparc del Cap de Creus
1. Tramuntana – si bé es tracta d’un projecte d’energia renovable, suposa una ampliació del potencial energètic català sense un compromís de reduir la factura energètica als ciutadans o proveir de nombrosos llocs de treball de qualitat. És molt probable que els beneficis del projecte només vagin a l’empresa en qüestió i que tan sols generin una desena de treballs durant els 20 anys vinents. Segurament el saldo laboral serà netament negatiu, ja que l’afectació dels espais naturals sobre la pesca i el turisme serà considerablement superior a les feines de manteniment. Encara s’ha de confirmar, pero l’energia generada no necessariament sera utilitzarada al territori sino anira desitanada a l’exportacio de l’anomenat hidrogen ‘verd’.
2. Llevant – Contràriament al que succeeix amb els projectes turístics, als quals molts grups locals estan a favor, en aquest cas l’oposició dels agents econòmics, governamentals i ecològics és clarament contrària a la proposta actual. Tret del govern de la generalitat i les empreses implicades, no existeix un suport clar de cap agent implicat.
3. Migjorn – La proposta del parc eòlic marí és la de major impacte negatiu sobre la vida marina, els aiguamolls de l’Empordà i el paisatge que ens podem imaginar. Sorprèn com un projecte per “lluitar amb el canvi climàtic” requereix un sacrifici de tal magnitud sobre els pocs ecosistemes saludables de la nostra Mediterrània, imprescindible per assegurar el futur del nostre territori i patrimoni.
4. Ponent – no és veritat que un macroparc privat és l’única opció per un model energètic renovable i sostenible, segurament és l’opció amb més beneficis econòmics per la promotora, però només perquè la societat assumeix els costos de la seva implementació (impactes sobre la pesca, aus, activitat turística, béns immobiliaris actuals…). Ja sigui mitjançant la provisió d’energia pública com va fer Endesa en el seu moment o la nova energètica pública de Barcelona, o les comunitats energètiques de SomEnergia, hi ha moltes opcions de proveir d’energia renovable en el sòl ja antropitzat amb un benefici directe per la societat en termes de factura energètica menor o rendiments econòmics.
Aquest projecte tal com està plantejat no compleix cap d’aquests requisits. Amb l’ajut de la brúixola, la valoració que faig sobre aquest projecte és clarament negativa.
Dit això, és l’obligació de tots els agents socials i públics proposar projectes a diferents escales i formes de propietat que podrien ser acceptades. El model actual d’externalització a altes països com Algèria o el Canadà del nostre consum energètic insostenible no és acceptable moralment i és molt arriscat donada la inestabilitat mundial. Per motius estratègics i ètics hem de ser corresponsables del nostre consum i assolir els seus impactes localment.
L’articulació de les preguntes adequades en forma de brúixola, així com el compromís de reduir la demanda energètica i aconseguir un model renovable, democràtic, just i de proximitat, obre un ventall d’alternatives que fan molt més possible el nostre objectiu de prosperitat en un marc de resiliència social i justícia ambiental.
