[bs-quote quote=”Les coses que faciliten la vida a les persones, com aquesta targeta digital, són les que impulsen la pertinença a la UE” style=”style-20″ align=”right” color=”” author_name=”” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Reflexionava en el darrer article sobre la necessitat que qualsevol grup, entitat, nació o organització internacional necessita una certa identificació dels seus membres per tenir consistència i força per gestionar el present i afrontar el futur. Si falta aquesta identificació, si falta aquest sentit de pertinença, es fa més difícil, sovint impossible, el seu futur. Destacava la importància per a la UE que la ciutadania la senti propera i útil i s’hi identifiqui, de manera que poguéssim parlar d’una veritable identitat europea. I ara s’hi afegeix un nou senyal d’identitat, la digital, tan present ja en les nostres vides, afectades per la digitalització, i més encara pels efectes de la pandèmia, que ha accelerat tot aquest procés digital. La UE no ha volgut ser menys en aquest escenari i ha presentat la targeta digital que contindrà el que anomenen identitat digital europea, la qual, amb el suport d’una aplicació, permetrà demostrar la identitat, compartir documents electrònics, accedir a serveis telemàtics de tota la unió, guardar al mòbil el DNI, el carnet de conduir, dades mèdiques, etcètera. De fet, es podrà accedir des de casa a tot el que ja fem però en l’àmbit europeu.
Com diu Margrethe Vestager, la comissària europea de la Competència, és una oportunitat única per aprofundir tots en el que significa viure a Europa i ser europeu. I a tot això s’hi haurà d’afegir el document o carnet sanitari que garantirà que les persones vacunades tinguin mobilitat dins la UE sense cap més documentació que aquest carnet. Estem davant un altre document identitari europeu que supera l’espai d’un estat i que, per tant, crea sentiment de pertinença a la UE. De fet, tot plegat representa un pas més en la gestió comunitària de les coses, un pas més en la construcció i la integració europees. I en l’àmbit de la identitat, molt probablement aquesta aposta representarà per a la ciutadania un senyal d’identitat que sobrepassa l’estatal o la nacional. De manera que serà un pas més cap a la identitat europea en general i cap a una ciutadania europea, i un increment del sentit de pertinença a una organització supraestatal com és la Unió Europea. Aquestes coses que contenen aspectes identitaris però que també aporten millores i faciliten la vida de les persones, són les que al final impulsen més el sentiment de pertinença i d’identitat europea. La ciutadania veu la UE com a útil i creïble i s’hi sent identificada. Si anem per aquest camí d’apostar per la digitalització en l’àmbit general de modernitzar el país i Europa, de ben segur que això ajudarà a incrementar la identitat europea, el sentit de pertinença, i serà un bon aliat per a la consolidació del demos europeu. I si és així, la Unió Europea tindrà més solidesa interna perquè tindrà el suport de les persones que la componen. Sigui perquè la senten útil i creïble, sigui perquè se senten còmodes en la idea de la Unió Europea d’units en la diversitat.
