Màrius Serra

i la seva versió en català actual de “Tirant lo Blanc” de Joanot Martorell

El Tirant és la més important de les novel·les escrites en llengua catalana i una de les narracions fonamentals de la novel·lística europea

Martí de Riquer (1914-2013)

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, traductor i periodista, llicenciat en filologia anglesa i autor d’articles de ludolingüística i mots encreuats. És guanyador dels premis Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana, Premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig, i Premi Lletra d’Or, entre d’altres distincions. Acaba de publicar una versió completa en català actual de la novel·la clàssica Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Tirant és un clàssic amb una vigència absoluta perquè és la primera novel·la moderna en l’àmbit occidental

Màrius Serra (1963)

L’escriptor valencià Joanot Martorell (1413-1468),  donà aquesta novel·la per acabada l’any 1460 i Martí Joan de Galba la féu imprimir a València el 1490. La novel·la va ser traduïda inicialment al castellà (el 1511), a l’italià i al francès.

Màrius Serra remarca que el llibre no és cap traducció, sinó una reescriptura de dalt a baix completa en català actual i que s’adreça a un lector contemporani que vol gaudir de l’obra literària en tot el seu esplendor. Però no per estudiar-la sinó per gaudir-la, i per això no hi posa notes a peu de pàgina, a diferència de les magnífiques versions prèvies de Martí de Riquer, d’ Albert Hauf o de Pellicer i Rosa Giner.

Màrius Serra recomana llegir el llibre de cap a cap, seguint les quasi mil pàgines (repartides en 487 capítols, un pròleg i un epíleg) d’aquesta fèrtil, rica i delitosa  novel·la per la seva vàlua, el seu mèrit i el seu intrínsec plaer literari. Però també per facilitar-ne la lectura o donar-la a conèixer a un públic més heterogeni de gustos i interessos, suggereix en el text quatre itineraris de lectura guiada, per si el lector vol fer-ne només un tast parcial. Les alternatives proposades són: a) el Tirant “essencial” que abasta el 58% del text complet; b) els capítols eròtics i amorosos que abasten el 19%; c) els capítols bèl·lics, que abasten el 20%, i d) un tast de nou capítols que poden donar una idea aproximada de la novel·la “i que us obriran la gana lectora” –diu Serra-.

Una de las obras extraordinarias que he leído en mi vida es Tirant lo Blanc

Dámaso Alonso(1898-1990)


Serra, quan es refereix a l’obra de Martorell diu textualment: “és molt bona: és divertida, té
Eros, té Tànatos. Quan hi entres, veus que és un món, un món autònom”.

El prestigiós expert Martí de Riquer (1914-2013) ens diu que la novel·la narra la història en forma de crònica, d’un cavaller de ficció ben diferent dels herois habituals del moment, des de la seva formació cavalleresca teòrica i pràctica, a l’edat de vint anys, fins a l’apoteosi del triomf militar i amorós, truncat al final per la mort de l’heroi, al cap d’onze anys i mig. Contràriament a les novel·les cavalleresques pròpies de l’època, la trama prescindeix d’elements meravellosos. Tirant no és un cavaller ni fantàstic ni idealitzat com els arquetipus convencionals, sinó  dotat d’una dimensió humana i realista de gran relleu. El lector pot admirar en el protagonista la seva destresa, la seva saviesa, la seva astúcia i pragmatisme i els seus coneixements i habilitats d’estratègia militar. Però no és un guerrer invencible ni sobrehumà, és un personatge vulnerable.

El filòleg i erudit Menéndez Pelayo (1856-1912) deia que Tirant és “hábil capitán” y no un “caballero andante”. Perquè tant ell com els protagonistes són en la novel·la éssers de carn i ossos, i si de cas sobresurten és per intel·ligència, valentia o força  i aquesta és la vàlua, l’originalitat i la modernitat d’aquesta joia literària.

El text està farcit i amanit d’humor i d’excelsa ironia. I és en l’àmbit i en el terreny de la intimitat on l’audaç cavaller -d’una timidesa irreprimible, que contrasta amb les seves victòries en el camp de batalla-, dubta, fracassa i té ombres. L’intrèpid heroi que sovint triomfa al camp de batalla, paradoxalment és feble en el combat amorós.

He hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Digoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo

Miguel de Cervantes (1547-1616)


Cal remarcar també que l’erotisme és tractat amb llibertat, amb fi humorisme, i altres vegades de forma directa però sempre elegant, aspectes que tenint en compte el moment històric en que està escrita, representen una altra de les característiques que doten la novel·la de plena modernitat. A remarcar també que un dels seus múltiples guions va inspirar l’argument de “Molt soroll per no res” a William Shakespeare (1564-1616).

Segons Manuel Llanas i Ramon Pinyol, estudiosos de l’obra de Martorell, l’autèntica figura històrica que modela i inspira Tirant lo Blanc va ser Roger de Flor (1267-1305) , cabdill dels almogàvers i comandant en cap de la Companyia Catalana d’Orient, les expedicions del qual, recollides per Ramon Muntaner (1265-1336) a la seva Crònica eren conegudes per Joanot Martorell, que les agafaria de referent i model per a la seva novel·la. I un dels fets que va impulsar Martorell a escriure la novel·la va ser la caiguda de la capital de l’imperi bizantí  a mans dels turcs l’any 1453. L’autor fa la seva escriptura ucrònica de la història.

Cal remarcar que Tirant es mou en espais geogràfics ben localitzables: Anglaterra, Sicília, Grècia i el nord d’Àfrica. I a la novel·la, la vida quotidiana s’expressa amb tota la seva varietat. L’autor hi incorpora la parla viva i popular de la seva època, les expressions casolanes, jocs de paraules amb refranys i frases fetes, interjeccions i vives exclamacions.

Novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica: totes aquestes coses alhora i cap d’elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat.

Mario Vargas Llosa (1936)

Vargas Llosa (1936) postula el domini excepcional de la tècnica narrativa de Martorell.

Perquè Martorell, ens diu, aconsegueix una obra “total”, ja que és una novel·la cavalleresca, però també és una novel·la militar on l’heroi és un estrateg singular. També els aspectes amorosos hi tenen protagonisme i cabuda, així com una bona mostra dels usos i costums de l’època. També és una novel·la psicològica en la caracterització dels personatges i també és una novel·la filosòfica amb diàlegs erudits, sovint amb citacions d’autors clàssics grecollatins (Ovidi, Sèneca), i de Ramon Llull, Petrarca o Boccaccio, entre d’altres. És per aquest conjunt de qualitats que Tirant lo Blanc és una “novel·la total”, la més important de les novel·les escrites en llengua catalana i una de les narracions fonamentals de la novel·lística europea, segons Martí de Riquer. Una d’aquelles obres que sorgeixen aproximadament cada tres-cents anys, diuen els experts.

En el text, maldat i perversitat, heroisme i noblesa  no són exclusives de cap dels exèrcits en lluita; el narrador manté un perfecte equilibri entre els contraris. I en la novel·la hi queden reflectits, a part de l’enginyós, ardit i audaç Tirant,  

gran protagonista de la narració, personatges immortals i inoblidables, particularment els femenins com la malvada Viuda Reposada, dida de la jove princesa Carmesina – i que s’enamora perversament de Tirant-, Plaerdemavida, minyona de palau, astuta, intel·ligent i desvergonyida, que arribarà a princesa o l’Emperadriu de Constantinoble, figura de gran complexitat psicològica amb imatge pública d’honestedat i noblesa que contrasta paradoxalment amb l’adulteri que comet amb el jove Hipòlit de claríssimes ressonàncies incestuoses.

M’adreço a qui vol gaudir del Tirant, no estudiar-lo

Màrius Serra (1963)


Com en tots els clàssics, a cada lectura hi trobes noves perles, diu Serra. És un llibre fèrtil. I per sobre de tot, és actual perquè tracta els temes fonamentals de la vida, de l’amor, i de la mort, admet moltes interpretacions i és especialment entretingut.

En conseqüència, Tirant lo Blanc continua sent una lectura imprescindible. Perquè conté narracions àgils i mogudes, passatges doctrinals i reflexius, episodis divertits carregats d’intel·ligència  i ironia i també de jove i sana sensualitat amb brillantor verbal i diàlegs inoblidables. Amb aquest regal de Màrius Serra, que té el mèrit d’actualitzar i fer-nos fàcil la seva lectura, en sortim agraïts i amb les piles carregades, no només de gaudi i plaer lector, sinó també de plena i fructífera salut i satisfacció literària.

Referències bibliogràfiques

  1. MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc. Versió completa en català actual per Màrius Serra. Proa. Barcelona, 2020.
  2. MILIAN, Àlex, “Marius Serra. M’adreço a qui vol gaudir del Tirant, no estudiar-lo”. El Temps, 17 de novembre de 2020; pàg. 45-47.
  3. MARTORELL, Joanot.  Tirant lo Blanc a Constantinoble. A cura de Manuel Llanas i Ramon Pinyol i Torrents. Edicions 62 (24a edició). El Cangur, 1997.
  4. STEGMANN, Tilbert Dídac. “Meditació narrativa i participació del lector en el Tirant lo Blanc”. A: El plaer de llegir literatura catalana. Pagès editors. Lleida, 2016.
  5. MARTORELL Joanot, DE  GALBA, Martí Joan. Tirant lo Blanc i altres escrits de Joanot Martorell, a  cura de Martí de Riquer. Clàssics Catalans Ariel. Barcelona 1969.