“El nus i la flor d’Enric Casasses, Lovely d’Antònia Vicenç i Els límits del Quim Porta de Josep Pedrals; els poemaris més citats en aquesta agosarada proposta de cànon poètic català del segle XXI”
Més poesia i menys policia
Anònim (grafit en una paret del carrer Provença. Barcelona, 2017)
Són molt pocs els llibres que he llegit i han quedat intactes, sense cap senyal de llapis. No afegir als llibres un rastre de la lectura és una prova d’indiferència –o d’estupor mut
Roberto Calasso (Florència, 1941)
Tan sols la poesia ens revela els plecs més ocults de la veritat
Jordi Solà i Coll (Barcelona, 1963)
El lector de debò sempre està llegint un llibre –o dos o tres o deu- i la novetat arriba com un destorb
Roberto Calasso (Florència, 1941)
Aprofitant la diada de Sant Jordi del 2019, la revista El Temps va publicar un article en el qual s’intentava dibuixar un possible cànon de la narrativa en català del segle XXI. La proposta va tenir una àmplia difusió i va generar un saludable debat.
Dos anys després, es repeteix una proposta semblant vinculada, ara, a la poesia. Una quinzena d’experts de reconegut prestigi responen al repte d’escollir les obres que consideren fonamentals en aquestes dues dècades (cinc obres i cinc poetes cadascú), malgrat les dificultats i la limitació que la tria comporta. Hi ha consens a remarcar que esbossar un cànon de la poesia recent encara és mes complicat que en la narrativa. Malgrat això, el repte permet focalitzar l’atenció sobre algunes obres i fer visibles propostes que potser quedarien amagades o descuidades, segons els promotors del projecte. I al lector també li permet veure un bon grapat de poemaris importants amb portes obertes a coneixences o recuperacions.
Amb aquest objectiu, els coordinadors de la idea varen recollir les opinions dels següents crítics literaris de renom: Pere Antoni Pons, Anna Ballbona, Manuel Ollé, Joan Todó, Lluïsa Julià, Xavier Serrahima, Jordi Llavina, Jaume Pons Alorda, Josep Massot, Francesc Calafat, Xavier Pla, Marina Espasa, Begonya Mezquita, David Castillo, Andreu Gomila, i Begonya Pozo.
Cal remarcar que les “obres completes”, per exemple les de Narcís Comadira, Feliu Formosa, Lluís Solà o Carles Hac Mor, entre d’altres, són publicacions que per consens quedarien fora de la tria.
També cal senyalar que alguns experts comenten que si en lloc de llibres, s’hagués tractat de triar poemes, n’esmentarien d’excel·lents de Perejaume, Maria Cabrera, Carles Morell, etc.
En revisar els resultats obtinguts en l’enquesta es va observar que havien estat citats pels crítics literaris un total de 50 autors. I d’aquests, 16 (32%) ho havien estat més d’una vegada.
No queda especialment especificat en l’article que comentem, però si quantifiquem autors i poemaris, hi trobem, en ordre decreixent de citacions, que Enric Casasses, amb un mestratge i una influència literària indiscutibles, és l’autor més citat pels crítics (5 vegades). En segon lloc i amb quatre citacions hi ha Antònia Vicenç -la gran dama de la poesia i premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2022-, juntament amb Josep Pedrals -tot un referent poètic de primera magnitud- i amb Blanca Llum Vidal, amb una significativa i creixent reputació literària. Amb tres citacions hi trobem Dolors Miquel, Teresa Pascual i Francesc Parcerisas. Amb dues citacions hi ha Màrius Sampere, Sebastià Alzamora, Ponç Pons, Josep Palacios, Víctor Sunyol, Gemma Gorga, Mireia Calafell, Anna Montero, i Melcior Mateu.
Si s’analitzen els poemaris citats, El nus i la flor (Edicions Poncianes, 2018) d’Enric Casasses és l’obra preferida pels crítics en aquest cànon poètic proposat, amb 4 citacions. El segueixen amb tres citacions Lovely (Editorial Moll, 2009) d’Antònia Vicenç i Els límits del Quim Porta (LaBreu, 2018) de Josep Pedrals. Amb dues citacions trobem Nura (Quaderns Crema, 2006) de Ponç Pons, Ictiosaure (Edicions 62, 2019) de Dolors Miquel, Aquest amor que no és u de Blanca Llum Vidal, Un nu (Publicacions de la Universitat de València, 2009) de Josep Palacios, Rebel·lió de la sal (Edicions 62, 2018) de Teresa Pascual, Seixanta-un poemes (Quaderns Crema, 2014) de Francesc Parcerisas, Teranyines (Edicions 62, 2010) d’Anna Montero i Illes Lligades (LaBreu, 2014) de Melcior Mateu.
A la taula adjuntada al final de l’article podem veure el llistat complet d’autors i obres recomanades pels experts.
Cal remarcar però, que en aquesta tria teòrica hi manquen autors de vàlua literària contrastada com per exemple Joan Margarit, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona, Montserrat Abelló, David Jou, Gerard Vergés, Carles Hac Mor, Enric Sòria, Miquel Desclot, David Caño, Carles Duarte, Valentí Puig, Marc Granell, Josep Piera o Vicenç Llorca, entre d’altres.
Xavier Aliaga conclou que en aquest joc, en aquesta proposta provocadora d’assaig de cànon poètic català del segle XXI, aquesta mirada a l’excel·lència poètica més recent, les figures d’Enric Casasses, Antònia Vicenç, Josep Pedrals, i Blanca Llum Vidal són les que desperten més consens, no gaire lluny però, d’altres noms de prestigi com Dolors Miquel, Teresa Pascual i Francesc Parcerisas.
Referències bibliogràfiques
- ALIAGA, Xavier. “Un assaig de cànon poètic del segle XXI”. El Temps. Núm. 1923, 30 d’abril de 2021, pàg. 37-46.
- ALIAGA, Xavier. “Una proposta de cànon narratiu català del segle XXI”. El Temps. Núm. 1818, 16 d’abril de 2019, pàg. 47-55.
- ARBOIX, Adrià. “Una proposta de cànon narratiu català del segle XXI”, Emporion, 15 d’abril de 2020. https://emporion.org/una-proposta-de-canon-narratiu-catala-del-segle-xxi/
- CASASSES, Enric. El nus. La flor. Quarta edició. Edicions poncianes. Barcelona, 2020.
- VICENS, Antónia. Lovely. Jardins de Samarcanda (segona edició). Vic. Febrer de 2021.
- PEDRALS, Josep. Els límits del Quim Porta. La Breu Edicions. Barcelona, 2018, 622 pàgines.
- CALASSO Roberto. “Com ordenar una biblioteca”. Nous Quaderns Anagrama. Barcelona, 2021.
Llistat d’autors citats i d’obres recomanades
–Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018)
Les imminències (Proa, 2002)
Ens trobarem a fora (Proa, 2006)
–Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947)
Contra la mort (Proa, 2011)
–Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972)
La part visible (2009)
El benestar (Proa, 2003)
–Enric Casasses (Barcelona, 1951)
El nus i la flor (Edicions Poncianes, 2018) +1 +1 +1
La manera més salvatge (Discmedi, 2006)
–Ramon Buixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981)
Les beceroles succesives (Edicions 62, 2020)
–Ponç Pons (Alaior, 1956)
Nura (Quaderns Crema, 2006) + 1
–Antònia Vicens (Santanyí, 1941)
Lovely (Editorial Moll, 2009, reeditat el 2019 per Cafè Central) +1 +1
Tots els cavalls (LaBreu edicions, 3 edició, 2018).
–Dolors Miquel (Lleida, 1960)
Ictiosaure (Edicions 62, 2019) +1
Missa pagesa (Grup 62, 2006)
–Josep Pedrals (Narcelona, 1979)
Els límits del Quim Porta (LaBreu, 2018)
Escola italiana (Edicions 62, 2003)
Trilogia de Bolló +1
–Alba Camarasa (Guadassuar, 1987)
La farina que admeta (Germania, 2012)
–Alba Garcia Elena (Barcelona, 1970)
La saliva dels morts (Proa, 2018)
–Xènia Dyakonova (Sant Petersburg, 1985)
Dos viatges (Edicions del Buc, 2020)
–Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986)
Amor a la brega (Pagès Editors, 2018)
Punyetera flor (La Breu, 2015)
Aquest amor que no és u (Ultramarinos editorial, 2018) +1
–Maria Sevilla (Badalona, 1990)
Kalàixnikov (Mon de llibres, 2017)
–Josep Palacios (Sueca, 1938)
Un nU (Publicacions de la Universitat de València, 2009) +1
–Francesc Garriga i Barata (Sabadell, 1932-Sant Cugat del Vallès, 2015)
Cosmonauta (LaBreu, 2017)
–Núria Martínez-Vernis (Barelona, 1976)
Deix on dir (Empúries, 2013)
–Víctor Sunyol (Vic, 1955)
Stabat (Proa, 2003)
NO ON (rèquiem) (Cafè Central , 2008)
–Jaume Pont (Lleida, 1947)
Llibre de la frontera (Proa,2000)
–Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952)
Vertical (Edicions 62, 2018)
Rebel·lió de la sal +1
–Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945)
Gebre als vidres (Meteora, 2012)
–Antoni Clapés (Sabadell, 1948)
L’arquitectura de la llum (Llibres del Segle, 2012)
–Laia Llobera (Barcelona, 1983)
Certesa de la llum (LaBreu 2014)
–Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978)
Nua cendra (Edicions 3i4, 2020)
–Gemma Gorga (Barcelona, 1968)
Llibre dels minuts (Columna, 2006)
Viatge al centre (Godall Edicions, 2020)
–Francesc Parcerisas (Begues, Baix llobregat, 1944)
Seixanta-un poemes (Quaderns Crema, 2014) +1
Dos dies més del sud (Quaderns crema, 2006)
–Abraham Mohino (Puig-reig, 1969)
Ànemos (Godall, 2018)
–Vicent Alonso (Godella, 1948)
En l’aspre vent del nou món (Jardins de Samarcanda, 2012)
–Lluís Calvo i Guardiola (Saragossa, 1963)
L’espai profund (Proa, 2020)
–Mireia Calafell (Barcelona, 1980)
Poètiques del cos (Galerada, 2006)
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
–Albert Roig (Tortosa, 1959)
Els ulls de la gossa (Edicions 62, 2021)
–Anna Montero (Logronyo, 1954)
Teranyines (Edicions 62, 2010) +1
–Maria Josep Escrivà (Grau de Gandia, 1968)
Sempre és tard (Proa, 2020)
Flors a casa
–Narcís Comadira (Girona, 1942)
Llast (Empúries, 2007)
–Feliu Formosa (Sabadell, 1934)
Centre de gravetat (Meteora, 2006)
–Sebastià Perelló (Costitx, 1963)
Amb la maror (Lleonard Muntaner, 2017)
–Josep M. Fonalleras (Girona, 1959)
L’estiuejant (Vitel·la, 2020)
–Andreu Subirats (Tortosa, 1968)
L’ull entorn (LaBreu,2006)
–Maria Cabrera (Girona, 1983)
La ciutat cansada (Proa, 2016)
–Raquel Santanera (Manlleu. 1991)
De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El Gall Editor, 2018)
–Marta Pérez i Sierra (Barcelona, 1957)
Escorcoll (Edicions del Buc, 2019)
–Salvador Jàfer (Ràfol de Salem, Vall d’Albaida, 1954)
El desert (Edicions 99, 2002)
–Antonina Canyelles (Palma, 1942)
Piercing (Lleonard Muntaner, 2005)
–Josep Porcar (Castelló de la Plana)
Llambreig (Tria Llibres, 2013)
-Melcior Mateu (Barcelona, 1971)
Illes lligades (LaBreu, 2014) +1
-Eudald Puig (Manlleu, 1948-Terrassa, 2013)
La vida entredita (Proa, 2006)
-Albert Balasch (Barcelona, 1971)
Reviure (Edicions 62, 2009)
-Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948)
L’oració total (Proa, 2013)
-Isabel Garcia Canet (Pego, 1981)
L’os de la música (Bromera, 2010)
-Àngels Gregori (Oliva, 1985)
New York, Nabokov i Bicicletes (Bromera, 2010)
