Emporion
Divendres, 13 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Història

Una sortida amb Joan Badia i Homs

Santi SatóperSanti Sató
28 de juliol de 2009
a Història, núm. 31 -juliol- 2009
Temps de lectura: 4 minuts
Una sortida amb Joan Badia i Homs

Joan Badia i Homs, historiador i expert en romànic català, fou el guia perfecte per a la visita al monestir de Sant Quirze de Colera, del romànic pirinenc més impressionant, potser, de Catalunya, pertanyent al municipi de Rabós d’Empordà. L’any 1931 va ésser declarat Monument Historicoartístic i avui està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
La sortida ha inclòs també l’església romànica de Santa Maria, que forma part del conjunt monumental del monestir, la parròquia de Santa Maria i el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera. Una perfecta combinació de cultura i defensa del medi ambient.
El monestir de San Quirze està situat dintre de l’Espai Natural de l’Albera, en una vall rodejada de muntanyes. Pren el nom de Colera per les que la delimiten i separen, per llevant, de la Mediterrània. La seva restauració en un estat molt avançat, i molt propera l’arribada de l’electricitat, permetrà que s’obri al públic en el propers dies d’aquest estiu. Portada a terme pel Patronat, sota la presidència de l’alcaldessa de Rabós i del qual és membre fundador el mateix Joan Badia, ha comptat amb la col·laboració de la Diputació i de la Generalitat.

Hem de destacar i agrair la tasca que porta a terme la Confraria del Roser, amb en Josep Riera i Torrent, que organitza aquest cicle de visites als monestirs catalans, guiades per Joan Badia. Aquesta ha estat la tercera sortida organitzada, la primera a Sant Pere de Roda i Santa Maria de Vilabertran, la segona a Sant Miquel de Fluvià i Sant Tomàs de Fluvià i la tercera, que és objecte d’aquest comentari, a Sant Quirze de Colera. El programa inclou diverses visites més, de les quals espero poder  gaudir i difondre-les a tots els interessats en aquestes sortides culturals.
No es pot parlar de Catalunya com a nació i de la seva cultura sense fer referència expressa als monestirs, centres vitals de la nacionalitat que s’anava formant a l’hora de la reconquesta de les terres envaïdes pels sarraïns. Inspirats en la regla monàstica de Sant Benet, un codi de vida monàstica escrita en llatí els anys 534-550, només al Bisbat de Girona se’n conten quaranta-set entre abadies i priorats.

A tot Catalunya foren fonamentals Ripoll, Poblet i Santes Creus i la seva ànima espiritual fou l’abat Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, fundador de Montserrat, home de la Treva de Déu i a qui devem la primera concreció de la idea de pàtria aplicada a les terres catalanes. L’any 795 els comtats de Girona, Cardona, la Cerdanya, Osona i Urgell foren agrupats en la nova Marca Hispànica de la qual Barcelona l’any 817 fou anomenada capital. Carlemany combatí els sarraïns que amenaçaven les possessions carolíngies de la Marca, pretengué reconquistar Saragossa però, atacat el seu imperi pels saxons, es retirà i a Roncesvalls hi perdé tota la rereguarda i hi morí el seu nebot, Rotllà (La cançó de Rotllà).

Les excavacions han permès posar al descobert una extensa necròpolis de tombes antropomorfes així com les restes del temple primitiu. L’abadia va experimentar una forta expansió al segle x, sota la protecció dels comtes d’Empúries i Rosselló, i celebrà la consagració de la nova església de Sant Quirze, Sant Andreu i Sant Benet l’any 935. Al segle xi, a banda i banda de l’Albera, hi tenia moltes possessions i emprengué una important reforma del temple i la construcció del Palau de l’Abat. Una nova consagració va tenir lloc l’any 1123, motivada tant per la necessitat de defensar privilegis i possessions com per la reconstrucció del temple parroquial.
A finals del segle xiii s’originà la croada contra Pere el Gran, excomunicat pel papa Martí IV, que beneí el rei francès Felip III l’Ardit. Aquest entrà en guerra l’any 1285 amb un exèrcit d’uns dos-cents mil homes, inicià l’atac a Sant Quirze, amb màquines de guerra, catapultes, que disparaven boles de pedra d’un diàmetre i d’un pes en veritat molt respectuós (algunes s’utilitzaren a la façana del castell construït posteriorment). Aconseguí arribar fins a Girona i, obligat a retirar-se, morí a les portes de Perpinyà. Pitjor va ésser per al monestir, l’any 1288, la brutal acció de represàlia de les tropes franceses aliades del rei Jaume II de Mallorca i comte de Rosselló, germà de Pere el Gran. (Profanació de relíquies, robatoris i destruccions i fugida dels monjos.)
Al segle xiv, l’església fou reparada. L’any 1303 es reconegué a l’abadia la condició de castell termenat. Construïren dues torres de defensa i un nou recinte fortificat. El pas de la pesta negra, el 1348, va disminuir fortament la població del territori que havia comptat amb seixanta-set masos. La comunitat benedictina s’extingí cap a final del segle xvi i els edificis foren establerts a Joan Mallol, que els convertí en el mas del Convent.

Monastir de Sant Qirze de Colera

De la basílica consagrada l’any 935, de tres naus amb un llarg transsepte, se’n conserva una bona part de l’estructura, refeta al segle xi amb les voltes i arcs actuals i els tres absis amb decoració llombarda, així com la galeria-pòrtic del claustre amb columnes i capitells. La façana actual, del romànic tardà, pertany a una reforma motivada per l’esfondrament del tram occidental del temple. A migdia el conjunt dit Palau de l’Abat, que amb murs altmedievals manté l’obra gòtica, fou reformat per a masoveria.
L’any 1994 la família de Nouvilas va cedir el conjunt monumental a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà, que creà el Patronat Municipal del Monestir per vetllar per la seva recuperació, estudi i divulgació i on són representades les diferents institucions del país.

Tags: històriapatrimoni cultural
Article anterior

Una visita a les escoles de Fes (Marroc)

Següent article

Europa més conservadora

Santi Sató

Santi Sató

Articles Relacionats

Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
Els masos de les Deveses (II)
Història

Els masos de les Deveses (II)

9 de juny de 2025
EMPORION condemna una agressió policial a Antoni Gaudí (1920)
Història

EMPORION condemna una agressió policial a Antoni Gaudí (1920)

9 de maig de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies