Aquest estiu i fins a mitjans d’octubre es pot veure al Museu de Cadaqués una interessant exposició sobre l’ obra de Marcel Duchamp, Man Ray i Dalí, de com aquests tres artistes varen treballar conjuntament en el pla teòric, però també en la creació d’obres concretes. L’exposició es titula “Dalí, Duchamp, Man Ray. Una partida d’escacs”.
La primera impressió del visitant de la mostra és la de penetrar en un món desconegut i hermètic si no s’està familiaritzat amb els corrents artístics de principis de segle, el dadaisme, el surrealisme i, en concret, amb la recerca trencadora de les formes i el color de la pintura clàssica i moderna que defensaven Duchamp i els seus companys.
La segona impressió que esdevé en la ment del visitant es que hom es passeja per un laberint d’estudis d’òptica, d’enaltiment de la raó científica i d’un pensament màgic, surrealista o tropològic, que no es prudent ni necessari voler-lo entendre.
Es millor deixar-se portar per les impressions que l’obra suscita dins nostre. Com volia Duchamp, l’espectador ja acabarà perfilant la mateixa obra contemplada. Ens movem dins un món artístic autoreferencial, on es presenta de nou el problema de l’autoreferència en la pintura, on l’art modern comenta la seva pròpia història, com bé assenyala Pilar Parcerisas, comissària de l’exposició
La tercera impressió és que la mostra està molt ben presentada i estructurada en les diverses facetes evolutives de Marcel Duchamp i en part també dels seus col·legues. Vénen ganes de visitar el Museu d’Art de Filadelfia i veure directament “Grand Verre” i les “Étant donnés” que tant d’impacte causaren en el seu moment, i en aquest sentit voldria ressaltar novament la qualitat i la importància del treball presentat per Pilar Parcerisas en el llibre catàleg que acompanya l’exposició. En aquesta hi apareix a la vegada, com un dels trets més importants i enmig de la revolució estètica que els tres artistes protagonitzaren, la profunda vinculació que mantingueren amb Cadaqués. Una relació que perdurà en el temps, en part per l’amistat sincera entre els mateixos protagonistes, encapçalats per Dalí com a amfitrió, i en part per la força de la empremta que aquest poble, el seu paisatge i la seva gent els va produir.