i la seva novel·la “Cap al far”
Article en homenatge a l’escriptor Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963 – Torroella de Montgrí, 2022).
A vegades he somiat que quan apunti el dia del judici, i els grans conqueridors, i els advocats i els juristes i els governants s’acostin per rebre la recompensa que els correspon, el Faedor, en veure’ns a nosaltres, pobrets, que arribem amb llibres sota l’aixella, es girarà cap a Pere i li dirà, no sense una certa enveja: “Mira’ls; aquests no necessiten recompensa. No tenim res per donar-los. Els agradava llegir”.
Virgínia Woolf (1882-1941)
Virginia Woolf (Londres, 1882 – Lewes, 1941) és una novel·lista, assagista, editora i crítica literària anglesa considerada un clàssic universal indiscutible amb una obra que manté una vigència capaç de sorprendre i de meravellar amb cada nova lectura de les seves obres, afirma el periodista Josep Gras. L’escriptora fou membre activa de l’emblemàtic i prestigiós Grup de Bloomsbury i cap al final de la seva vida va ser una destacada defensora dels drets de la dona. Va patir una malaltia psíquica anomenada trastorn bipolar i se suïcidà quan tenia cap a seixanta anys.
La Casa dels Clàssics de la Bernat Metge Universal acaba de presentar-nos una acurada edició d’una de les obres mestres de Woolf, la novel·la Cap al far amb una esplèndida i exquisida traducció de Xavier Pàmies, que s’afegeix a la d’Helena Valentí publicada a l’Editorial la Temerària. Una bona notícia per celebrar el seu 140è aniversari.
La novel·la és d’una corprenedora bellesa, i te un important caràcter autobiogràfic, ja que l’escriptora amb el seu característic estil culte, recrea els estiueigs de la seva família a la ciutat costanera de Saint Ives (Cornualla), sempre amb la presència majestuosa de l’imponent far a la llunyania, remarca el crític literari Josep Gras.
Cal puntualitzar que a la novel·la hi passen poques coses, ja que la trama hi és escassa, però els pensaments, les emocions, els dubtes, els impulsos ofegats i les contradiccions en les relacions familiars, personals i d’amistat entre els protagonistes són enlluernadores en aquesta obra mestra. Però contundent com una maça hi passa el temps, recorda la lingüista i poetessa Maria Callís.
Diu la periodista i poeta Anna Ballbona, que és excepcional com Wolf dibuixa textures en les converses, densitat en l’aire, sentiments confusos i passions reprimides durant aquell estiu, amb l’ampul·losa família Ramsay (la senyora, el marit i els seus vuit fills i filles), en la primera part de la novel·la. Aquí el lector anirà coneixent el pensament, les sensacions, i les opinions dels diferents personatges als quals l’escriptora va cedint la veu de manera alternada, amb un ritme que va modelant de manera magistral, diu Gras.
A la tercera part, s’hi descriu un altre estiu, però ja han passat alguns anys. I aquí hi ha l’excursió al far que dona títol a la novel·la, després d’un dramàtic interludi marcat per les pèrdues humanes i la guerra.
Entremig doncs, a la segona part anomenada “Passa el temps”, i després de la mort sobtada de la protagonista i l’esclat de la Primera Guerra Mundial, es narra magistralment la casa d’estiu tancada, buida, la desolació del paisatge, i on tot queda totalment a mercè del pas inexorable de les estacions, dels fenòmens atmosfèrics, i del temps. En conseqüència, les vivències de la colla que havia passat l’estiu a la casa són brevíssims apunts, notes insignificants al peu de la magnificència del temps i del que hi roman, assenyala Ballbona.
Woolf en aquesta novel·la ens regala per tant un dels seus temes predilectes: una reflexió sobre el pas del temps, la complexitat de les relacions humanes i el maneig incomplet més o menys pedestre que en fem els humans amb la memòria, remarca Callís. I ho fa amb una força lírica que es desplega amb una potència arrabassadora en els monòlegs interiors dels personatges i sobretot amb el seu peculiar estil poètic. També hi esmenta l’extrema fragilitat del destí de les coses humanes, que depèn d’atzars volubles, amb digressions sobre l’art i el paper de la dona artista en la societat.
Wolf va descriure aquesta novel·la com “fàcilment el millor dels meus llibres” i el seu marit Leonard com “un poema psicològic totalment nou”. Dolors Udina, traductora literària, diu que llegir Virgínia Wolf et fa sentir intel·ligent. Podríem afegir-hi que la seva lectura és una experiència lluminosa. És doncs tot un encert i una gran sort poder disposar i gaudir d’aquesta versió actualitzada de Cap al far, una de les grans obres literàries del segle XX.
Agraïment: A Fina Alió per la seva revisió crítica.
Referències bibliogràfiques
- WOOLF, Virgínia. Cap al far. Traducció de Xavier Pàmies. Bernat Metge Universal, Barcelona 2022.
- BALLBONA, Anna. “Continguts per a amebes”. El Temps, 9 d’agost de 2022, pàg. 7.
- GRAS, Josep. “L’Èxtasi, els recers”. El Temps, 23 d’agost de 2022, pàg.62-3
- CALLÍS, Maria. Vida, queda’t aquí quieta. A: WOOLF, Virgínia. Cap al far. Traducció de Xavier Pàmies. Bernat Metge Universal, Barcelona 2022, pàg.9-15.
- VÁZQUEZ, Eva: “Dolors Udina: Llegir Virgínia Wolf et fa sentir intel·ligent”. El Punt Avui, 13 de setembre de 2022, pàg 16-17.
