Rebel·lió o Extinció Girona és un grup d’activistes mediambientals que forma part del moviment internacional Extinction Rebellion sorgit a Londres el 2018. Igual que Greenpeace, Fridays for Future i altres iniciatives activistes, XR Girona treballa per fer front al canvi climàtic i les conseqüències que ja se’n deriven. Les onades de calor, l’augment del risc d’incendi, les inundacions i els fenòmens meteorològics poc habituals denoten clarament que el clima canvia i la terra s’escalfa. En els últims deu anys, la temperatura mitjana anual ha augmentat entre un i tres graus en diferents punts de Catalunya, i els experts alerten que pot continuar pujant si no es prenen mesures dràstiques ràpidament.
Com treballeu a XR Girona?
Tenim tres objectius. En l’àmbit polític volem que es digui la veritat sobre la situació d’emergència en què estem. Des del 1972 que se’n parla, però no s’explica la veritat. El segon punt és actuar: hem de començar a actuar ja. Fer canvis d’aquest tipus és molt lent i molt difícil i ja anem tard, cal començar a fer accions. I el tercer punt és la participació: la ciutadania ha d’estar inclosa tant en ell procés d’actuacions com en el procés de propostes. Extinció i Rebel·lió treballem amb assemblees ciutadanes perquè la manera com es tradueix l’emergència climàtica a cada territori és molt diferent. Els problemes mediambientals de l’Empordà no són els mateixos que els d’Edimburg. Està bé que hi hagi un moviment a escala global per tractar temes que ens afecten a tots. com la reducció d’emissions o els plàstics. Però hi ha moltes mesures que s’han de prendre en l’àmbit local, parlant amb la ciutadania, que és qui pateix directament l’emergència al seu territori.
Comenteu que estem en una situació d’emergència climàtica. Què vol dir això?
Estan passant coses a nivell mediambiental que ja no es poden revertir. Per exemple, l’altre dia al nord d’Itàlia va caure un tros gegant de glacera que feia segles i segles que era allà. Aquest tros de glacera era fonamental per l’ecosistema global i ara ja no hi és. Això té conseqüències directes en el model de vida, comerç, indústria i turisme. Les persones que viuen allà n’havien creat un i ara els ha canviat d’un dia per l’altre. És una emergència ambiental, com també de fauna i per les persones i el teixit industrial del lloc. I diem que és una emergència perquè requereix una solució immediata que moltes vegades no existeix.
“El primer lloc on es va parlar d’una emergència ambiental va ser l’any 1972 al Club de Roma, però ningú els va fer cas”
Com hem arribat fins aquí?
Passant bastant del tema i no posant-hi prou atenció. El primer lloc on es va parlar d’una emergència ambiental va ser l’any 1972 al Club de Roma, un grup format pels màxims experts en ciència, clima i medi ambient que parlaven dels límits del creixement. Ells ja van dir que el món on vivim té recursos finits, però actuem com si no tinguessin límit. I van apuntar que no podem continuar així. Però ningú els en va fer cas. I cinquanta anys més tard, a nivell polític, industrial i de societat, segueixen sense fer-los cas. Ara hem arribat a un punt en què les properes generacions estan en perill. De fet, la nostra generació ja està en perill. Nosaltres som afortunats perquè vivim a la part rica del món, però en altres llocs ja hi ha milions de persones que no tenen recursos per viure de manera digna.
Si s’hi hagués donat importància abans, s’hauria pogut revertir la situació?
Sí, s’hauria pogut revertir la situació. Si ara que ja és tard, els polítics i experts continuen dient que encara som a temps de no anar cap al col·lapse directe sempre que fem canvis dràstics, és de lògica pensar que si aquests canvis s’haguessin fet fa cinquanta anys, ara mateix estaríem molt millor.
I per què creieu que no se li ha donat aquesta importància?
Perquè hi ha molts interessos econòmics al darrere. Les empreses que causen els nivells de contaminació més alts són empreses com Repsol, Naturgy, Iberdrola, Endesa, etc. I darrere d’aquestes hi ha BBVA, Santander, La Caixa, i més al darrere hi ha polítics i periodistes, gent que treballa en l’àmbit de la informació. Això fa que molts altres temes sempre passin al davant. Primer va ser la crisi econòmica, després la Covid-19 i ara la guerra d’Ucraïna. Es parla d’emergències en altres àmbits i es prenen mesures per revertir-les, però, en canvi, no es fa amb l’emergència climàtica. La solució a l’emergència climàtica i mediambiental hi és, només si la posem com a prioritat. Per això, l’única manera és començar per obligar que es digui la veritat, que tothom sigui conscient del que passa i pressioni perquè aquestes empreses facin els canvis. Si el teixit industrial té com a pla fer servir petroli i els funciona, mai acceptaran un canvi, perquè no té sentit canviar quan una cosa et va bé. Per això els hem d’obligar a canviar i trobar alternatives.
“Es parla d’emergències en altres àmbits i es prenen mesures per revertir-les, però, en canvi, no es fa amb l’emergència climàtica”
Hi ha prou consciència social sobre l’emergència mediambiental?
No falta consciència, falta activisme. Potser sí que falta consciència sobre la gravetat de la situació perquè, més o menys, tothom sap què està passant, però no saben quina és la gravetat real. Però la manca real és d’activisme. Nosaltres treballem per això, perquè pugi el nivell de participació i activisme. Hi ha un buit, tothom sap que l’onada de calor és una emergència climàtica, però ningú fa el canvi ni participa en el moviment, no només al nostre, a qualsevol. De fet, no fa falta participar en cap col·lectiu concret d’activisme, pots aportar el teu granet de sorra d’altres maneres. Hi ha moltes coses per les quals començar com el transport i la mobilitat o deixar d’utilitzar materials com el plàstic.
A XR Girona parleu de “desobediència civil pacífica” per lluitar contra el canvi climàtic. Com es tradueix això?
De moltes maneres. Per exemple, algunes de les accions que hem fet han estat bloquejar les entrades d’empreses que contaminen molt com Repsol, Endesa o Inditex. A Endesa vam construir-hi un mur per bloquejar l’entrada de la gent que volia entrar-hi a treballar, i a Repsol vam bloquejar l’entrada dels cotxes que volien posar benzina. Totes dues accions són il·legals, per això parlem de desobediència. Són accions que creen problemes logístics en el moment que les fem. Volem cridar l’atenció, en primer lloc de la ciutadania, perquè la gent s’adoni que aquestes empreses tenen un paper important en la contaminació mediambiental; i en segon lloc, dels mateixos culpables, perquè facin canvis. En el cas d’Inditex, no crec que Amancio Ortega ara mateix estigui gaire preocupat per les nostres accions, però si això que fem aquí es comença a fer a totes les botigues Zara d’Espanya, aleshores potser començarà a dir: tenim un problema.
“Si com a societat som capaços d’entendre el que està passant i prendre iniciatives, el futur pot ser millor que el present”
També proposeu teories del decreixement: cap a quin model de societat hem d’evolucionar?
Més que evolucionar, hauríem de tornar a uns anys enrere. No necessitem tenir i produir tant com ho fem ara. Amb el que tenim ja n’hi ha prou, cal fer una redistribució global dels recursos. Per exemple, en el sector alimentari, la meitat del menjar que es produeix a escala global es llença, i en comptes d’aturar-ho, la indústria del menjar fa recerca per saber com produir més i optimitzar més els negocis. Necessitem un model més humil, més senzill on puguem reduir les coses que fem servir en el nostre dia a dia, un model on compartir tingui més sentit que tenir.
Per acabar, què penseu que passarà en un futur?
Podem ser sincers? No veiem el futur negre, però sí gris. Actualment, ja hi ha milions de refugiats climàtics, gent que ha de marxar del seu país per falta de recursos. I també hi ha gent que està morint per temes mediambientals. És un drama i fa anys que passa. Si continua així, el futur serà molt negre. L’element positiu és que a nivell tècnic hi ha moltes possibilitats que es podrien implementar per canviar la situació. De manera que si com a societat som capaços d’entendre el que està passant i prendre iniciatives, el futur pot ser millor que el present.
