Transvasaments

I atenció, a Europa tenim, a Suïssa, un gran dipòsit central de neus eternes, d’on surten el Danubi, el Rin i el Roine. Tothom sap com s’aprofiten a distints estats i nacions el Rin i el Danubi. Per què no el Roine? Doncs perquè tenim la mala sort que al cap de relativament pocs quilòmetres ja és a mar. Comparem: quan arriba al mar, l’Ebre només aboca el 4% del seu gran cabal, perquè el va repartint pels territoris que travessa, i se n’aprofita (o perd) el 96%; mentre que el Roine aboca al mar un 96% del cabal, i només se n’aprofita (o perd) un 4%.

Reflexiono sobre tot això perquè actualment a Catalunya – i a Girona- tenim un gran problema. El Ter proveeix d’aigua prop de 3 milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona, un abastiment desproporcionat ja que suposa més d’un 70% del seu cabal. La llei exigeix que el cabal a la ciutat de Girona superi els 3 metres cúbics per segon, però les últimes setmanes no arriba als 0,8 metres cúbics per segon. I no plou. La situació és crítica.
Paradoxalment, uns quilòmetres més al nord, el riu Roine amb un cabal mitjà impressionant, 1.800 metres cúbics per segon!, cau directament a mar.
Amb els mitjans actuals es pot fer un transvasament d’aigües del Roine minúscul en relació al seu cabal, i respectuós amb el medi natural. Des de l’any 2002 hi ha un projecte definitiu, vaig tenir ocasió de conèixer-lo bé, és econòmicament viable, i absorbiria menys d’un 0’6% del cabal del riu per una canalització tancada (un tub), subterrània.

Si Catalunya podria aprofitar una mínima part del Roine amb un transvasament respectuós, per què no es fa? Mai l’home no accepta resignat els designis cecs de la natura, ho veiem cada dia a Torroella amb les canalitzacions subterrànies, que permeten regar amb seguretat i comoditat els nostres camps del Baix Ter.
No podem veure impassibles com es llença a mar un recurs escàs aquí, només perquè la natura no ha fet amb el Roine el mateix que va fer amb el Danubi i amb el Rin.

Fa anys que el Grup de Defensa del Ter fa campanya contra tot transvasament i posa com a única solució millorar la gestió de l’aigua (no conec els càlculs que s’han fet). I fa ben poc, el diari “La Vanguardia” ha reiniciat el debat a favor del transvasament. Desitjo que el Govern estudiï de cap i de nou, si cal, totes les aportacions, que aquestes siguin molt serioses, i que es prenguin decisions realistes ràpidament.
Que no calgui una catàstrofe humana per veure que només intentant gestionar millor, i amb publicitat a la televisió, no ens n’hem sortit.