En temps de verema, com en d’altres ocasions, ens ajudàvem tota la família, i sobretot els cosins ens ho passàvem molt bé, érem tota la mainada i el jovent. Era una mica carregós tallar tants de raïms sota un sol que encara escalfa de valent. Però tot i que fèiem feina, no paràvem de parlar i d’explicar-nos els últims esdeveniments, fossin ocorreguts al poble ho en d’altres indrets. És clar que més d’una vegada sentíem una dolorosa exclamació d’algú a qui havia pessigat una abella. Feia mal! El brunzir d’aquests animalots sempre hi és present a les vinyes.
El dinar, el solíem fer tots plegats a casa. Als joves ens agradava tanta gent! Quan ja havíem acabat de tallar els raïms i els havíem anat tirant a les semals escampades per tota la vinya, els traslladàvem a la casa i els buidàvem a la tina. La tina era un gran contenidor de fusta on es dipositaven els raïms de les semals, els quals hi eren aixafats amb els peus. El suculent i apreciat suc del raïm s’escorria per les petites escletxes que quedaven entre una fusta i l’altra en un dipòsit destinat a aquest ús. Del primer raig que s’obtenia en dèiem el most: era el vi més bo, el del primer raig. El que quedava de la primera aixafada era portat al trull per posar-lo a la premsa i acabar d’extreure tot el suc que hi quedava. A tota la mainada ens agradava de pujar dalt de la tina i aixafar els raïms. Ens feien rentar els peus ben nets, i ja estàvem llestos per començar la dansa d’aixafar raïms amb els peus. Era divertidíssim!
Ara, les cases que tenen vinya només per al vi de l’any i no volen portar els raïms al trull, disposen d’una petita premsa manual, un dipòsit d’acer inoxidable, que és la tina, i un corró per aixafar el raïm, i es fan el vi a casa mateix. Vaig anar a casa d’un familiar i vaig poder veure tot el procés per obtenir el vi. Vaig quedar parada de com s’han simplificat les coses en aquesta feina. Els raïms són aixafats pel corró, mogut per un petit motor instal·lat damunt la tina, mitjançant el qual s’extreu el primer raig de vi, el millor! El que queda del raïm aixafat es tira a la premsa manual, feta de bona fusta, que acaba d’exprémer el raïm després de la primera aixafada. Dues persones poden fer tota la feina que els permetrà assaborir el seu propi vi durant tot l’any, una beguda saníssima, sobretot per acompanyar els principals àpats del dia, i també per fer-lo provar al primer conegut que entri a la casa, contents de poder oferir-li el bon vi de l’any.
