Notícia destacada a la plana sis del diari EL PUNT del dia 30 de març passat: “El jutjat clausura la pedrera del Mas Blanc d’Ullà, al Montgrí, i obliga a restaurar-la”.
En saber-se la notícia, membres esforçats i valents del GDM varen col·locar a diversos punts de Torroella i Ullà pancartes amb aquest escrit: “HEM GUANYAT. PEDRERA PROU!!!”
La sentència emesa per la jutgessa Isabel Hernández Pascual deia el següent:
Estimo el recurso contencioso-administrativo interpuesto por la representación de Grup de Defensa del Montgrí i del Baix Ter:
Anulo los actos administrativos recurridos por no ser conformes a derecho, y ordeno la clausura de las actividades de extracción de recursos mineros, fabricación de mortero y de hormigón, y despósito controlado de residuos que se ejercen en la cantera del Mas Blanc, del término municipal de Ullà, la incoación de expediente sancionador por el ejercicio de actividades sin licencia, así como la restauración del terreno al estado que tenían en el momento del inicio de esas actividades”.
(Diguem, de passada, que ens hauria agradat llegir aquesta sentència en la nostra llengua).
Escampada arreu la bona nova, es desferma l’eufòria. Feia 6 anys(!) que s’havia presentat el contenciós administratiu.
Després d’aquest encapçalament, fem una mica de recordatori.
La primera envestida contra la pedrera es va fer l’any 1987. El dia 31-7- 1987 es constitueix el “Grup de Defensa de la muntanya d’Ullà”. Es dugueren a terme diverses accions: escrits als diaris, assemblees, pancartes, recollida de signatures… Però ni l’Ajuntament d’Ullà ni la Generalitat van tenir cap interés a tancar la pedrera. Desanimat, el Grup de Defensa de la muntanya d’Ullà plega veles.
Però de cop es produí un fet important que cal esmentar: s’estableixen negociacions entre la propietat de la muntanya d’Ullà i l’Ajuntament de Torroella. Arriben a bon terme: per una quantitat assequible la muntanya d’Ullà es ven a l’Ajuntament de Torroella. A partir d’aquesta compra, com que l’Ajuntament de Torroella ja era propietari de l’altra part de la muntanya, aquesta faria una unitat de la que en seria propietari únic i com que tenia veritable interès que es clausurés la pedrera ja tindríem la muntanya salvada per sempre. S’estableix dia i hora per signar els acords. Però, oh! decepció! La nit abans del dia assenyalat, la propietat comunica a l’Ajuntament de Torroella que es desdiu dels tractes i que queden trencades les negociacions. Al cap de poc temps la propietat ven la muntanya d’Ullà a l’empresa PREBESEC, que està en l’òrbita d’UNILAND, per un preu extraordinàriament superior al pactat amb l’Ajuntament de Torroella. Tot plegat, trist, lamentable, decebedor.
L’any 2004, un bon grup de persones entristides per la magnitud del forat a la muntanya d’Ullà i per l’impacte visual que provoca es proposa reiniciar la lluita per fer tancar la pedrera. Es constitueix en GDM (GRUP DE DEFENSA DEL MONTGRÍ) i es posa a treballar. Recollida de signatures (se’n recullen 3.814), escrits als diaris, reunions, actes reivindicatius,etc. Es pren la decisió de presentar el contenciós-administratiu. Es busca un advocat, el Sr.Lluís Toldrà, que prepara la documentació per presentar el contenciós, fonamentat sobretot en el fet que l’Ajuntament d’Ullà no pot donar la llicència ambiental perquè les activitats es feien en sòl catalogat com a parc natural, segons les normes subsidiàries del municipi de l’any 2000. Les tres activitats (extracció d’àrids, fabricació de morter i dipòsit controlat de residus) són incompatibles amb les normes del planejament.
Remarquem que en aquesta represa de la lluita l’Ajuntament d’Ullà s’ha posicionat al costat de l’empresa i no ha fet costat a l’acció popular per fer tancar la pedrera. Per què?
Tampoc la Generalitat ha canviat la forma de fer. No s’hi ha vist cap voluntat de voler tancar la pedrera.
Estem contents, molt contents de la sentència , però no cantem victòria. Es pot presentar recurs. Pel que sembla, l’empresa ho farà i corren veus que l’Ajuntament d’Ullà també.
Esperem, desitgem, anhelem que el recurs sigui rebutjat, que la sentència sigui ferma i puguem dir definitivament: HEM GUANYAT!