Des de la seva fundació, fa més de cent anys, EMPORION no havia hagut de publicar mai notícia de cap desastre que afligís Torroella, i els torroellencs, de l’envergadura del que ara estem sofrint amb la Covid-19. De la Guerra Civil no va tenir temps de parlar-ne, perquè va desaparèixer. Només en una ocasió, el gener de 1933, una inundació descomunal, que va implicar grans danys al Baix Ter, sense altres conseqüències, va comportar que la revista hi dediqués cinc pàgines, d’un total de vuit. Pel que fa a epidèmies, el juny de 1915 EMPORION va publicar que el mes anterior, a la província de Girona, la malaltia predominant havia estat la grip (218 casos), seguida de la tuberculosi (44).
Ben altra és la situació actual. Ara no es tracta d’una catàstrofe local, sinó global, que afecta tot el món, amb centenars de milers de malats, amb milers de morts, arreu del planeta, a Xina, a Itàlia, a Iran, a Estat Units… I amb una intensitat aclaparadora a Espanya, a Madrid, a Catalunya. I, malgrat que avui estem en molt millors condicions que a principis del segle passat en l’àmbit de la salut pública i en capacitat tecnològica, els hospitals han arribat al límit i fins i tot és possible que moltes persones no puguin accedir als serveis sanitaris necessaris per l’amenaça de col·lapse del sistema. L’epidèmia de Covid-19 demostra que la humanitat és molt fràgil.
Què ens cal fer? A dia d’avui, tothom coneix les mesures adoptades pel Govern central, per la Generalitat i per les autoritats sanitàries, amb el decret d’estat d’alarma i les mesures de confinament. Siguin tan dràstiques com caldria que fossin, o no ho siguin prou, el que sí sabem és que és responsabilitat de cadascú evitar els contagis mitjançant el confinament, rentar-se sovint les mans, guardar distàncies si el desplaçament per anar a comprar és indispensable, etc. El dia 13 de març l’alcalde de Torroella va dirigir a tota la població un missatge on deia que al nostre municipi no teníem cap cas declarat oficialment, però advertia que, seguint les directrius de les autoritats sanitàries, s’iniciava a la nostra població un període de mesures i restriccions que afectarien el nostre dia a dia, que no seria fàcil, però que la situació obligava a actuar de manera contundent per frenar la malaltia. Calia un confinament tan estricte com fos possible. I, a la vista dels carrers deserts, la població respon.
Al llarg de la seva història, Torroella i els torroellencs han passat per tota mena de dificultats i d’infortunis. La situació d’aquest moment torna a demanar responsabilitat i coratge. També, un cop més, demana solidaritat amb els més febles, amb els més vulnerables, amb els que més patiran l’embat en el terreny personal o familiar, en tots els ordres, els que potser perdran sers estimats o veuran impotents la seva malaltia, o els que seran sacsejats per la recessió econòmica inevitable, en les seves empreses i en els seus llocs de treball. En un moment així, cal fer el que estigui a les nostres mans a favor del bé comú. No en falten les mostres, al nostre municipi mateix, i en molts d’altres, on molts voluntaris organitzats estan disposats a confeccionar material sanitari o a ajudar als més vells, sols o desprotegits.
En moments tan durs, cal valorar i agrair el treball esforçat, en condicions ben adverses, dels que ens segueixen servint en mercats i botigues d’alimentació, dels que netegen i desinfecten la via pública, i de tantes altres persones que cobreixen necessitats bàsiques. De manera particular, EMPORION es vol adherir a un clam, ja universal a casa nostra, per manifestar agraïment i simpatia al personal sanitari, que treballa hores i hores, fins al límit, de forma heroica, emmalaltint ells mateixos en molt casos, per frenar l’assot que ens ha tocat patir.
El món ha hagut de suportar, al llarg de la història, catàstrofes enormes, i tanmateix ha sobreviscut, de vegades a canvi de grans transformacions. Aquest desastre també se superarà. Un cop més -potser disposats a ser més humils, a ser més generosos, a fer un món més sostenible- ens en sortirem.
Consell de Redacció
