L’any 1934, les coses rutllaven bé, aparentment, per a la família Vicens; al febrer, el germà gran, Pere Vicens, d’ERC, havia estat elegit alcalde de Torroella; i el cafè d’en Nitu, tot just inaugurat el 1933, estava consolidant una envejable popularitat.
Tanmateix, aquella bonança era enganyosa. L’entorn polític i social s’anà fent cada cop més enrevessat a tota Espanya. El govern de la República, de dretes des de novembre de 1933, estava sotmès a insistents amenaces de revolta dels partits i sindicats d’esquerra, fins que, a primers d’octubre de 1934, es produí a Astúries un moviment obrer armat de grans proporcions, que es reprimí amb duresa. A Catalunya, el 6 d’octubre, el president Lluís Companys proclamà l’Estat Català, però hi va intervenir l’exèrcit, i Companys i els membres del seu govern van ser detinguts. A Torroella, Pere Vicens, i els altres regidors d’esquerra, que s’havien adherit a la fallida proclamació d’independència, van ser cessats i empresonats.
Aquells anys, els punts de trobada i informació dels torroellencs eren principalment els cafès, on tenien lloc els debats, les discussions, la manifestació de formes de pensar i l’adhesió a les diferents ideologies. Els conservadors anaven al cafè del Centre, al carrer d’Ullà, considerat el millor local de la vila. Els més dretans, de vegades ratllant el feixisme, es trobaven al Centre Parroquial (més tard, cafè Marsal), on també acudien capellans i homes de missa, defensors d’un clericalisme abrandat i carrincló. Els seguidors d’Esquerra Republicana anaven al cafè de can Coll, situat davant de l’actual plaça dels Dolors. Els anarquistes i marxistes freqüentaven l’establiment d’en Nitu.
Les Notícies d’EMPORION posaven de manifest l’orientació ideològica d’extrema esquerra dels actes que tenien lloc al Cafè Nitu. El 15 de juliol de 1934, esmentaven la conferència que hi havia pronunciat un destacat element extremista, Julià Gómez, conegut per Julià G. Gorkin. La notícia reflectia clarament la tendència política de la clientela de l’establiment, i hi traspuava la ironia de qui havia redactat l’escrit (possiblement Josep Castells, regidor torroellenc de la dreta): “Míting a l’aire lliure.- El conegut propagandista del Bloc Obrer i Camperol, Julià G. Gorquin, ha donat una conferència pública a ple carrer, davant del Cafè Nitu. Hi va assistir –és clar- molt de públic L’aire fresquet de la vesprada -tan reconfortant-, el tema de la conferència; tot, tot convidava a no deixar-se perdre l’avinentesa d’un acte tan propi del nostre temps.” El 19 d’agost hi tornava, amb un altre comentari final força sarcàstic: “Míting a l’aire lliure.- Davant el Cafè Nitu s’ha celebrat un altre míting comunista. L’orador va llençar una diatriba furient contra l’esquerra i contra la dreta. Potser en farem un gra massa”.
Ja he dit que, després dels fets d’octubre, el germà d’en Nitu, Pere Vicens, i tots els regidors d’esquerra, van ser detinguts i empresonats. Però –per les idees que s’hi havien defensat- la repressió va caure igualment sobre el Cafè Nitu, que va ser clausurat durant gairebé mig any. I la revista EMPORION també era vigilada, tots els números d’aquells mesos deien en lloc destacat: “Aquest número ha passat per la censura”. El 3 de març de 1935 va publicar aquesta notícia: “Obertura.- Dimecres passat l’autoritat militar autoritzà la reobertura del cafè Nitu, el qual fou clausurat en motiu dels fets del 6 d’octubre”.
Al llarg de tot l’any 1935, la tibantor política i social es va anar fent insostenible. Al si del mateix govern de dreta va esclatar una forta crisi, i es van convocar eleccions generals. El febrer de 1936, les esquerres es van imposar arreu, es formà a Madrid un govern de coalició, i s’acordà l’amnistia dels presos polítics i que fossin reposats en els seus càrrecs. A Torroella, Pere Vicens i els seus companys van ser rebuts al carrer del Roser per una gran gentada, que els va acompanyar en manifestació, amb l’orquestra Montgrins, i amb banderes i pancartes, fins a la plaça de la vila.
El Cafè Nitu també va recuperar la seva popularitat i va obtenir nous èxits. Encara a l’últim número de la segona època d’EMPORION, el 12 de juliol de 1936 (una setmana abans de la Guerra Civil), una notícia ho reflectia: “Revetlles.- El popular Cafè Nitu va organitzar les revetlles de Sant Joan i Sant Pere amb la celebració de dos animats balls a l’aire lliure. A una i altra revetlla assistí una gran gentada”.
Però les batusses polítiques van continuar, enmig d’un ambient social enverinat, sobretot per culpa d’un nivell d’atur insuportable. Arran de la recepció d’un anònim, que va ser qualificat d’execrable per la mateixa oposició, Pere Vicens va dimitir d’alcalde el dia 14 de juliol de 1936. Al cap de quatre dies va tenir lloc l’alçament militar contra la República, la revolta anarcosindicalista a Catalunya i la formació d’un Comitè antifeixista a Torroella. Poc després, el 7 d’agost, es constituïa l’Ajuntament antifeixista, format només per elements del POUM, d’ERC i dels sindicats agraris, ja que ni CNT ni Joventuts Llibertàries, fidels a la doctrina anarquista, oposada a estructures de govern, no hi van voler participar.
Joan Vicens Nitu, del POUM, va ser elegit alcalde. Però aquell Ajuntament va durar poc més de dos mesos, ja que el 21 d’octubre va ser substituït per un Consell municipal, del qual en Nitu ja no va formar part. Tanmateix, després de la guerra, en Nitu va pagar molt car haver estat alcalde durant les setmanes més convulses de la revolta anarcosindicalista. L’any 1939, quan les tropes franquistes es van acostar a Torroella, va fugir a França, però va tornar en creure que el seu pare estava en perill. El doctor Molinas, que s’havia fet càrrec de la gestió de la vila, va avisar la seva dona: “Mercè, pel bé que us vull, assegureu-vos d’amagar-lo bé”. Però no ho van saber fer, va ser detingut, i li van caure a sobre tota mena d’acusacions: que havia estat del POUM i membre del Comitè; que havia participat activament en l’incendi de l’església dels Dolors; que al seu cafè s’havien tramat violències i matances; que havia presidit l’Ajuntament quan van ser assassinats el rector de la parròquia, el capellà de les monges, el mestre de capella, el capellà de l’Estartit, el secretari de l’Ajuntament, el director de la sucursal de la Caixa… Va ser condemnat a mort i afusellat el 12 de maig de 1939. Tenia 31 anys.
